Eduard Tura

Una altra manera de córrer

Carreres verticals, minimalisme i veganisme per a un esportista diferent i nou ambaixador calderí, Eduard Tura

IMATGE | L’ambaixador calderí Eduard Tura durant el transcurs d’una cursa vertical, disciplina per la que finalment va decidir-se després del ciclisme amateur.> CEDIDA

 

Només veure a l’Eduard Tura, ja salta a la vista que és un esportista diferent i no deixa indiferent a ningú que coneix la seva història i la seva manera de fer en l’esport. Amb un físic privilegiat a força de cuidar-se, aquest nou ambaixador de l’esport calderí de 38 anys s’ha especialitzat en curses verticals, una modalitat només apta per als millors preparats.

En els seus inicis Tura va ser ciclista amateur, coneixedor a fons del món del btt i de la carretera, disciplina on es va reenganxar després d’una aturada de sis anys per estudis, arribant a aconseguir un onzè lloc a la Quebrantahuesos. “La bici de carretera és molt sacrificada i quan va arribar la família vaig haver d’escollir i diversificar-me entre la bici de muntanya i sortir a córrer” explica el calderí. Des de llavors va començar a fer curses de 10.000 metres, però una fascitis plantar li va fer tirar més cap a la muntanya, coneixent la disciplina de les curses verticals, gairebé per casualitat.

Aquesta és una modalitat explosiva i que s’adapta a la perfecció al seu físic: amb un desnivell mínim de 1.000 metres, pendents del 30 i 40% i recorreguts curts, obliguen a entregar-ho tot des del principi. La tècnica és una de les principals característiques d’aquest esport on existeixen dos corrents: els que porten pals i els que no. Les lumbars treballen al màxim per la inestabilitat del terreny i els pendents pronunciats. L’Eduard és dels que en porta, ja que milloren l’estabilitat de la pujada. “Vaig provar i m’ho vaig passar bé. En la primera cursa, al cap de cinc minuts ja estava al màxim de les meves pulsacions” remarca Tura.

“Ara m’he federat per a participar en un nivell superior” fent així un pas endavant en la qualitat de les competicions on participa. En un moment on en la majoria de vegades prima més la quantitat vers la qualitat, les curses verticals són potser una de les curses que més preparació requereixen en el món de l’atletisme de competició.

En els últims temps, l’ús dels últims avenços tecnològics en matèria de calçat o roba és la tendència generalitzada, però per a fer tot això, aquest calderí no fa servir el material habitual, sinó que fa servir calçat minimalista, un corrent que ajuda a adaptar el peu a una millor tracció i que el que busca és apropar el peu al que seria caminar descalç. Amb la sola de les sabates planes, s’ha hagut d’adaptar a córrer pla i sense amortiment, el que li aporta molts beneficis al seu estil. “El cos està preparat per a córrer descalç. Les sabatilles maximalistes amb amortiment són un invent dels últims 60 anys i permeten que tothom pugui fer esport”. El problema arriba quan no es té la tècnica i es comença a tenir lesions. Com explica el corredor, amb les minimalistes “el teu propi peu et limita a la teva forma física, ja que si no estàs preparat per a fer 5 km, el peu ho reconeix, ja que xoca amb el terra gairebé directament. Has d’agafar forma i anar enfortint el peu, autodepurant la teva tècnica per a millorar el rendiment muscular i evitant lesions greus”. Evidentment, aquest estil costa més, ja que “requereix una transició i una adaptació, però això et connecta més amb el medi: fas menys soroll al bosc i veus més animals, perceps la humitat, la temperatura, una adherència increïble, perceps quan patinaràs i connectes més amb la natura” explica aquest corredor que es confessa animalista.

Aquest operador de drons és també vegà, una tendència a l’alça en els últims temps i que es va estenent entre els esportistes d’alt rendiment i esportistes professional. “El veganisme i l’animalisme són bastant sinònims. Encara hi ha qui pensa que els vegans són gent desnodrida i no és així” explica i afegeix que “el rendiment que obtens en ser-ho és molt elevat”. El món del veganisme és molt ampli al marge de no menjar o fer servir elements derivats dels animals. La preparació en l’esport de l’alt rendiment també canvia, ja que un dia de molt volum s’ha de triar bé l’aliment a consumir, ja que l’ús de gels o tonificants aporten molt de sucre a un organisme que pot no estar preparat.

Tura ha entrat al selecte grup d’ambaixadors de l’esport calderí, una ajuda directa del consistori pels esportistes que demanden entrar en aquest programa. I té molt clar quins són els valors que li agradaria donar a conèixer durant aquest període: “La meva connexió amb la muntanya, no només en l’àmbit de l’esport, és molt integral. Un dels valors que té Caldes és la muntanya, un patrimoni que no es valora suficientment. El que vull promoure com a ambaixador és el respecte a tota la natura, quelcom que hauria de tenir tothom, ja que depenem d’ella”.

“A vegades els mateixos calderins marxem fora a buscar rutes o paratges idíl·lics quan en la majoria dels casos ho tenim tot aquí”, conclou aquest esportista, que demostra que també existeix un altra manera de córrer.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss