Benjamí Recacha: “Hem de generar sentiment de comunitat”
- 30/04/2020
- 0 comments
- Albert San Andrés
- Categoria: Actualitat
- 0
El membre de Caldes Suport, ens explica les activitats d’aquesta xarxa al poble i on volen arribar
Benjamí Recacha és membre de Caldes Suport, una xarxa d’ajuda creada a Caldes durant el confinament per les necessitats creades en diversos col·lectius desafavorits pel tancament. Aquesta entitat ajuda a persones que estan soles, fa materials de protecció i d’altres feines d’ajuda a la comunitat, una necessitat que ha crescut exponencialment per la pandèmia i que promet en no quedar-se només en aquest període per a créixer després.
· Com estàs passant aquest confinament?
Acostumat a la situació i amb ganes de poder tenir certa llibertat de moviments. Treballant des de casa i intentant ajudar en la mesura que sigui possible.
· Fa unes setmanes ens vas explicar que no et trobaves gaire bé estant a casa i et va sorgir la possibilitat d’ajudar.
Sobretot les primeres setmanes que se’m feia molt costa amunt el no saber fins quan i no poder fer re, tot i tenir xarxes socials i estar a casa sortint el mínim. Em feia angoixa pensar en la situació de gent que estava encara pitjor. Vaig conèixer la iniciativa i vaig apuntar-me per a poder col·laborar de la manera més útil
· Com es va crear aquest moviment d’ajuda?
No vaig estar en la fase inicial, però vaig conèixer gent que demanava un cop de mà. A partir d’aquí un grup de gent va decidir tirar-ho endavant i a poc a poc s’ha anat unint més gent. Estem en una fase de donar-nos a conèixer i tractar que la gent es posi en contacte amb nosaltres. La gent amb necessitats importants acut a serveis socials o la Creu Roja, però si necessites que et vagin a comprar -situacions no tan urgents- ens ho demana a nosaltres. Estem fent difusió per aconseguir arribar a més. Som gent del poble que vol ajudar a gent del poble.
· Quines tasques feu, principalment?
Serveis fixos no tenim gaires, ajudem a portar menjar i feines puntuals. Comprar, passejar gossos, anar a la farmàcia i coses semblants. Aquesta xarxa ens ha permès localitzar casos que se’ls han escapat a serveis socials. Per exemple, una dona que va quedar-se sola a casa amb el fill i el marit malalts. El que estem fent és derivar casos com aquests a serveis socials perquè s’atenguin.
· Amb quants voluntaris compteu?
Registrades tenim 33 persones, disposades a col·laborar el que calgui. Ara mateix no tenim gaires serveis a fer, per la qual cosa estem donant-nos a conèixer més per a tenir poder arribar a una major part dels habitants necessitats.
En altres llocs com Palau tenen una xarxa amb més de 90 persones i fins i tot psicòlegs i un protocol de funcionament. Ho prenem una mica com a model, tot i que nosaltres fem menys serveis.
· Com esteu vivint aquesta situació des de la Xarxa de Suport Caldes?
Estem repensant el model de l’organització. Encara no podem fer reunions ni convocar a gent i ens estem comunicant per les xarxes. És una situació estranya per a tothom i personalment m’agradaria poder treballar cara a cara per a millorar les necessitats del poble.
· Heu rebut ajuda d’altres ONG, grups i suport institucional?
L’Ajuntament ens va donar mascaretes i des del CDR de Mollet ens van fer una donació de guants, que ja s’han acabat. El que ens cal, principalment, és arribar a més gent. Que tothom sàpiga que hi ha un veïnatge per a fer coses entre tots. Tant de bo ens calgués molt més material, perquè això seria senyal que estem ajudant a molta gent.
· Com us poden contactar?
Tenim un canal de Telegram (CaldesSuport), Instagram (@CaldesSuport) i Twitter (@CaldesSuport), a més d’un correu electrònic (xarxasuportcaldes@protonmail.com) i el telèfon de Benestar Social (93 865 54 20). De fet estem fent cartells per a penjar en llocs de pas del poble, ja que no sempre s’arriba a tothom per les xarxes. Ens falta aquest contacte físic per a poder acabar de definir la manera de treballar. Estem amb ganes de fer coses i intentar posar una mica d’optimisme. La situació que vindrà serà molt complicada a nivell social i el suport mutu entre iguals serà molt important per a tirar endavant com a societat.
· Té data de caducitat amb la fi del confinament aquesta iniciativa?
Això ha de tenir una funcionalitat a posteriori. Veient com està la situació i del que ens arribarà, aquest tipus de xarxa de suport veïnal hauran de tenir continuïtat i ser un concepte que s’haurà d’estendre. No només hem de confiar en el suport institucional, que són totalment necessaris, sinó que hauríem de recuperar la col·laboració i cooperació entre nosaltres.
És molt important generar comunitat. La societat generalment viu confinada, molt tancada en el seu món. Hi ha molt individualisme, fins i tot no coneixem als nostres veïns i això és habitual. En un poble és més fàcil tenir relació amb els veïns però a una ciutat és més difícil. Estem tancats en el nostre entorn immediat i ens consta empatitzar amb la gent. Amb el que arribarà, hem de generar sentiment de comunitat.
A ningú li agrada la caritat, tots tenim un orgull i una dignitat per a valdre’ns per nosaltres mateixos, però aquesta cooperació serà molt necessària.
· Quina és la reacció de la gent quan us veu?
És molt positiva. Cada dia es va afegint gent nova i anem fent passos. Hi ha ganes de col·laborar i ajudar en el que calgui.
· Aprendrem d’aquesta situació?
El cap em diu una cosa i el cor un altre. Hi haurà gent que sí i d’altres que no. A escala global crec que tornarem al mateix. A planejar vacances a una altra part del món, a comprar productes de fora, seguiran arribant els creuers desbordant les ciutats i els pisos turístics encarint les ciutats. Ara hi ha això i d’aquí a un temps serà una altra cosa. És el tipus de societat que hem creat. El capitalisme és la pitjor pandèmia que hem creat. La globalització està molt bé però en realitat el que passa és que els llocs pobres són més pobres perquè els rics siguin més rics, no hi ha una igualtat. El que triomfa al món és l’egoisme. Els que menys tenim ens barallem entre nosaltres i no posem l’enfoc en poder canviar realment les coses.
Autor
Addicte de l’esport i al món del motor. Llicenciat en periodisme per la UAB i màster esportiu per Blanquerna, col·laboro en diversos mitjans locals en ràdio i paper. Fotògraf accidental i amant de la velocitat. Enamorat de Caldes de Montbui.