
Joan Duran, politòleg: “Vivim la xenofòbia de manera quotidiana als nostres carrers”
- 16/06/2020
- 0 comments
- redacció
- Categoria: Actualitat
- 0
George Floyd era un músic estatunidenc que va morir el 25 de maig en mans d’un agent de policia de Minneapolis mentre era arrestat per lliurar, presumptament, un bitllet fals de 20 dòlars. Del seu assassinat han sorgit multitud de manifestacions i protestes en contra de l’ús excessiu de les forces de la policia i de la discriminació racial que, davant l’evidència, segueix molt latent als EUA.
El món se n’ha fet ressò; un món què segueix lluitant contra un virus jove i incansable, responsable de més de 7 milions de contagis i prop del mig milió de defuncions.
Floyd, EUA, racisme, política, Europa i pandèmia. En parlem amb el politòleg calderí Joan Duran, qui també ha cursat el Màster “Pensar i Governar les Societats Complexes”.
En el marc d’una pandèmia mundial s’han organitzat manifestacions arreu del món arran la mort de Floyd. Què està passant als EUA?
Qualsevol injustícia en un món globalitzat, i la mort de George Floyd n’és una de rellevant, fa que la gent s’indigni i es comprometi a seguir fins a aconseguir un mínim canvi. Seria sorprenent que a hores d’ara la indiferència també s’apoderés d’un problema així. I si a EUA li sumem més de 100.000 morts per la Covid-19, i un president que viu a base de tuits incendiaris, doncs ja tenim suficients ingredients per fer aflorar una revolta allà, i que tot el món occidental americanitzat, mostri també el seu rebuig davant d’aquest assassinat.
Com un acte concret ha transcendit d’aquesta manera, convertint-se en un moviment d’abast mundial?
La immediatesa que ens ofereixen les tecnologies actuals n’és un factor clau. Estem parlant d’un assassinat gravat en directe i vist des de diferents perspectives. El que no pot ser és que qui t’ha de protegir és qui t’acabi matant pel sol fet de ser negre i d’haver estafat un establiment amb un bitllet fals de 20 dòlars.
La indignació és bona i necessària per trencar pacíficament, per suposat, aquestes estructures degeneratives i apostar per una política de desenvolupament més ètica i sostenible.
Podíem pensar que el racisme estava superat a països que són icones del primer món?
Creure-ho era un error. Implícitament la xenofòbia la vivim de manera quotidiana als nostres carrers. Tot i això, val la pena ser també optimistes i valorar la presa de consciència de la nostra societat en relació amb aquests temes. Des de la base, des de l’educació a casa i a les escoles, anirem avançant, encara que tinguem molta feina a fer per normalitzar la diversitat.
El pes i centralitat que estan guanyant les mobilitzacions socials ens ha d’animar a reivindicar de manera més contundent els nostres drets.
Creus que existeixen els mateixos nivells de discriminació racial en altres països rics, com les principals potències europees?
Probablement no hi ha tanta polaritat en la desigualtat, i aquesta discriminació no sigui tan evident en determinades ocasions, però a Europa tenim la fossa comuna més gran del món, el mar Mediterrani, i no s’està fent pràcticament res per aturar aquesta matança. Tenim sistemes massa similars, i sincerament, crec que podem sentir vergonya de nosaltres mateixos.
En quines polítiques podem trobar la clau d’aquest problema de fons que es viu als EUA? És casualitat que Donald Trump i la seva ideologia presideixi el país després d’Obama?
Els nivells de despesa en educació, salut i assistència social no són acceptables als EUA, i això fa que se’n ressenti tot el sistema, i el respecte a la diversitat no n’és una excepció. A vegades es va enrere, però després es torna a avançar, i els que són defensors dels drets humans més bàsics, ara el que els hi toca és resistir i organitzar-se bé per fer evident que d’aquí a uns mesos la millor opció no serà la de Trump.
La transcendència del moviment “Black Lives Matters” és inqüestionable. La societat s’ha bolcat en el rebuig a les actituds i comportaments racials, però també ha aflorat el debat sobre l’autoritat policial: la policia és un servei a la comunitat o representa la força del poder que s’utilitza contra la ciutadania?
La policia ha de ser el servei, el suport que garanteix la teva llibertat, no la força que faci just el contrari. El que caldria ara és aprofitar aquesta embranzida per regular de millor manera com controlar aquestes extralimitacions.
Per què ens afecta tant el comportament racista dels EUA i en canvi no ens mobilitzem quan aquí també hi ha casos racistes com, per exemple, amb els temporers de Lleida? Som una societat hipòcrita?
Els temporers a Lleida, que una família sol·licitant d’asil es trobi amb moltes dificultats per llogar un habitatge, o que no et vulguin contractar perquè el teu nom no és d’aquí; podríem posar infinitat d’exemples. No sé si som una societat hipòcrita o no, però el que sí que queda clar és que a vegades pensem que ja tenim prou problemes com per pensar en els dels altres, i mirem cap a un altre costat; i hem de ser conscients que podem fer gestos, per petits que siguin, que ajudaran a revertir gradualment el racisme. La inclusió social li convé a tothom.
Parlem ara de política i pandèmia. Com avalues la gestió política espanyola i europea d’aquesta crisi?
És innegable que mai ens haguéssim imaginat viure una situació com la dels darrers mesos, i els nostres polítics tampoc, però això no els eximeix de res. Haver de sentir durant dies i dies en l’àmbit espanyol que el virus no entenia de territoris, ja queda tot dit… I sinó que ens expliquin quin sentit té limitar el moviment de persones entre regions sanitàries i permetre a la vegada que t’arribin milers de turistes alemanys a les Illes Balears. És un autèntic contrasentit.
Per què els països membres de la UE, davant de la pandèmia de la Covid-19, han actuat seguint criteris diferents?
Tothom té els seus interessos, i els vols defensar. És una evidència. Tanmateix, m’agradaria pensar que no tot es redueix a motius econòmics i financers, perquè és evident que havent estat més prudents inicialment, ara mateix la situació podria ser com a mínim lleugerament millor, també econòmicament parlant.
Pot ser que la gestió de la pandèmia hagi posat a prova l’essència de la UE?
L’essència de la Unió Europea, si més no la idea inicial dels que la van fundar, basada en la unitat, la pau i la prosperitat, fa temps que està en dubte. Pensant en aquests valors o objectius, podem veure clarament que la gestió d’aquesta emergència global no és res més que una nova gran crisi que torna a posar al límit els fonaments d’aquesta organització supraestatal. I si el got ja no està vessant, poc li falta.
Vivim en una Europa dels estats i quan aquests tenen interessos contraposats, realitats ben diverses i a sobre estem enmig d’una gran crisi, tot es torna molt més difícil.
La crispació i la confrontació és l’única política que poden oferir els nostres polítics?
Ha afectat l’àmbit polític certament, però el principal problema el tenim i el tindrem en l’àmbit social. Això va per llarg. I tot i que era inevitable que l’àmbit social se’n veiés afectat, amb una estructura socioeconòmica sòlida i no feta amb fonaments de fang, segurament no hi hauria tanta gent en risc d’exclusió social.
La complexitat de la gestió actual segur que és immensa, tothom viu lligat de mans i peus a infinitat de coses. Ningú se n’escapa. I potser és una bona excusa escurar-se en dir que l’altre sempre ho fa pitjor que tu, o buscar captar l’atenció dels mitjans de comunicació amb una frase ben aconseguida, però el que és obvi és que no cal mirar tant lluny per buscar respostes, i apostar més pel que tenim al nostre poble, i al nostre entorn més immediat. I si no hi creiem nosaltres mateixos, qui ho farà?