La Bibliogràfica, somnis editorials fets realitat

> Mireia Clapers

Ignasi López és l’ànima de La Bibliogràfica, un obrador artesà de disseny editorial, producció, preimpressió i enquadernació de llibres obert a tothom

IMATGE | L’espai de la Bibliogràfica està ubicat al Carrer del Forn, 11 i també ofereix una microgaleria als autors > CEDIDA

 

– Com neix la idea de la Bibliogràfica?
Va néixer durant la setmana santa de 2018. Ho recordo perfectament. Però la cosa ve de molt lluny. El 2018 jo feia vint-i-tres anys com a dissenyador gràfic i també com a artista i fotògraf i em feia els meus propis llibres i dispositius gràfics. Fa uns deu anys vaig començar a aplicar l’experiència del que feia per a mi i vaig oferir-ho a altres artistes i fotògrafs. A banda, amb un company, vam fundar el segell editorial independent Bside Books i en 4 anys vam publicar 12 llibres de distribució internacional i vam generar tallers d’edició i de projectes creatius. Després de 4 anys d’activitat molt intensa vam deixar reposar Bside. Sempre havia teletreballat des de casa, als estudis dels artistes-clients o en estudis nòmades, coworkings i espais col·lectius, fins que el 2016 vaig guanyar una convocatòria com a artista resident a la Fàbrica de les Arts de Granollers. Aquell va ser el meu primer taller individual propi, però m’havia de desplaçar cada dia fora de Caldes. Mentrestant, el 2017, em vaig formar com a enquadernador artesà, que era l’últim graó que em faltava per poder fer llibres des de zero fins al darrer pas. Tenia molta experiència per oferir i publicacions i exemples per mostrar, però tot estava tancat entre 4 parets d’un taller en una fàbrica enmig de Granollers. La setmana santa de 2018 estava al centre de Mallorca amb la família, passejant pel mercat de Sineu, i vaig veure la llum! Un artesà-artista tenia el seu taller-estudi-showroom en una planta baixa del nucli antic on ell vivia. I em vaig dir “jo vull fer això!”. Així que vaig tornar a Caldes vaig començar a buscar local i al cap d’un mes feia la paga i senyal del local del carrer del Forn on estic ara. El que volia fer-hi era (i és) oferir serveis de suport integral per a l’autopublicació de llibres. Tothom pot fer un llibre, artistes o no, però tots som creatius, i jo els puc mostrar exemples i ajudar en tots els passos per fer-ho.

– Com us ha afectat la pandèmia?
Els primers dos mesos van ser durs: La Bibliogràfica tancada i a casa. A finals de maig es van començar a desencallar projectes i, per sort i fidelitat dels clients, cap d’ells es va anul·lar. L’estiu i postestiu ha estat un no parar, justament per recuperar el temps perdut en la producció dels llibres que havien quedat pendents.

– Estem en un moment de crisi on la cultura és un sector molt perjudicat…
La cultura ha fet els deures i el sector s’havia preparat bé. I han pagat justos per pecadors. Actors, tècnics de teatre i d’espectacles ho estan passant malament. Nosaltres anem fent a poc a poc perquè el llibre és cultura encapsulada que es pot fer, enviar i gaudir a distància. Justament per això, penso que el sector s’ha d’ajudar si no venen més mesures des de fora. Ara mateix nosaltres tenim una campanya activa de micromecenatge per publicar un llibre, i el 10% de la recaptació anirà destinada a iniciatives que donen suport als afectats pel “tancament” cultural.

– En una era digital, sembla que l’edició de llibres tan personalitzada i artesanal com feu a la bibliogràfica sigui impossible, com us ho feu?
El llibre en paper mai ha mort!, està més viu que mai! Justament perquè la informació immediata i les coses banals les podem tenir en línia, el paper ha quedat per a les coses més valuoses que volem comunicar i expressar. El paper és un valor afegit! La tecnologia digital d’impressió, ben tractada, hi ha ajudat molt i, en bones mans i bons papers és una meravella! Et permet fer el nombre just d’exemplars que necessitis. Abans no podies ni entrar a una impremta a imprimir llibres si no en volies fer almenys 500 i si no tenies una bona cartera.

– Com és la vostra relació amb els autors, com arriben a la Bibliogràfica?
Jo també he estat autor i també he volgut fer llibres. Així que intento tractar a la gent com a mi m’agradaria que em tractessin. Els escolto atentament i intento oferir exemples de processos i formats basats en les necessitats del projecte que m’expliquen. Cada autor i cada projecte és diferent, per tant treballo diferent amb cada persona.

– Per editar els llibres utilitzeu la plataforma de crowdfunding Verkami, s’han quedat molts projectes sense editar-se per la falta de finançament?
No només Verkami. Hi ha projectes petits que els costeja l’autor i els regala; un llibre sempre és una bona targeta de presentació, i s’ho prenen com una inversió. També hi ha institucions que tenen finançament i encarreguen directament. Però hi ha un entremig, que són els autors que volen autopublicar una tirada relativament alta del seu llibre i autodistribuir-lo. En aquests casos fer un Verkami és una solució adequada sempre que tinguis una bona xarxa de contactes i de mitjans per fer-ne difusió. Pensa que una campanya de micromecenatge no és més que una prevenda d’un projecte i per tal de fer-ho possible cal convèncer almenys a un centenar i mig de persones. És per això que mirem d’ajudar a fer que un projecte sigui madur abans d’iniciar una campanya. I assegurar que tingui els suports necessaris, que s’hagi pensat una bona estratègia de difusió, etc. Si es compleix tot això i el pressupost no és desorbitat, habitualment s’assoleix.

 

“Seguint els passos d’El Turista”, de Bernat Lladó

Aquest títol serà el llibre inaugural de “Notes a peu de llibre”, el primer segell editorial propi de La Bibliogràfica.
“Seguint els passos d’El Turista”, de Bernat Lladó és una “guia de viatge” pel pensament social de la segona part del segle XX, en la qual ens explica la construcció cultural de l’autenticitat que encara tots sortim a buscar. El geògraf Bernat Lladó ha estat el primer a generar aquestes “notes a peu de llibre”; en aquest cas, apropant-nos i fent-nos de guia per El Turista. Una nueva teoría de la clase ociosa de Dean MacCannell, un clàssic de l’antropologia social. Bernat Lladó ens acompanyarà a fer “el turista”, una figura que, segons MacCannell, és el model i la metàfora que ens permet entendre l’home modern.

Podreu trobar més informació a aquí.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss