Històricament el col·lectiu LGTBIQ+ ha patit, al llarg de la història recent del nostre país, un llarg nombre de discriminacions i dèficits de reconeixement. Des de la Ley de Vagos y Maleantes d’agost de 1933, fins al veto a la creació d’una llei estatal d’acompanyament a les persones trans, o el famós pin parental a diferents comunitats autònomes de l’estat espanyol.
La darrera mostra la tenim a la sentència del Tribunal Supremo arrel de la qual s’anul·la un acord del ple de l’ajuntament de Santa Cruz de Tenerife sobre la hissada de la bandera nacionalista canària. Aquesta sentència, a banda d’afectar la bandera estelada, afecta directament la representació d’un col·lectiu altament castigat com és el col·lectiu LGTBIQ+.
La sentència diu:
“No cabe aceptar de ningún modo que la colocación de las banderas partidistas […] en edificios y lugares públicos constituya un acto de ‘obligado’ cumplimiento que se impone a los alcaldes por cuanto obedece a la decisión ‘democrática’ de un pleno municipal adoptada con el voto de concejales democráticamente elegidos”.
Cal remarcar que el col·lectiu LGTBIQ+ és un moviment social que representa multitud d’ideologies polítiques, i en cap cas és partidista. El 28 de juny és una jornada de reivindicació per tal d’apropiar-nos de tots aquells drets que a dia d’avui encara ens son negats i també per recordar a totes aquelles persones que ens han precedit en la lluita històrica per l’alliberament sexual i de gènere.
Per tot això, des de la CUP Caldes considerem que tant el proper 28 de juny, Dia de l’Alliberament LGTBI+, com altres dates reivindicades pel mateix col·lectiu, cal que utilitzem l’eina de la desobediència. Proposem que, de l’edifici del consistori municipal així com d’altres edificis públics, pengi de manera ben visible la bandera LGTBIQ+ o d’altres banderes dels col·lectius que la conformen, com poden ser la bandera trans o la bisexual.
