Els horts que han relligat l’eix de la riera

La intervenció en aquesta zona periurbana de Caldes de Montbui i la millora del reg termal ha permès reconnectar el poble amb el camp i els hortolans

IMATGE | Aspecte d’alguns horts de les Hortes de Baix, amb l’església de Santa Maria al fons i la passera que cobreix la sèquia Torrent Marquès. > Q. PASCUAL

 

El magistrat, escriptor i viatger espanyol de la Il·lustració Francisco de Zamora ja parlava en un dels diaris dels seus viatges a Catalunya entre el 1785 i el 1790 de la peculiaritat dels horts de Caldes, que es regaven amb aigua calenta. Encara es conserva un mapa cadastral de 1853 que mostrava les 147 parcel·les d’horta que hi havia a Caldes, que ocupaven 12,85 hectàrees. El progressiu desenvolupament immobiliari i industrial del segle XX va fer que les Hortes de Baix, actualment de 3,7 hectàrees, estiguessin cada vegada més degradades i gairebé esdevinguessin un espai residual en estat d’abandonament. A això hi ajudava la contaminació de les aigües de sanejament de la sèquia Torrent Marquès, que s’havia convertit en un espai de vessament directe del sanejament del centre de la ciutat, i que va adquirir la condició d’una claveguera a cel obert.

La degradació social i ambiental de les Hortes de Baix es va perllongar fins l’any 2012, quan la Taula Municipal d’Espai Públic va recollir les peticions generalitzades dels hortolans per disposar d’aigua neta, reactivar la producció hortícola local i millorar la connexió del nucli antic amb el seu entorn agrari patrimonial.

El projecte per recuperar el sistema de reg de les Hortes de Baix “va ser un encàrrec de l’Ajuntament, es tractava de poder reactivar aquest espai en l’àmbit d’intervenció arquitectònica però també funcional. Vam vehicular el projecte a través d’un procés participatiu amb els hortolans i a través de la Taula d’Espai Públic, que va permetre, d’una banda, poder intervenir i decidir conjuntament amb la comunitat d’hortolans què feia falta fer i quines intervencions s’havien d’aplicar a les hortes”, explica Elena Albareda, una de les sòcies arquitectes de la cooperativa Cíclica, que juntament amb l’estudi CAVAA van idear el projecte.

La iniciativa per endreçar tota la zona d’horta i dotar-la d’un sistema de reg amb aigua neta presentava un seguit de reptes: “Un d’aquests era el jardí de les hortes termals, és a dir, convertir aquest lloc residual en un inici en un jardí per a la gent de Caldes o que la gent de Caldes s’apropiés d’aquest espai per anar a passejar”, assegura Jordi Calbetó, membre de CAVAA arquitectes. L’altre repte era, si més no, engrescador, perquè suposava haver de treballar braç a braç “en un espai on els arquitectes que estàvem intervenint érem els menys experts. Els hortolans ens guiaven, uns i altres, mútuament, a fer el projecte”, afegeix Calbetó.

El procés participatiu que es va engegar per a la materialització del projecte “va suposar la fundació de l’Associació d’Hortolans de les Hortes de Baix, l’ASHOBCAL”, recorda Ricard Jiménez, actual president de l’entitat, que compta amb 44 hortolans d’un total de 68 horts. A part de les intervencions en el sistema de reg o en l’accessibilitat a les hortes el projecte també buscava “recuperar la comunitat que s’havia anat desarticulant. És un fet que passa molt amb paisatges periurbans, que quan hi ha contaminació ambiental i degradació física, hi ha degradació social”, constata l’arquitecta Elena Albareda.

 

TRES GRANS LÍNIES D’ACTUACIÓ

El projecte va tenir tres grans línies d’actuació: la construcció d’una bassa de recollida d’aigües termals i pluvials, la canalització de la sèquia Torrent Marquès cap al sistema de clavegueram municipal, i la millora de l’eficiència de la recollida d’aigües termals sobrants de balnearis i safareigs.

El projecte va promoure la revisió del sistema de reg i de les fonts existents per possibilitar l’acumulació, retenció i refredament de les aigües termals sobrants dels balnearis i safareigs, amb especial interès sobre els Banys Termals El Safareig, que van entrar en funcionament com a bany públic el 2015.
Es va incorporar una bassa de compensació a sota del balneari Broquetas i una bassa de reg per refredar i emmagatzemar aigua termal a les hortes, i algunes modificacions puntuals al sistema de sèquies per a incorporar aquest elements i una ampliació a dos torns per setmana del reg.

La definició d’aquesta obra va tenir en compte aspectes que facilitaven la gestió i el control de l’aigua per part dels regants, com la creació d’un recorregut de l’aigua vist, la circulació de l’aigua sempre per gravetat i la possibilitat d’aïllar la bassa del sistema actual perquè es pogués seguir regant sense aquesta si fos necessari.

Per a la depuració de la bassa es va optar per un sistema de tractament vegetal, instal·lant plantes flotants a la bassa que s’adapten al nivell de profunditat variable i que s’alimenten dels minerals típics de l’aigua termal.

També es va cobrir la sèquia amb una passera de fusta per connectar amb el camí públic que arriba fins al centre de l’espai de les Hortes de Baix. “Un dels canvis substancials va ser  poder fer un accés sobre el torrent de la Sèquia Marquès, un camí accessible on tots els ciutadans podien endinsar-se amb el respecte de la separació que dona un camí segregat, com si sobrevolés les hortes. El camí també forma part del que és el camí orbital; volíem és que hi hagués una connexió entre la ciutadania i l’horta”, apunta el regidor d’Espais Públics, Jaume Mauri.

El projecte, que va tenir un pressupost de 93.881,58 euros, va guanyar ex aequo el Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà l’any 2016 que organitza el CCCB.

 

CANVIS EN L’ADOB

El fet que ara es regui amb aigua més neta però totalment termal ha obligat a “canviar l’adob de la terra. Abans calia adobar-la poc, és clar que el que en treies, ves a saber quina garantia sanitària tenia”, apunta el president d’ASHOBCAL. Jiménez afegeix que els hortolans s’estan acabant d’adaptar a aquesta nova aigua: “Ha estat un procés lent. Al principi es va acabar l’execució del projecte però realment fins que els tècnics no han aconseguit trobar i desconnectar tots els vàters que han anat a parar al sistema ha passat temps”. Es pot dir que des de principis del 2019 es rega amb aigua termal i una part d’aigua freda que prové d’un pou.

 

 

Guia per introduir espècies autòctones d’hortalisses a les hortes

Fa gairebé dos anys es va presentar el llibre 12 mesos, 12 varietats locals editat de manera conjunta per l’Ajuntament de Caldes i el Consell Comarcal, i signat per l’hortolà calderí Jonatan del Amo. En paral·lel a la distribució de llibre, es va promoure l’hortolari de 12 varietats d’hortalisses entre els hortolans calderins perquè se sumessin al cultiu d’aquestes varietats. El projecte incloïa oferir planter gratuït de cada varietat als hortolans de les Hortes de Baix i dels Horts Domèstics de Torre Marimon. Aleshores es van repartir 2.000 tomaqueres del Vallès als hortolans (entre aquestes les varietats pometa, cor de bou, cirerol de Caldes, mala cara, nas de bruixa i bombeta de Caldes), i més endavant es van repartir altres espècies (pebrot groc, carbassa del violí, bròquil de Santa Teresa, col de paperina, enciam negret i ceba agra). També es va repartir una petita part de llavor de blat de moro groc i vermell (una varietat de blat de moro de crispetes de Caldes) i de ravenet rosa llarg.

L’objectiu de la publicació era la reintroducció d’aquestes varietats en els hàbits de cultiu i gastronòmics de proximitat, potenciant productes de temporada arrelats a la comarca i respectuosos amb l’entorn i tornar a l’hort el que és de l’hort.

De cada varietat, el llibre inclou una introducció al seu context històric i informació bàsica per assegurar l’arrelament i l’antiguitat d’aquestes hortalisses. A més, promou l’autosuficiència pagesa amb informació sobre com guardar llavors i la millor manera de conservar-les per fer els seus propis planters.
Del llibre se’n van fer 400 exemplars, dels quals 150 es van distribuir gratuïtament entre els hortolans locals. La resta es van distribuir en diferents esdeveniments agrícoles de la comarca, com la Fira del Tomàquet o la Fira del Planter de Santa Eulàlia.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss