El gust per les petites coses

El Centre vol continuar sent el bressol de formació de caire humanista que el va caracteritzar des dels seus orígens

IMATGE | L’abans i l’ara del teatre del Centre. En la fotografia superposada, de Jordi Renom, s’hi veu com era la sala des dels anys 80 abans de la remodelació que s’hi està duent a terme.> Q. Pascual

 

Les classes populars de Caldes de Montbui van fundar El Centre Ateneu Democràtic i Progressista el 1865, en el bressol del moviment ateneístic de caire humanista de finals del segle XIX, amb l’objectiu de formar un pensament crític per transformar la societat. Actualment, el Centre té el compromís de continuar amb la mateixa tasca mirant al segle XXI. El centre va estar en un principi en un local del carrer Major i no va ser fins el 1880 que es van iniciar els treballs de l’actual edifici, al carrer Corredossos de Baix. Amb l’esclat de la Guerra Civil, l’ateneu va quedar confiscat el 1939. “Quan va ser decomissat, els dos primers anys va ser seu de l’ajut social per a nens pobres de la guerra. A la gent que es va empobrir molt els donaven menjar i roba. Al mateix temps hi va entrar l’església i hi va muntar el casal catequístic, el lloc on anaven a fer pastorets i teatre. Si anaves a doctrina, et donaven un tiquet i podies anar-hi gratis o pagar menys pel casal catequístic”, explica Amàlia Bosch, autora del llibre El Centre Democràtic i Progressista de Caldes de Montbui. Ateneu de llibertat, cultura i país. El casal catequístic va estar-se fins al 1976.

Amb el restabliment de les institucions democràtiques l’any 1977, el Centre recupera –en un estat deplorable– les actuals instal·lacions. De fet, va costar molt revifar el centre. “No hi havia diners, tothom va haver d’ajudar molt, però ara és un dels centres estrella del poble, amb una gran activitat”, explica Bosch. La recuperació del Centre va ser a partir del fet que “es va immatricular l’any 2000”, recorda Jaume J. Pieres, president del Centre. L’advocat de l’entitat, Pep Cruanyes, va defensar que, si durant tot aquest temps es va anar pagant la contribució com a Centre Democràtic i Progressista, el local era de l’entitat. A més, a aquelles persones que van anar pagant la contribució “se’ls va demanar tornar els diners, però no van voler”, constata Pieres. “Aquesta és la gràcia de l’entitat, la pertinença, la militància dels seus membres” afegeix Marc Congost, membre de la junta i representant del Touch& Rugby Caldes CDiP, una de les darreres seccions amb què compta el Centre.

Malauradament, a causa del progressiu estat de deteriorament, la sala de teatre es va clausurar l’any 2006. Des dels darrers cinc exercicis, s’estan destinant uns 100.000 euros anuals de promig per arreglar el teatre. L’entitat també ha rebut una subvenció de 150.000 euros del Departament de Cultura de la Generalitat per impulsar les obres de restauració i modernització de l’Ateneu. Les darreres obres que s’estan fent tenen a veure amb l’accessibilitat, les mesures d’emergència i una instal·lació elèctrica nova. “Anem fent poc a poc, pas a pas, en funció del pressupost que tenim”, assegura Oleguer Benaiges, membre de la junta del Centre i representant de la cooperativa de consum El Rusc.

 

Una de les activitats que més seguiment tenen al Centre és ‘Caldes is hell’, l’aplec de cançons composades per Ramon Solé sobre la vila i que omple el cafè de l’Ateneu d’un nombrós públic. > Q. PASCUAL

 

MÉS ENLLÀ DE LES PARETS DEL CENTRE
Durant els anys de la República, el Centre va promoure llistes unitàries a Caldes de Montbui i va obtenir molts bons resultats en les diferents eleccions. Ara, segons Pieres, “més que prendre un múscul romàntic hem de prendre un múscul d’utilitat, de si som útils o no, en tot cas depèn de les necessitats”. Fruit de les necessitats, el Centre acull la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Caldes o el touch rugby. En aquest sentit, Congost recorda que el Centre neix d’unes necessitats que es generen al poble l’any de la seva fundació i, en aquest sentit, “les necessitats d’ara no són les mateixes que les del 1865”. Benaiges afegeix que al Centre “hi ha molta associació i molt moviment, des del rugbi fins a les cooperatives, el teatre, la PAH i les entitats que em deixo”. No totes les entitats tenen el seu espai al Centre mateix. El touch rugby “no es pot practicar a l’ateneu, però portar el nom d’una entitat amb tradició i amb implicació al territori t’ajuda a la concessió d’espais com el camp municipal d’esports”, admet Congost, que afegeix que qualsevol entitat que tingui una necessitat i que exposi al Centre, “aquest l’acull perquè genera activitat i el que es vol és exterioritzar-la perquè el Centre es vegi al poble amb qualsevol activitat que sigui d’interès”. Benaiges considera que l’edifici del Centre és “un punt de trobada, després l’activitat del Centre transcendeix les parets i arriba al poble”.

El fet que el Centre no hagi volgut ser en cap moment una entitat personalista “li ha permès adaptar-se a cada moment i donar resposta a les necessitats de la societat”, assegura Congost.

 

UN LLARG HISTORIAL D’ENTITATS
Des de la recuperació de l’edifici i la recuperació de la democràcia, l’ateneu ha impulsat i s’ha afegit a altres propostes com el club ciclista, el club d’escacs i fins i tot la Universitat Verda del Vallès, a més, ha acollit força actuacions en caps de cartell de l’època, tant de la Nova Cançó com del jazz, gràcies al Jazz Sessions Club, i la Cobla Vila de Caldes també ha dut el nom del Centre arreu.

En l’actualitat, a l’Ateneu hi participen com a entitats la Coral del Centre, l’associació juvenil La Guspira, les cooperatives de consum ecològic El Rusc i L’Eixam, la PAH i l’entitat Pas a Pas. Totes aquestes entitats es coordinen a través de la junta, l’òrgan de decisió del Centre.
Com a seccions i cicles, hi ha el Centre Sona, el Cicle Nòmades, el Cicle Veïns, el Cicle Jazz, Animacentre i el concurs de teatre amateur TACA’M, totalment consolidat i a la darrera edició del qual, la 31a, van assistir més de 800 espectadors.

L’any passat va arrencar la Universitat Popular de Caldes, un projecte agermanat amb la Universitat Popular de Granollers que naixia de les inquietuds culturals dels membres del Centre i amb l’objectiu prioritari de promoure l’educació basada en el diàleg, el foment de la reflexió compartida i l’anàlisi crítica com a força motriu de les transformacions socials, el mateix esperit que històricament ha estat vinculat als ateneus.

IMATGE | El concurs de teatre TACA’M es tornarà a fer al Centre acabades les obres. > Q. PASCUAL

 
EL CAFÈ DEL CENTRE
Si bé es tracta d’una cooperativa de caire social en l’àmbit de la restauració, el cert és que el Cafè del Centre “combina bé amb els valors de l’Ateneu i hi ha un cert equilibri entre arribar a final de mes i mantenir uns valors”, constata Benaiges. La cooperativa està formada per sis socis, que provenien de feines precàries, i hi ha uns 14 treballadors. David Rivera, un dels socis, explica que la clau de l’èxit del Cafè del Centre “és una bona cuina, una bona atenció i aconseguir que es pugui menjar bé a un preu raonable”. El fet d’estar ubicat dins de l’Ateneu “ha estat un bon reclam: som el bar de l’Ateneu, un lloc on la gent ve a fer moltes coses i on passen moltes coses”, conclou Rivera.

IMATGE | El Cafè del Centre, obert des de 2011, s’ha caracteritzat per oferir una cuina de proximitat i per una bona atenció als clients que omplen el local. > Q. PASCUAL

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss