La qualitat de l’ensenyament públic, la llibertat d’elecció de la concertada, especial i diferenciada i el castellà com a idioma oficial i vehicular, són drets fonamentals que no poden ser moneda de canvi pels PGE.
Lliurar l’educació a canvi de vots per consolidar uns pressupostos, és indignant tant del govern que el proposa com dels que el voten al Congrés.
Els catalans no ens mereixem pagar tan alt preu perquè Sánchez segueixi a la Moncloa. És una llei que no busca la millora de la qualitat educativa en positiu, sinó que va contra l’educació concertada, contra l’elecció de centre pels pares, contra l’educació diferenciada i, a través del control polític de l’educació, es pretén una agressió a la llibertat de consciència evitant la formació en valors ètics, filosòfics o religiosos.
Aquesta Llei és una llei sense consens, sense pacte educatiu, sense debat social al Congrés, sense escoltar els pares, sense consultar als col·legis, sense parlar amb els professors, sense respecte a la diferència educativa. Es poden dir tantes coses dolentes d’una llei? La del castellà, (segona llengua més parlada arreu del mon) és un atropellament que vulnera els principis, drets i llibertats que recull la Constitució i per això, una vegada més, el Partit Popular presentarà un recurs al Tribunal Constitucional per evitar-ho, ja que tots els espanyols tenen el dret i el deure de conèixer la llengua oficial de l’estat, i el castellà ho és.
Aquesta llei és un pas més en la deriva cap a un populisme de tints autoritaris que pretén expandir el poder de l’Estat i fer-ho penetrar fins a l’últim racó de l’esfera pública, però també privada, dels ciutadans.
L’arrogància, la incompetència i la mentida en la gestió de gairebé tot el que està fent aquest Govern és insuportable i vergonyós, i els que l’aplaudeixen i voten, només busquen el seu confortabilitat i interès personal.
