Josep Maria Gavín Barceló

Fotògraf  i col·leccionista

Té gairebé 90 anys i es pot dir que ha visitat tots els pobles de Catalunya, fins i tot els 67 que estan deshabitats. L’anomenat Indiana Jones català ha inventariat totes les esglésies de Catalunya, la Catalunya Nord, Andorra i la Franja –un cas únic al món– fet que el va fer mereixedor de la Creu de Sant Jordi el 1984. A més, atresora cinc rècords Guinness i és el creador de l’Arxiu Gavín, reconegut per la Unesco com un dels arxius personals més importants d’Europa. I des de fa tres setmanes, és veí de Caldes.

 

“Soc el drapaire cultural de Catalunya”

 

· Va néixer a Barcelona?
Sí. Vaig néixer a una porteria del carrer Avinyó. Als dos anys vam passar a l’actual carrer de Sant Pere més baix, al costat d’un convent. Més tard, amb la família vam anar a viure a la plaça de Rius i Taulet, al barri de Gràcia.

· En aquest lloc de Barcelona sembla que li va començar l’afició per les esglésies.
Al viure allà, crec que em vaig emborratxar de campanar. I em vaig aficionar a fotografiar campanars de Catalunya. Volia fer una col·lecció de campanars de Catalunya, tant civils com eclesiàstics. Al cap de poc temps, com que veia moltes esglésies sense campanar vaig pensar de fer fotografies de totes. Em vaig pensar que n’hi hauria unes 8.000. No sabia pas on m’havia ficat. Ha estat una feina que m’ha portat 42 anys i hi ha més de 26.000 edificis religiosos. Tot això, pagat de la meva butxaca. Sempre he intentat guanyar diners per pagar aquestes aficions.

· Per què aquesta obsessió per col·leccionar?
Vaig començar als 4 anys. A un frare del convent del costat de casa li vaig demanar si tenia estampes. Com em va veure tan entusiasmat, em va dir que quan volgués anés a buscar-ne més al convent. I no vaig deixar d’anar-hi cap dia. Llavors ja em vaig especialitzar en la col·lecció d’estampes de Sant Josep. I ara ja en tinc 64.000 en àlbums.  S’hi podrien afegir ben bé 40.000 o 50.000 més. I en vaig rebent cada dia, perquè pensa que he escampat més de 250.000 targetes meves als llocs on he anat. Quan feia xerrades per a les aules per a la gent gran a parlar dels viatges que he fet –he estat a 96 països-  hi anava una mica abans i sempre deixava la meva targeta a cada seient.

· Li han dit mai que té esperit de drapaire?
Soc el drapaire cultural de Catalunya. Ho dic així, ja mig en broma.

· L’Arxiu Gavín, que des del 2007 està dipositat al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, va començar a crear-lo a una casa a Valldoreix…
Després de fer el servei militar i de casar-me als 23 anys, torno a la plaça Rius i Taulet. D’allà passo a viure al carrer Còrsega. Ja estic fent l’arxiu amb les meves fotografies però el pis se’m comença fer petit tot i que eren dos pisos junts. Llavors passo el 1955 a viure a Valldoreix. Compro un terreny, faig la casa, que em queda immediatament petita al fer l’arxiu. La tiro pràcticament a terra al cap de vuit anys i començo un seguit d’ampliacions. Quan vaig veure que em feia gran, vaig pensar que havia de cedir l’arxiu perquè els fills no ho voldran i vaig buscar 27 llocs per dipositar-lo.  Amb el monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes havia col·laborat amb un germà marista.

· L’acord de cessió amb el monestir és total?
El 75% és del monestir i el 25% de la Generalitat amb la condició que si un dia els germans Maristes no volen fer-se càrrec, tot passaria a la Generalitat.

· El fons de què disposa l’Arxiu és impressionant.  Recopilar tants objectes li robava moltes hores de son?
Dormia 5 hores 37 minuts. I ho dic perquè tenia un avisador que es va espatllar  i marcava aquest temps. M’hi vaig acostumar i sí, vaig dormir aquest temps durant molts anys. Encara recordo un vers que llegia quan tenia 16 anys: ‘De pressa passen les hores / de pressa i no tornen més / aprofita l’hora dels encants primers/ aprofita l’hora que no torni més’.

· I l’arxiu continua creixent?
I tant. Ens donen moltes coses i les que deixem córrer. D’un temps ençà, hem començat a acceptar monografies de pobles de Catalunya. Vam començar amb 3.000 i ara ja les doblem. La gent ens truca i si ens interessa ho anem a recollir. Per exemple, tenim 1.355.000 postals, 712.000 estampes de marededéus, 68.000 números de l’ONCE, 760.000 nadales  o 860.000 documents diversos.

· Com és que no hi ha cap altre zona del món que tingui totes les esglésies inventariades?
Ho han volgut fer a França i a Bèlgica, però no se n’han sortit. He estat dues vegades a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, a Washington, la més gran del món, que té més de 200 milions de llibres. Hi anava amb el Grup Excursionista i van preguntar si algú havia escrit algun llibre. Els companys em van dir: ‘Gavín, digues tu que els escrius com a botifarres’. Vaig dir els meus llibres i de seguida va sortir una pantalla amb tots els meus llibres i fins i tot amb una estadística de qui els havia consultat. Allà vaig descobrir que els havien consultat persones de França i Bèlgica.

· Per què viu a Caldes?
Perquè m’he fet gran. A Valldoreix, per anar a dormir havia de pujar escales i semblava que havia d’escalar l’Himàlaia. Sembla mentida però soc un dels homes que ha caminat més de Catalunya. He hagut de fer totes les ermites, abans hi anava a peu, pujar muntanyes. L’any 1965, per exemple, vaig fer el Camí de Santiago a peu des de la plaça Calvo Sotelo, el que és ara la plaça Francesc Macià en 32 dies. Són 1.682.776 passes des de la plaça fins a la porta de l’Obradoiro. He fet molt d’esport. He estat setè de tot Espanya en tennis taula, vaig jugar dos partits amb l’Europa… He enviat més de 270 trofeus meus a les Avellanes.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss