Dakar 2021: la consolidació de l’Aràbia Saudita
- 01/02/2021
- 0 comments
- Albert San Andrés
- Categoria: Esports
- 0
Lucas Cruz és el millor calderí, aconseguint el tercer lloc juntament amb Carlos Sainz
IMATGE | Helena Tarruell i Pere Barrios amb el Toyota HDJ 80 amb el qual han participat en la categoria Clàssic del Dakar (Dakar.com)
El Dakar és la cita ineludible del motorsport de cada principi d’any, en un inici on només el ral·li de Monte-Carlo aconsegueix igualar-lo en importància uns dies després. Els aficionats a la benzina esperen la cita del desert durant tot l’any per enganxar-se al resum diari de les cadenes de televisió que segueixen la prova i omplir el menjador de casa de la pols del desert de l’Aràbia Saudita, que en aquesta segona edició sobre el seu territori ha aconseguit consolidar-se com el lloc ideal per a la disputa de la prova.
Al nostre país, part de la culpa d’aquesta afició la tenen els centenars de pilots i assistència que any rere any, han fet del Dakar la prova amb més seguiment. En el cas de Caldes, tenir el grapat de participants que té, és també un bon motiu per a un seguiment encara més massiu que en la resta de poblacions. I és que partint de la base que Lucas Cruz -copilot de Carlos Sainz- és tres vegades campió de la prova i Rafa Tibau és un dels més mítics, és motiu més que suficient per a poder demostrar la importància que té aquesta prova per la vila.
“El Dakar és la carrera més dura del món i sense dubte la més exigent a nivell físic, mental i de convivència”
Eudald Noé, Buggy Masters Team
En aquesta edició, els principals favorits no han pogut aconseguir la quarta victòria -que hauria estat la segona consecutiva- en benefici de “Monsieur Dakar” Stéphane Peterhansel que torna a guanyar quatre anys després i amb 14 victòries (6 en moto i 8 en cotxe) és el més llorejat de la història. Sainz i Cruz s’han hagut de conformar a pujar al podi pel darrere dels seus companys d’equip Peterhansel/Boulanger (X-Raid Mini JCW) i d’Al-Attiyah/Baumel (Toyota Gazoo).
Diferents problemes mecànics i de navegació van deixar sense clares opcions de victòria a la parella que lluïa el número 300 en la porta del seu Mini i que en la novena etapa va dir pràcticament adéu a la victòria final després d’una punxada i un problema als frens, en la mateixa jornada on Peterhansel els va robar el paper de principal favorit a la victòria final. Tot i els recurrents problemes mecànics i de navegació, Sainz i Cruz van ser capaços d’embutxacar-se un total de tres etapes del raid.
En camions, els tres Tibau en competició ho feien en la categoria de camions d’assistència, el lloc tradicional per aquest cognom que tanta glòria ha donat al rally-raid més dur del món. Rafa pare va completar la prova sobre el Man del Bahrain Raid extrem, mentre que el Rafa Jr. ho va fer donant assistència a l’equip Mini i el Pol als Polaris.
Si parlem d’assistència no podem deixar de banda la que va completar l’equip Buggy Masters Team, capitanejat per l’Eudald Noé, que en aquesta edició han donat suport als pilots Ricardo Ramilo i Xavi Blanco, que van quedar-se a les portes de completar la prova. “El Dakar és la carrera més dura del món i sense dubte la més exigent a nivell físic, mental i de convivència. Potser per això ens apassiona i gaudeix d’una audiència incomparable. És una prova molt difícil de gestionar, capaç de posar al límit a totes les persones que formen part d’ella” va explicar l’equip en un comunicat, a manera de resum de les dues setmanes al desert.
Altres participants en el raid, van ser Pere Barrios i Helena Tarruell, dos calderins que debutaven en la nova categoria Clàssic, una disciplina creada per a cotxes amb pedigrí en els raid amb una antiguitat superior als 25 anys i en mode de regularitat, on, resumint, el que importa és mantenir la mateixa mitjana de velocitat durant tot el trajecte. Barrios i Tarruell van aconseguir la 14 posició final d’entre els 24 participants que van aconseguir acabar.
Sense experiència prèvia, el Toyota HDJ 80 de la parella va resistir a la perfecció les 12 etapes i Tarruell va explicar a l’organització que haver pogut estar al Dakar, “és un somni complert, ja que sempre el veia prendre la sortida -al seu tiet Rafa- per televisió” explica, remarcant que Barrios “ja va voler participar el 1997, però finalment no va poder”.
Tot i la falta d’experiència, la parella es va anar adaptant al desert dia a dia i de la 23a posició inicial, va anar escalant llocs fins a aconseguir un top10 en la desena etapa, classificant novens i consolidant-se en la 14a posició final.
Aquesta segona edició del Dakar en terres aràbigues ha consolidat -tot i que els milions aportats també tenen molt a veure- el país com a seu del raid més dur del món, que en la tornada a l’Àfrica sembla que ha recuperat de nou l’esperit que Thierry Sabine va voler per la prova que va crear el 1978. En l’edició número 43, han estat un total de 7.646 km recorreguts, dels quals 4.767 han estat cronometrats en les 12 etapes i el pròleg, que ens ha mantingut enganxats des del dos de gener a la pantalla i que encara ens fa escombrar la pols que ha quedat al menjador.
Autor
Addicte de l’esport i al món del motor. Llicenciat en periodisme per la UAB i màster esportiu per Blanquerna, col·laboro en diversos mitjans locals en ràdio i paper. Fotògraf accidental i amant de la velocitat. Enamorat de Caldes de Montbui.