Natalia Cepeda: “Seran dos partits on haurem de donar-ho tot, física i mentalment”

El CN Caldes de futsal femení és a només 80 minuts d’aconseguir l’ascens a la categoria reina del futbol espanyol

 

El CN Caldes està a només un pas de tocar el sostre del futbol sala nacional, ja que a mitjans del mes de juliol disputarà la fase d’ascens a primera divisió nacional, tot un repte per a un equip que va aconseguir l’ascens a segona divisió la temporada passada.

Aquesta fita es dóna després de molts anys de feina a l’estructura del club, potenciant l’esport femení des de la base, on actualment, quatre jugadores formen part del planter del primer equip. Natalia Cepeda és amb només 19 anys la capitana d’aquest equip, una calderina que coneix a la perfecció el club i que espera liderar l’equip en la fase final exprés que es farà a Saragossa el pròxim mes de juliol. El CN Caldes accedeix gràcies a la quarta posició aconseguida a segona divisió en el moment de la cancel·lació de la lliga.

 

Més de 80 dies sense futbol pel confinament. Com has viscut aquesta situació?

Al principi no t’ho esperes. Eren només 15 dies. Vaig optar per a fer esport a casa pel meu compte. Es nota molt fer esport així i ara hem de recuperar la forma per afrontar els play-offs d’ascens de Saragossa.

 

De fet teniu poc més d’un mes per a fer-ho. Com han estat les sensacions?

El preparador físic, el Jaime Hernàndez, ens va enviar una rutina individual i va costar molt tornar a començar. No era gaire dura, però de no fer res a canviar la rutina sempre costa. Quan vam tornar a la pista fa poc en cap de futbol 11 va costar, però teníem moltes ganes.

 

Teniu un molt bon preparador físic. Aquesta preparació de mini pretemporada pot fer decantar la balança per lluitar per l’ascens.

Entrenar només la tècnica a l’hora de jugar contra els equips que haurem de jugar és complicat, ja que físicament estan preparades d’ençà que van néixer. Tenen un físic increïble i nosaltres fem tot el que podem. Amb el Jaime es nota moltíssim. Ens fot molta canya!

 

4t lloc en la lliga en una temporada curta però intensa i en el primer any. Quin balanç fas de la temporada?

Aquest ha estat un equip nou d’aquesta temporada, amb quatre jugadores de Caldes, on hem sabut fer pinya i això compta molt. D’altres anys, el nivell tàctic potser era més alt però com a equip no érem el mateix. Això ha ajudat molt a fer equip i ens ha sorprès molt el que hem aconseguit perquè som un equip nou, no ho teníem gaire previst. Estem quartes i en procés d’ascens.

 

Us esperàveu jugar l’ascens de categoria en el primer any a segona?

No! La intenció era fer-ho bé i competir. Ens va agafar el virus pel mig i hem acabat quartes. Mai sabrem que hauria passat si la lliga s’hagués acabat.

 

Quines expectatives teniu de pujar? Amb l’Elx vau perdre 6-0 en la primera volta i amb l’Intersala Promises, un empat (2-2) i una derrota (2-0)

El problema del primer partit de l’Elx va ser que només érem quatre o cinc jugadores del primer equip i la resta juvenils. Va ser el pitjor partit de la temporada. Realment no sabrem com ens trobarem davant d’elles, ja que no hem jugat encara com l’equip que som realment. La següent jornada que ja no es va jugar era contra elles. Potser esperen l’equip que van veure i no és així. D’altra banda, el Saragossa crec que és més factible, però només jugarem si guanyem a l’Elx.

 

Esteu a 80 minuts de tocar el cel…

Es diu molt ràpid! Seran dos partits on haurem de donar-ho tot, física i mentalment. Ens hem d’animar entre nosaltres, una fórmula que ens ha funcionat molt bé en altres partits.

 

Sou un equip molt jove, però amb molta experiència.

La mitjana d’edat a segona nacional és de les més baixes. Això va bé, ja que potser força tenim menys, però resistència molta!

 

Arribes de la pedrera del club, on sempre has jugat, passant per totes les categories i sent seleccionada per la catalana. Un currículum envejable!

Vaig començar en futbol 7 i amb vuit anys al Rosario Sánchez van oferir-me venir al CN Caldes. Ho vaig declinar inicialment, però després vaig accedir. Des de ben petita volia jugar a futbol. Vaig començar a fer patinatge, però als cinc anys vaig canviar al futbol. El meu germà gran jugava i al final ell es va cansar aviat i jo porto tota la vida.

 

Què significa per tu el CN Caldes?

Hi ha hagut molts canvis de jugadores i entrenadors. Coses que han anat molt bé i d’altres no tant. El fet d’anar pujant i que d’altres no ho fessin ha creat a vegades mal ambient en alguns moments. Al final, si treballes tens recompensa. El Javi Reyes li he d’agrair molt. L’he tingut d’entrenador des de fa molts anys. Al principi jugava al B i pujava al primer equip només a mirar. Amb 15 anys vaig començar al primer equip, on viatjava fins i tot a Canàries per a jugar només dos minuts i no era gaire agradable en aquell moment. Ara ho penses i veus que ha servit. M’han arribat algunes ofertes d’altres equips, però de moment aquí estic bé.

 

Com és el Javi Reyes a la banqueta?

És una persona molt competitiva. A vegades a nivells impensables. Ens anima molt i ens dóna molta confiança. Potser algunes temporades hi ha hagut alguns problemes pels caràcters de la plantilla, però juntament amb la Frida Mateu, que és completament diferent d’ell, es compenetren molt bé i fan un molt bon equip. Aquest any ha estat el millor any de tots.

 

El futbol femení està en expansió, però malauradament encara li falta molt per equiparar-se al masculí en tot. Sobretot a l’hora de pagar salaris…

Generalment, físicament els nois són superiors per ciència, però és el mateix esport amb jocs diferents. El joc és diferent i potser és això el que ens col·loca més avall. A Catalunya no cobrem res en el femení, fora sí que poden viure del futbol, però nosaltres no tenim aquesta sort. Ens tracten com a professionals però no rebem recompensa com a tal. Ho fem perquè ens agrada.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss