Avancem cap a una normalitat feminista
- 08/03/2022
- 0 comments
- redacció
- Categoria: Opinió
- 1
> Junts Per Catalunya – Caldes de Montbui
La declaració Institucional 2022 de la Generalitat pel 8M (igualtat.gencat.cat) exposa diferents injustícies de gènere que demostren que els drets de les dones encara no estan plenament garantits, no són una realitat per a moltes dones i estan subjectes a retrocessos. Citant-ne algunes “persisteixen greus desigualtats materials com la feminització de la pobresa, l’assignació a les dones del treball de cures no remunerat i de menystingut valor social, la segregació vertical i horitzontal del mercat laboral, sous més baixos per la mateixa feina i condicions laborals més precàries. El patriarcat crea jerarquies, desigualtats i discriminacions que són alhora la base de les violències masclistes, de la devaluació de tot allò relacionat amb la feminitat, del sexisme i la misogínia disfressats d’humor, d’una pressió estètica asfixiant que cosifica les dones i hipersexualitza les menors, i de la sobrerepresentació dels homes en els llocs de lideratge.”
Posant-hi xifres, és molt interessant analitzar el dossier estadístic “Les dones a Catalunya 2020” (Institut Català de les Dones). Aquest dossier presenta l’Índex d’Igualtat de Gènere (IIG) com a eina per avaluar la Igualtat entre homes i dones en 7 grans camps (sent el valor 1 la major desigualtat i 100 la major igualtat). A Catalunya l’IIG mitjà a l’any 2017 va ser de 70,9, Espanya va puntuar 70,1 i la Unió europea 67,4. Si bé és cert que les puntuacions al llarg del temps han augmentat (l’IIG ha passat de 60,4 al 2005 a 70,9 al 2017), encara hi ha un llarg camí per recórrer. L’indicador més desigual és el Poder (59,8) seguit pel Temps per a ús individual (62.4). El treball se situa en 75,8 i els Diners a 79.6. Ni amb la Salut podem trobar una igualtat total (89.9).
Hi ha dos canvis imprescindibles i inajornables. En primer lloc, el paper actiu dels homes per identificar i rebutjar els comportaments masclistes com també assumir la responsabilitat que els pertoca en la sostenibilitat de la vida. I en segon lloc calen polítiques públiques per impulsar una veritable transformació feminista que, posant la vida al centre, impulsi canvis estructurals per enderrocar el patriarcat.
El feminisme és per a tothom i
és llibertat.