Mery Ballesta: “L’objectiu és aconseguir la màxima categoria”
- 08/02/2022
- 0 comments
- Albert San Andrés
- Categoria: Esports
- 0
La capitana del 1r equip del CH Caldes femení repassa l’actualitat d’un conjunt que lluitarà per l’ascens a Ok Lliga
IMATGE | Mery Ballesta, portera i capitana del primer equip del CH Caldes femení. > CRISTINA ARISA
Mery Ballesta és portera del primer equip femení del CH Caldes i entrenadora de les categories inferiors femenines. Amb només dos anys en el club, és la més veterana amb 30 anys i la seva experiència en l’esport l’ha portat a ser la capitana d’un conjunt que lluitarà per l’ascens a la màxima categoria de l’hoquei femení. Formada en la pedrera de l’HC Castellar i bregada a Ok Lliga amb el Voltregà i Manlleu, va passar per l’Sfèric de Terrassa abans de recalar a l’equip arlequinat.
· L’hoquei és un esport de referència a Caldes i el femení no s’està quedant enrere, lluitant per pujar a la màxima categoria.
Fa un any es va plantejar un nou projecte on es va apostar per l’hoquei femení a Caldes. De la mateixa manera que tenim la sort de poder gaudir del masculí en l’Ok Lliga, volem aconseguir que a curt o llarg termini, puguem jugar amb el femení a la màxima categoria d’hoquei patins.
· Tanqueu la primera fase en tercera posició, després de guanyar al líder. Com valoreu el resultat?
Evidentment, ho valorem d’una manera molt positiva. L’equip estem treballant bé. Només cal anar un any enrere i mirar que el Caldes femení era equip de Primera Catalana. L’any passat es va crear un equip pràcticament nou amb noves incorporacions, tant de jugadores -jo mateixa- com a la banqueta amb l’arribada del Joan Solé. La temporada passada el Caldes va pujar a Nacional Catalana femenina i només es va poder jugar mitja temporada, ja que es va parar i tancar la competició per la pandèmia de la Covid-19. Va ser una temporada dura on gairebé no es va poder treballar res i es lluitava per evitar el descens. Aquest any el Caldes ha sorprès en la primera fase de competició, classificant-nos per Preferent i sortint terceres en la fase següent i amb opcions de poder optar als play off d’ascens. Tornem a ser un equip nou amb noves cares i amb algunes baixes. En mig any hem aconseguit una cosa gairebé impossible, però fruit de l’esforç, el treball i la dedicació per part de cada una de les jugadores i de l’entrenador, anem assolint petites passes!
· A què pot aspirar aquest equip?
Sempre he dit que si no es deixa de picar pedra, de treballar, de deixar-se la pell en els entrenaments i a la pista el dia del partit, el Caldes pot aspirar a tot allò que es plantegi. Volem ser equip d’Ok Lliga i per això hi estem treballant.
· Com afronteu la segona fase en la lluita per l’ascens?
De la mateixa manera que hem fet amb la primera. Lluitarem amb tot allò que se’ns posi al davant!
· A llarg termini, quin és l’objectiu del club calderí?
Si pot ser més a curt que a llarg termini, l’objectiu és aconseguir que el Caldes estigui en la màxima categoria, l’Ok Lliga.
· Com és aquest grup?
És un grup molt jove on la mitjana d’edat és d’entre disset i vint anys. Jo soc l’excepció que trenca la norma; la més veterana amb 30, però això no significa res. És un grup molt maco, on totes ens avenim molt bé, on lluitem i aspirem a la mateixa meta juntes, divertint-nos i gaudint de tot el camí que estem fent.
· Arribarà el Caldes femení a ser una referència de bona feina com ho ha estat el masculí?
Crec que aquest any ja s’ha començat a veure la bona feina que s’està fent, en un temps molt curt! Ens queda molt camí al davant, amb moltes pedres per saltar. Però la feina s’està fent bé i això es comença a veure!
· Has jugat en totes les categories de l’hoquei femení i coneixes a la perfecció la realitat d’aquest esport. En quin punt es troba ara?
Malauradament, encara hi ha moltes coses que s’han de millorar pel fet de ser equips femenins. També he de dir que s’ha fet alguna passa endavant, però no les suficients, ni al ritme que toca. Des d’aquí faig una crida a totes aquelles persones encarregades per tal que això pugui canviar, que escoltin les necessitats dels equips femenins perquè en l’hoquei femení i el masculí no existeixin més diferències. Tenim la sort de poder jugar a les millors lligues del món, però, per què encara hi ha d’haver diferències? Per exemple, en finals i competicions de Copa, per què els equips femenins sempre tenim els pitjors horaris? Som jugadors i jugadores que ens agrada i juguem al mateix esport!
· Com està sent l’evolució de l’hoquei femení cap a la professionalització?
Desgraciadament un equip femení d’hoquei no pot dedicar-se professionalment com en el cas d’alguns masculins. És una lluita que sempre tindrem, però que ara per ara no hi és i pel que es veu no hi serà. Per què? És una pregunta que portem molts anys fent-nos i que encara ningú ha sigut capaç de respondre’ns.
· Quines desigualtats existeixen encara entre el masculí i el femení?
Podria dir unes quantes… com per exemple les anteriorment esmentades: horaris en competicions i finals, diferències en formats de competicions, etc. Una noia no pot viure exclusivament de jugar a l’hoquei, però hi ha equips masculins que sí. Com aquestes hi ha moltes més, però és un peix que es mossega la cua. Fins que les persones que manen i són les que poden imposar tot allò que demanem, no ho canviïn, anirem sempre tres passes per sota de la resta. El primer que han de fer és escoltar-nos, però potser no els interessa.
Autor
Addicte de l’esport i al món del motor. Llicenciat en periodisme per la UAB i màster esportiu per Blanquerna, col·laboro en diversos mitjans locals en ràdio i paper. Fotògraf accidental i amant de la velocitat. Enamorat de Caldes de Montbui.