Després de prop de dos anys d’abstinència forçosa sense poder gaudir de la Ruta Lawrence degut a la pandèmia, el passat 19 d’octubre vaig poder tornar a assaborir-la treient-me el ventre de pena. Ha estat tot un plaer! A més, cal dir que ha comptat amb l’afegitó de nous descobriments que no per senzills i poc rellevants són menys significatius i remarcables. Al contrari, ja que d’ells se’n poden treure bones lliçons d’amplitud de mires i concòrdia quan es tracta de no fer diferències absurdes o interessades pel que fa a les relacions humanes. Així doncs, les noves dades trobades fent cerca han contibuit a fer-la més saborosa.
Aquesta vegada els participants eren dos membres del Patronat del Nou Hospital Evangèlic de Barcelona, que és el segon més antic de la ciutat comtal. El seu origen embrionari el trobem en la “casa-asil per a malalts pobres” que va fundar George Lawrence el 1874 a la vila de Gràcia, tot i que sembla ser que ja abans havia acollit a casa seva algun malalt sense recursos econòmics. Interessats per la història de l’establiment hospitalari es van començar a posar en contacte amb diverses persones. A través del boca-orella i amb la finalitat de contextualitzar es van topar amb l’existència de la Ruta Lawrence, coincidint en els dies que jo havia començat a fer cerca de manera més persistent que fins aleshores sobre els origens de l’esmentat hospital. Així doncs, com que els veig nobles i honestos els li vaig oferir tot el que he trobat i vagi trobant. En les tres setmanes prèvies a la Ruta, i a mesura que anaven ampliant informació sobre el missioner gal·lès, la seva curiositat es va anar tenyint d’anhel potenciant d’aquesta manera el seu interès. Com que un d’ells, resident al País Valencià, havia de desplaçar-se a Barcelona per estar-s’hi uns dies, van aprofitar l’ocasió per acostar-se a Caldes a fer-la.
Degut a que l’esmentada Ruta està contextualitzada, també van poder conèixer alguns trets del nostre ric llegat històric; entre ells, saber la raó de les marques que hi ha al terra de la Plaça del Lleó, a l’espera de poder tornar a venir un altre dia per fer el Circuit Termal que té muntat el Museu Thermàlia. Aprofito l’avinentesa per recomenar-lo. Els que vivim a Caldes no tenim escusa, ja que pels residents és de franc. En aquesta ocasió també vam coincidir de manera accidental amb una veïna calderina que ens va aportar informació complementària local.
El gaudi del que parlava a l’inici es va veure incrementat per la bona actitud i el marcat interès dels dos visitants. Intervenien sovint arran de les explicacions del guia sobre la figura, accions i valors espirituals i humans de George Lawrence. Deixant-se empènyer per ells, va renunciar a la seva estable i tranquila existència al Regne Unit per venir a una terra amarada d’ignorància enquistada, a més d’empobrida i atemorida durant segles d’opressió per part dels poders religioso-polítics. En va passar de tots colors, però la seva fe en Crist va ser el medi per rebre les forces que necessitava per complir amb la tasca que li va encomenar.
Tornant als visitants, s’ha de dir que qualifiquen la Ruta com a molt interessant i enriquidora. Fins i tot, un d’ells, en un moment d’aturada en un dels punts de la Ruta va aprofitar per fer una trucada. Després en va dir el motiu: engrescar a uns amics seus per tal de que la facin. Sabien treure per ells mateixos conclusions i valoracions relacionant-les amb les conseqüències de l’Evangeli, que quan hom el viu i segueix de veritat i no només en parla, aplica en tots els àmbits de la seva vida els valors que se’n deriven. És clar que l’Evangeli és en essència un anunci de caire espiritual, però no només, i és paper mullat si no té efectes pràctics en un mateix i envers als damés. Aquest era el cas d’en Lawrence i el seu equip, i és per això que pogueren aportar beneficis de tot tipus allà on trepitjaven.
![Ruta Lawrence]({"full":{"0":"2021\/11\/GeorgeLawrence_AF.jpg","1":980,"2":650,"3":false,"file":"http:\/\/www.calderi.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/11\/GeorgeLawrence_AF.jpg"}})
