Clàudia Hernàndez: una campiona de futbol sala precoç

Amb 15 anys ja ha guanyat dos campionats nacionals amb la Selecció Catalana i ja és internacional per Espanya

IMATGE | La portera calderina va aconseguir el segon campionat d’Espanya amb la Selecció Catalana de futbol sala famení. > CEDIDA

 

En els últims anys estem molt acostumats a veure esclatar el talent de joves que debuten en categories esportives professionals, i són exemple per a altres esportistes de la mateixa edat –o fins i tot més grans– que volen arribar al cim. Una precocitat que s’ha instal·lat en l’esport modern, àvid de nous talents per incorporar en la seva maquinària.

Dins d’aquest món, en què el talent, la perseverança i el sacrifici de l’esportista sovint no transcendeix a la gran opinió pública –que només es queda amb el que veu sobre un terreny de joc– trobem un bon grapat d’esportistes que lluiten diàriament per arribar al punt més alt i poder viure com a professionals del seu esport favorit. Aquest és el cas de la Clàudia Hernàndez, una de les més fermes promeses del futbol sala femení i que ja ha estat dues vegades campiona d’Espanya amb la Selecció Catalana en categories inferiors.

La Clàudia, de 15 anys, ja sap el que és viure de l’esport professional, ja que és filla del Jaume Hernàndez, ciclista professional (1996-2003) i posteriorment fisioterapeuta de ciclistes com Purito Rodríguez a l’equip Katusha, entre d’altres. Tenint un exemple tan a prop és fàcil conèixer els pros i contres de voler arribar al professionalisme, i més quan tens qualitats suficients.

L’ara portera del primer equip del CN Caldes de Segona Nacional –sí, la segona màxima categoria a Espanya– va començar per casualitat en això del futbol. La seva família va escollir l’extraescolar de multiesport a l’escola, per no encasellar-la en cap disciplina en concret i que fos ella qui escollís el que més li agradés. Va ser, però, en un torneig escolar Rosario Sánchez que va debutar per casualitat en la porteria d’un equip de futbol. Va ser una mica com en aquell capítol dels Simpson en què la Lisa s’enfronta al seu germà i refusa tot els objectes que aquest li llança, passant a ser la portera perfecta.

Analogies a banda, Hernàndez va descobrir el seu talent per defensar la porteria i aviat va començar a fer camí en el benjamí mixt del CN Caldes, amb només nou anys. Va seguir creixent fins a l’infantil, categoria en què l’esport deixa de ser mixt per dividir-se en masculí i femení, i en què la Clàudia va haver de prendre una de les primeres decisions de la seva curta carrera esportiva.

Ja amb un campionat d’Espanya infantil sota el braç, aconseguit amb la catalana a Galicia, havent superat Madrid per 2-0, la Clàudia va decidir deixar el club del seu poble per fitxar per l’AE Les Corts-UBAE, una mena de Barça en categories inferiors al qual tothom vol anar. Tot i que els pros i contres donaven com a vencedors els contres, l’amistat amb algunes de les jugadores amb qui va compartir pista amb la selecció i la idoneïtat de la samarreta de Les Corts van pesar més per a la portera.

Arribar a l’equip barceloní, però, era una manera d’hipotecar el seu futur en la selecció, ja que només poden anar un màxim de tres jugadores per conjunt i l’equip verd ja omplia la llista amb tres jugadores de camp. Tot i així, l’esperança d’aconseguir els diversos títols en joc va tenir un pes molt específic.
Però en l’esport mai es pot assegurar res i els títols no van arribar, com s’esperava en l’equip Mamut. Buscant l’opció més lògica, la portera va tornar al seu conjunt bressol, en què el primer equip havia aconseguit recentment l’ascens a la divisió de plata.

Les noies entrenades per Javi Reyes i Frida Mateu van acollir-la de nou i va passar a ser una de les peces clau de la temporada d’èxitque estan completant les nedadores, que ocupen la vuitena posició després d’haver empatat a tres contra el Futsal Aliança de Mataró en l’última jornada.

La titularitat en l’equip calderí li va garantir tornar de nou a la catalana, amb què va aconseguir la victòria a la final sub-16 després de superar el combinat madrileny per 0-5 a la Ciutat Esportiva de Las Rozas. Aquest títol li va obrir les portes de la selecció absoluta sub-19, amb què va viatjar a les illes Açores per disputar un parell d’amistosos i agafar rotage per a futurs compromisos internacionals.

La precocitat d’una campiona de 15 anys que encara té un immens marge de creixement i que de ben segur deixarà empremta en el futbol sala calderí. De moment, el seu avi Jaume és el seu màxim fan.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss