De Gal·les a Caldes, atrets pel llegat Lawrence
- 19/11/2019
- 0 comments
- redacció
- Categoria: Opinió
- 1
> Quim Campistron
A Monmouth, ciutat gal·lesa on va néixer George Lawrence el 1830 també era desconegut. Això va començar a canviar el passat 2 d’abril d’enguany quan la Christina, bésneta del missioner, s’hi va acostar, i en una conferència va explicar a una trentena de monmothians que a Caldes de Montbui el seu besavi hi havia fundat l’escola “dels pobres” i iniciat una església, hi estava enterrat, i hi tenia un carrer i una Ruta.
Que hi havia deixat petja, vaja. Encuriosit, el pastor d’una església evangèlica del lloc que l’havia convidat a donar la conferència, va decidir-se a venir per conèixer de primera mà les investigacions que han contribuit a treu-re’l encara més de l’oblit. Ho ha fet ara, acompanyat de filles i amics. Assistiren a actes commemoratius del 150è. aniversari de l’església evangèlica iniciada per Lawrence a Barcelona, i que actualment es troba al carrer Terol 22 de la ciutat, al barri de Gràcia. També van visitar l’església iniciada per l’esmentat missioner a Caldes al carrer que du el seu nom.
Com que portaven salutacions de l’alcalde de Monmouth, hi va haver visita de cortesia al de la nostra vila amb el pròposit de que es puguin establir relacions cordials de coneixença mútua entre ambdues poblacions. El pastor Jonathan Greaves va fer menció en la seva intervenció dels articles de la premsa local de l’època que relacionen Lawrence amb Caldes de Montbui. De la intervenció de l’alcalde Isidre Pineda destaco la voluntat de continuar normalitzant la relació amb entitats de caire religiós, ja que formen part de la nostra societat. Seguidament, les Termes i la Font del Lleó van ser objecte de les explicacions del guia de Thermàlia als visitants.
A continuació va venir la Ruta Lawrence, que mostra tota una història d’amor amb camisa arremengada i tossuda resistència. A més dels seus propis objetius, gaudir-la també és necessari, i per això no s’ha de córrer per fer-la. Tot i així no es va poder donar tota la informació de que es disposa degut al temps emprat en la traducció. La Ruta Lawrence dóna a conèixer història local del segle XIX a través del missioner gal·lès i del seu equip, que tan beneficiosos foren per la població calderina d’aleshores, sobretot a través de “l’escola dels pobres”.
Moments emotius n’hi va haver, perquè la Ruta és un record viu de la mà de qui va treure de la lacra de la ignorància i l’analfabetisme a bona part de la població calderina del segle XIX, a més de contribuir a obrir la seva ment a nous horitzons. A l’antic sector dissident del cementiri, la delegació gal·lesa va voler cantar l’himne conegut com “Gwahoddiad” (Veu de benvinguda), molt conegut a Gal·les, que lloa l’entrega sacrificial de Crist, donant-li el valor de ser la seva pròpia crida per seguir-lo. Això va esperonar al Moisès, que encertadament va proposar als d’aquí cantar-ne un composat en català per la filla gran de Lawrence, l’Elisabeth, i que porta per títol “Alcem cristians la palma de victòria”, tot un cant d’adoració i confiança en Déu, així com d’estímul pels qui el seguien aleshores, enmig del ferotge mobbing religiós de l’època amb les corresponents afectacions socials i laborals que els envoltava per totes bandes.
La valoració que fa la delegació galesa sobre la visita a Caldes i Barcelona és positiva, havent copsat les diferències entre les cultures britànica i catalana: l’ambient, la gastronomia, el tracte….. Valoren positivament que hi hagi un carrer a Caldes dedicat a la memòria del missioner gal·lès, i diuen que s’ho han passat molt bé fent la Ruta Lawrence perquè mostra i no només diu, de com n’és d’important que es conegui el seu llegat, particularment per la gent de Caldes, ja que és part del patrimoni històric local.
Encoratgen a seguir en la tasca i en la investigació per enriquir-la encara més. Destaquen també que el testimoni de vida de Lawrence inspira coratge i fe, veient com portava a terme la seva tasca evangelitzadora enmig de les dificultats, i de com sabia tenir veritable relació amical amb gent noble i honesta encara que no fossin de la seva corda.
