La connexió amb el llegat pagès i ramader de Caldes de Montbui
- 21/01/2020
- 0 comments
- Jordi Rius
- Categoria: Actualitat
- 0
Les festes de Sant Antoni han arribat a la 147a edició recordant el passat agrícola de la vila termal
IMATGE | Un propietari acarona el seu cavall abans d’iniciar-se la rua dels Tres Tombs pels carrers de Caldes que enguany ha arribat a la seva 147 edició amb nombrosa participació.> Q. pascual
Cap al 1873, el calderí Climent Cuspinera, autor de la Guia-cicerone del viajero o bañista de Caldas de Montbuy ja feia referència a la festa de Sant Antoni a la vila termal. Cuspinera atribuïa la bona salut de la festa a Caldes a l’existència d’un potent gremi de traginers que, enriquits amb el transport i venda de llambordes pels carrers barcelonins, hi invertien força recursos: “Los caleseros, carreteros u cuantos poseen alguna caballería celebran en Caldas esta fiesta de una manera espléndida. […] Hay en Barcelona una verdadera colonia de carboneros caldenses que, habiendo pertenecido antes a la clase de traginero ó labradores, formaban parte de los que celebran en Caldas la fiesta de San Antonio”.
IMATGE | El portabandera Josep Alsina i els cordonistes Samuel Chinchilla i Martí Francisco presidint la rua dels Tres Tombs per l’avinguda Pi i Margall. > Q. PASCUAL
Caldes tenia una important vinculació amb Barcelona gràcies a la presència de la burgesia als seus establiments turístics i per la presència a la ciutat comtal de calderins enriquits amb el transport del fruit de les pedreres de la localitat a la capital catalana.
En aquest context, va néixer la Facultat de Sant Antoni, que s’ha encarregat d’organitzar els actes propis de la festa de Sant Antoni Abat i de vetllar per la conservació de la seva tradició. Igual que la festa, es desconeix l’any de la seva creació, tot i que en un document de principis del segle XVIII ja apareix una referència d’aquesta agrupació i els anys que fa que funciona. L’actual vicepresident de l’entitat, Josep Alsina, recorda que l’entitat abans tenia moltes més atribucions: “Podia donar el seu vistiplau als casaments, decidir en la compra i venda d’habitatges i dirimir en plets veïnals”.
Inicialment, la junta de l’agrupació estava formada per persones que provenien dels gremis de la festa i el món agrícola i ramader, però la irrupció de nous sectors econòmics, com l’industrial i el de serveis, i la disminució de gent dedicada al sector primari va fomentar que persones dels nous sectors també en formessin part. La Facultat se les va enginyar per continuar organitzant la festa de forma ininterrompuda durant la Guerra Civil i la postguerra “i fins i tot va donar farina a la gent per fer pa”, recorda Alsina.
Amb el pas dels anys, els oficis del camp van anar desapareixent o bé els seguien fent molt poca gent. Aleshores, molts treballadors van anar cap a altres sectors a causa del desenvolupament industrial i comercial, que va ocasionar que la festa anés perdent participació. La incompatibilitat dels horaris laborals de la indústria i el comerç també dificultaven la participació de la gent en els actes de la festa qualsevol altre dia que no fos diumenge.
IMATGES | A dalt, un participant dalt d’un burro en una rua de principis del segle XX. A baix, l’engalanament de carros ha estat un dels trets característics de la Rua. > CEDIDA
La festa va passar per una època de declivi fins que als anys 60 va recaure en diumenge i es va comprovar les ganes que els calderins i calderines tenien de celebrar-la. Per aquest motiu, l’any 1966 la Facultat de Sant Antoni va decidir traslladar-la al diumenge següent al dia de Sant Antoni.
Actualment, la festa compta amb una dotzena de pagesos autòctons, que encara participen en la festa, i “hi ha grups que tenen un tractor fix per participar-hi cada any amb el concurs de carrosses engalanades tirades amb tractor agrícola”, explica el president de la Facultat, Joan Bellavista. En un pas més per democratitzar- la i fer-la més oberta a la població, la festa de 1969 va comptar per primera vegada amb quatre noies abanderades. A partir d’aquí, hi ha hagut ocasions en què els portabanderes o abanderats han estat únicament dones, i altres vegades mixtos.
A causa de l’elevat cost de la festa, els abanderats “eren fills de famílies benestants”, assegura el vicepresident de l’entitat. L’edició d’enguany ha costat 34.000 euros, però la festa ja no està pagada exclusivament pels portabanderes, sinó que està finançada amb les aportacions dels socis i els beneficis que s’extreuen de la rifa de la nit del ball i de la loteria, però també de les aportacions d’entitats financeres, de l’Ajuntament, dels comerços i de particulars que posen publicitat al programa de la festa. “El que sí cal per ser abanderat és ser soci de la Facultat, que costa 25 euros a l’any”, comenta Bellavista. Pel fet de ser membre de la Facultat, cada soci rep a casa un panet beneït de Sant Antoni, un paquet de figues seques, el programa de la festa, l’entrada al concert de Sant Antoni i el Ball de Canvi de Bandera com una manera d’anunciar la festa.
De fet, sempre “hi ha una important demanda per ser abanderat i les inscripcions es fan a tres anys vista”, conclou Alsina. El fet de ser portabanderes comporta un compromís de tres anys.“El primer any segueixes tota la festa i al fi de festa, que se celebra al Casino el diumenge a la nit, et lliuren la bandera i simbòlicament n’ets el guardià. El portabanderes ha d’anar als actes que la junta creu que ha d’anar. L’any següent toca el vermut i tots els actes que ha de fer, que acaba amb el lliurament de la bandera. Al Ball de Gala, hi ha 12 parelles –l’equip del portabanderes de quatre persones més les seves parelles–, les de l’any passat, les de l’any actual i les de l’any que ve”, explica Bellavista.
El paper dels abanderats en la Festa de Sant Antoni Abat és molt rellevant, ja que són els encarregats d’encapçalar els Tres Tombs i presidir alguns dels actes més rellevants de la festa. La comitiva dels portabanderes està formada per quatre persones, l’abanderat, encarregat de portar la bandera i alhora estendard de l’entitat; els cordonistes, que acompanyen l’abanderat portant els cordons de la bandera i alhora li fan d’escorta, i el capità de bandera, que és com el nunci, va davant de la comitiva.
Els abanderats es preparen a consciència per complir amb el seu paper, i molts d’ells aprenen a muntar a cavall per a l’ocasió. Des del 2010, la Facultat de Sant Antoni fa durant el ball de gala un acte commemoratiu en reconeixement dels antics portabanderes en el seu 50è i 25è aniversari. En el cas d’aquest diumenge, van ser homenatjats els abanderats de 1970 –Antoni Castells, Josep Maria Coll Palacín, Joan Coll Busquets i Josep Riu– i de 1995 –Elisabet Xalabarder, Ramon i Anna Sagalés i Maria del Mar Cuscó.
La tarda és l’escenari d’un ball senyorial de totes les edats
IMATGE | La Colla d’ESO interpretant el Ball de Plaça diumenge a la tarda a la plaça de la Font del Lleó. > J. RIUS
Caldes té un ball propi i característic de la seva celebració de Sant Antoni, en què el Ball de Plaça constitueix un tret autòcton. Segons Joan Amades, que recull aquesta dansa en el Costumari català, el seu origen prové de la dansa que es ballava el dia de l’Aplec de la Verge del Remei. Es tracta d’una entrada de ball que es va adaptar a la festa de Sant Antoni; la dansa, però, no és l’original, sinó que es va anar transformant per fer-la més fàcil de ballar per tothom.
En els seus orígens, la dansa era interpretada per sis parelles, solteres o casades. Segons Climent Cuspinera, els homes calderins, a finals del segle XIX, ballaven amb vestit negre i barret de copa alta. Les dones, per la seva part, lluïen mantellina blanca apuntada al cap. Avui en dia, la mantellina i el barret encara continuen sent elements destacats per ballar la dansa. L’actual responsable del Ball de Plaça, Vicenta Pallarès, diu que la primera imatge que té del ball,cap al 1959 o 1960, “era com el ballava Pere Canals, amb un estil propi”.
Actualment, unes 150 parelles participen en el Ball de Plaça a la plaça Font del Lleó, diumenge a la tarda. Per ballar la dansa de Sant Antoni, només cal apuntar-se el dilluns de la setmana que es celebra la festa i anar a assajar cada vespre des de dimarts fins a dissabte, a l’hora que li toca a cada colla. “Tothom pot participar, des dels 2 anys fins que es vulgui”, recorda Pallarès, que forma part del cos de persones que ensenyen a ballar el ball juntament amb M. Carmen Laglera, M. Alba Ambrós, Núria Marès i Mònica Ambrós.
La musicòloga Imma Cuscó i el músic Andreu Brunat van investigar i recopilar el material existent sobre les diferents versions i variants d’aquesta música tan coneguda i tradicional. A partir de les diferents versions trobades, l’any passat van generar un nou material que permet una lectura fàcil de les partitures, de manera que la música pugui interpretar-se en directe, tal com s’havia fet abans (s’estima que cap a mitjans del segle XX). Entre 1971 i el 2018, la interpretació es feia amb música enllaunada. Des de l’any passat, la Cobla Ciutat de Granollers interpreta la música del ball en directe.
Autor
Ha treballat a mitjans comarcals, com ara El Punt, i també a Barcelona. Ara fa una aposta per descobrir els racons amagats de Caldes.