ANY COVID

Entre reflexions, relats, esperança i recels, un any de pandèmia després

> Ivette Hijano

 

El 14 de març del 2020 és una d’aquelles dates que es mantindrà en la memòria històrica per sempre més. Qui podia imaginar que la propagació d’un virus fins ara desconegut aturaria la vida col·lectiva i ens mantindria aïllats a les nostres cases mesos sencers? Contades persones eren conscients de la dimensió real que prendria un fet tan transcendental com l’esclat d’una pandèmia arreu del món, i encara ara, un any després de la declaració de l’estat d’alarma, seguim reestructurant-nos a temps real i combatent nous reptes sorgits de tants mesos de canvis constants.

Amb motiu d’aquest primer any de pandèmia de la Covid-19, quan la vida ha deixat de ser la que era per transformar-se en una nova realitat, donem veu a tres dels col·lectius sobre els quals s’ha posat molt especialment el focus d’atenció en el curs dels últims 12 mesos, i que també han restat a primera línia en la lluita titànica que encara ara seguim combatent amb vacunes, mascaretes i distància social.

 

 

Miquel Àngel Pozo

Director Equip d’Atenció Primària de Caldes de Montbui

Monzo CAP

 

“En alguns moments, ens hem sentit desbordats, tant per la quantitat de feina com per l’adaptació a les noves formes de treballar. Però sempre s’ha seguit treballant amb un gran esperit de dedicació als pacients”

 

  • Mirant enrere, com descriuries la situació que es va viure al CAP de Caldes arran l’esclat de la pandèmia?

En el nostre cas, vam tenir un ràpid procés d’adaptació al disposar d’un equip d’atenció domiciliària i un equip d’infermeria dedicada als pacients amb complexitat baixa. També un equip d’infermeria es va fer càrrec de les proves relacionades amb la Covid-19 i de l’atenció a les residències de gent gran.

  • Com veu viure els moments més àlgids de la pandèmia amb l’acumulació de casos positius i nous contagis?

En alguns moments, ens hem sentit desbordats, tant per la quantitat de feina com per l’adaptació a les noves formes de treballar. Realment ha estat molt difícil per tothom estar al dia amb els protocols tan ràpidament canviants, també en les àrees hospitalàries. Però val a dir que la relació amb aquestes ha estat fluida, amb una molt bona coordinació a l’hora de treballar els problemes que teníem sobre la taula.

  • Sense dubte, l’actuació dels Centres d’Atenció Primària ha estat cabdal els darrers 12 mesos…

Per proximitat, nosaltres hem assumit els pacients amb Covid no greu, i també per accessibilitat, hem assumit l’estudi dels contactes estrets. També hem gestionat la identificació dels pacients greus i coordinat la derivació d’aquests al millor recurs.

  • Personal i professionalment parlant, què ha significat ser a primera línia en la lluita contra la Covid?

No podem negar que han estat moments molt durs i en ser una etapa llarga, hi ha hagut moments d’esgotament, però que no han afectat l’atenció. Els professionals han estat compromesos amb la situació des del primer moment, tot i la duresa de les circumstàncies, del neguit associat al fet de tenir companys afectats. Però sempre s’ha seguit treballant amb un gran esperit de dedicació als pacients.

  • I atenent a les circumstàncies personals dels professionals i la duresa de la crisi sanitària, en general, s’ha pogut prestar un bon servei, sobretot als pacients de seguiment de patologies greus?

Esperem que sí! La nostra intenció sempre ha estat la de donar la millor resposta en cada moment a les necessitats de cada pacient.

  • Fem un retrat de l’Atenció Primària actual. Ha canviat al llarg d’aquest any?

Durant la primera etapa de la pandèmia vam garantir l’atenció a pacients d’especial complexitat i vam contactar-hi per valorar la situació específica dels majors de 80 anys. Des d’aleshores, s’ha potenciat l’atenció domiciliària; s’ha fet atenció a les residències geriàtriques amb visites diàries; hem assumit noves tasques com la presa de proves PCR, així com les coordinacions amb les escoles i la gestió de casos positius. Arran la pandèmia, també hem generat circuits diferenciats per als usuaris amb patologia Covid, i la resta, i s’ha avançat decididament cap a la relació amb el pacient a través de visites telemàtiques.

  • I en aquesta nova modalitat telemàtica, s’ha vist afectada la relació o proximitat amb el pacient?

La pandèmia ens ha obligat a canviar com ens relacionem, però no la proximitat. Quan un pacient necessita contactar amb el seu metge o infermera pot fer una E-consulta, que serà contestada en 24-48 h, i les visites que no són urgents entren directament a l’agenda del metge en qüestió o el que tingui disponibilitat. En cas de ser símptomes relacionats amb la Covid, entren directament amb la consulta de respiratori, sigui de manera presencial o telefònica. Al final, aquesta organització ens ha fet guanyar en resolució, ja que ens permet prioritzar la demanda i adequar la resposta, i fins i tot, derivar al professional que millor la pot atendre.

 

 

Aurora Mayor Vives

Infermera i responsable higienicosanitària de la residència de gent gran La Nostra Llar

LA NOSTRA LLAR RESIDÈNCIA

 

“La por que han sentit els nostres avis a acabar els seus dies en pràctica solitud és més que dura, no té nom”

 

  • Amb quina realitat us vau topar arran l’esclat de la pandèmia, a la residència La Nostra Llar?

Nosaltres vam ser residència vermella, és a dir, que el nivell de contagis va ser altíssim, tot i que afortunadament la gran majoria de les persones contagiades van ser asimptomàtiques. En un primer moment, des de la mateixa residència vam haver de gestionar la situació com vam poder i saber, amb aïllaments preventius davant sospites. Posteriorment, el CAP de referència ens va donar una sèrie d’indicacions que ens van obligar a sectoritzar la residència amb mobilitat de llits i residents i ocupar espais no destinats a dormitoris. Vam haver d’actuar en menys de 24 hores, el que ens va obligar a buscar voluntaris per poder realitzar trasllats tant de material com de residents. Sense dubte, va ser una feinada increïble! I d’altra banda, la dificultat per realitzar trasllats hospitalaris ens va convertir pràcticament en un centre sociosanitari, amb unes càrregues de treball per les que no estàvem preparats i per les que en principi no teníem ni material de protecció. Més tard, van començar a arribar els protocols i el material, així com les proves PCR que van facilitar i normalitzar la situació fins avui dia.

  • Pels residents deu haver estat un cop molt dur, especialment en els primers mesos de pandèmia…

Sí, per ells i els seus familiars va ser molt dur. Per dir-ho d’alguna manera, la nostra residència és com una família nombrosa, hi ha moviment, riures i sempre hi ha coses a fer. La pandèmia va ser una entrada sobtada d’aire fred. Hi havia por i molt silenci. Els nostres avis no podien fer activitats, tot estava restringit i la gran majoria dels residents es van anar tancant en ells mateixos.

  • I amb quin ànim es troben ara, superat el pla de vacunació?

Afortunadament la situació ha millorat, i molt! Per la gran majoria de residents, la vacunació va ser un regal, que va obrir les portes a recuperar una vida que semblava que no tornarien a tenir. Són residents molt grans, la por a acabar els dies en pràctica solitud és més que dura, no té nom.

 

  • Creus que s’ha tractat a la gent gran com a un col·lectiu prioritari, atenent la vulnerabilitat de les persones residents davant dels efectes de la pandèmia?

 

En un principi és evident que no. Els primers dies tots esperàvem unes ajudes que no arribaven, tot i que entenem que els serveis sanitaris es van col·lapsar. La sensació que va predominar durant els primers temps és que les residències érem l’enemic a batre, on no es feia res ben fet. En aquest punt, cal diferenciar les residències de gent gran, que són com una segona llar, dels centres sociosanitaris o hospitals, en el sentit que els nostres mitjans són limitats. Així i tot, la situació va anar millorant, i ara rebem suport setmanal del nostre CAP de referència per part d’un metge que agilitza molt els tràmits que precisem. No obstant això, encara queda molta feina per fer. 

 

  • I passat aquest any de pandèmia, com ha canviat la vida dins del centre, així com la relació entre els residents i les seves famílies?

Ha canviat, sense dubte! Encara tenim restriccions i cal no abaixar la guàrdia. No tothom està vacunat i cal tenir present que els nostres residents formen part de la societat, és a dir, que no són un món a part (encara que a vegades ho ha semblat). La relació entre els residents i les famílies encara pateix certes restriccions, esperem que quan avanci el pla de vacunació puguem millorar molt més aquest tema. El que cal és més solidaritat i ser realistes amb la gent gran. No se’n parla amb suficient sinceritat. El nostre desig és que tant Salut com Benestar es posin d’acord sense perdre de vista la realitat residencial i unifiquin criteris pel que fa al funcionament de les residències del nostre país, les quals en la seva gran majoria, són privades.

 

 

Anna Guzmán Plantada

Mestra d’Educació Primària, especialista en Educació Física i Educació Especial i Directora de l’Escola d’Estiu del CN Caldes

Mestra

 

 “És cert que els primers dies de curs hi havia molta incertesa i neguit, però vam demostrar que som un col·lectiu amb gran capacitat d’adaptació i compromesos amb la societat i amb la nostra tasca com a docents”

 

  • Recordes aquell dijous de març quan es va decretar l’estat d’alarma?

Sí! Aquell dia jo no treballava a la tarda, i vaig marxar al migdia amb la sensació de no saber ben bé què és el que estava passant. Em vaig afanyar a preparar feines “comodí”, deixar preparat tot el que s’havien d’emportar els alumnes per poder treballar aquells suposats 15 dies…

 

  • Com vas viure els primers mesos de pandèmia i de curs escolar telemàtic?

Els primers dies va ser una lluita a contrarellotge. La nostra escola no estava, ni de bon tros, preparada per treballar de manera telemàtica. Si que treballàvem mitjançant noves tecnologies, però ens havíem de plantejar poder continuar amb el curs des de la distància i ens vam haver d’adaptar de manera urgent. De sobte, em vaig trobar treballant des de casa gairebé cada hora del dia, tenint cura del meu fill de 3 anys, alhora. Va ser un temps molt estressant. Vam haver d’implementar plataformes digitals per poder treballar, donar accés a tots els alumnes, organitzar les tasques, fer el seguiment… També el final de curs va ser un moment molt trist. Crec que, tot i la distància, aquells mesos es va crear un vincle molt especial entre els mestres i els alumnes.

 

  • Quina creus que ha estat la capacitat d’adaptació de la comunitat educativa -des del departament d’Educació, als mateixos centres i docents- a la “nova” realitat?

Crec que tota la comunitat educativa hem tingut una capacitat d’adaptació espectacular. Quan parlo de comunitat educativa em refereixo als claustres, mestres i equips directius, als alumnes i a les mateixes famílies, que han ajudat moltíssim en aquesta situació que hem viscut.

És cert que els primers dies de curs hi havia molta incertesa i neguit, degut a totes les noves mesures que s’havien d’incorporar. Però vam demostrar que som un col·lectiu amb gran capacitat d’adaptació i compromesos amb la societat i amb la nostra tasca com a docents.

No obstant això, crec que les escoles hem patit manca de recursos per part del departament d’Educació, recursos materials i sobretot humans. Hagués calgut una inversió en personal docent per poder fer front a aquesta nova situació, i des d’Educació no han respost com s’esperava. Les escoles ens hem hagut d’espavilar amb el que teníem, reorganitzant grups, matèries, espais i recursos materials, comprant equipaments digitals nous (portàtils, tauletes…), productes de desinfecció…

 

  • I la nova modalitat de classe virtual ha estat un obstacle o una oportunitat des de l’àmbit psicopedagògic?

Tenint en compte la meva manera d’entendre l’educació, és essencial la funció social que es desenvolupa a les escoles. Les classes virtuals trenquen amb la màgia del dia a dia a l’escola, el fet de poder aprendre dels companys i companyes, poder compartir, treballar de manera cooperativa, jugar amb els amics i amigues, tot el que ens aporten les metodologies més manipulatives i d’experimentació… En definitiva, tot allò que ens ajuda a créixer, més enllà de fer sumes i restes, que també és igual o més important. I un altre aspecte a destacar és el concepte d’escola inclusiva. Poder atendre als alumnes amb necessitats educatives especials des de la distància, no només és molt difícil, sinó que trenca amb el concepte d’igualtat d’oportunitats per a tots els alumnes.

No obstant això, aquesta situació ens ha brindat l’oportunitat (o obligació) de posar-nos al dia pel que fa a les noves tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement; buscar noves eines i recursos, noves maneres de treballar en l’àmbit digital, ens ha permès millorar la qualitat de l’educació.

 

  • Què diries a les famílies preocupades pels continguts que no es van impartir el curs passat o el fet de barrejar grups i cursos del mateix cicle, en el curs escolar d’enguany?

Jo no m’he plantejat el fet de recuperar res; els continguts (sobretot a primària) són cíclics i es van repetint amb major complexitat al llarg dels diferents cicles. Sincerament el tema dels continguts no em preocupava massa com a mestra, a diferència de les carències emocionals i socials que estaven patint els alumnes durant els mesos de confinament. Tot i així, és cert que hi ha cursos que potser són més delicats, com 1r i 2n de primària, on el procés de lectoescriptura és molt important, i el fet de no poder anar a l’escola, crec que sí que va influir negativament en els alumnes.

I pel que fa a la barreja de grups, crec que les famílies han de viure aquesta oportunitat com un fet positiu per crear noves amistats i vincles, aprendre de nous companys/es. En definitiva, un aprenentatge d’adaptació tan necessari per a la vida. Altre tema són els grups híbrids, barreja d’alumnes del mateix cicle. És important que des de l’escola s’enfoqui bé aquesta manera d’organitzar els alumnes, però crec que si s’organitza de manera correcta, no ha d’influir negativament en els aprenentatges.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss