Malgrat tot, el periodisme local fa 130 anys que explica la vida de Caldes
- 15/10/2019
- 0 comments
- redacció
- Categoria: Cultura
- 1
> Benjamín Recacha
El Museu Thermalia acull fins al 12 de gener l’exposició “1886-2019. La premsa calderina. Passió per informar (malgrat tot)”, que mostra la història dels mitjans de comunicació local
IMATGE | Raquel Puig i Benjamín Recacha, comissaris de l’exposició, durant la visita guiada inclosa en l’acte d’inauguració de divendres passat. > C. Martínez
El patrimoni periodístic de Caldes de Montbui és sorprenentment ric. En una vila que fins ben entrat el segle XX no va superar els 4.000 habitants, una dotzena de publicacions van deixar la seva empremta entre 1886 i 1936. El Caldense va ser el pioner, i va ser-ho molt, perquè la Revista Calderina va trigar dues dècades a agafar-li el relleu. Després vindrien El Lleó de Caldas i Verdad, que el 1913 van tenir una convivència poc fraternal malgrat compartir ideals republicans progressistes. Avelí Xalabarder, investigador de la història local amb molta presència a la premsa del primer terç de segle, va impulsar el 1920 La Veu de Caldes, innovadora en l’ús de la fotografia.
La dictadura de Primo de Rivera no va evitar que el 1925 aparegués el Montbuy, periòdic federalista que va sobreviure sis mesos a la censura. La premsa d’aquella època estava molt ideologitzada. Difonia corrents polítics concrets, cosa que s’aguditza durant la Segona República, amb els enfrontaments agres entre Farell, portaveu de les forces d’esquerres, i La Veu de la Comarca Calderina, butlletí nacionalista conservador.
També hi va haver espai per a publicacions culturals i d’entreteniment: el Butlletí del Centro Excursionista Caldense, la Revista de l’Associació de Cultura, Anti, Jorn i Esbarjo, revista sobre la vida social del poble que va assolir molta popularitat.
El Setmanari Montbui celebra enguany el 75è aniversari. Va néixer el 1944 com a butlletí propagandístic de la Falange sota la direcció de Josep Rifé, personatge clau en la història de la premsa calderina. Durant la dictadura, el Montbuy (com es deia llavors) va testimoniar la vida del municipi fent “periodismo de afición”, com li agradava dir a Rifé. I aquest periodisme aficionat va continuar vigent arribada la democràcia.
La reconversió del Montbuy en Setmanari Montbui, que va passar de capçalera falangista a democràtica, és un cas únic a la premsa local i comarcal catalana. La seva redacció ha estat escola de periodisme per a molts professionals que, però, mai han pogut desenvolupar la seva carrera a Caldes perquè del voluntarisme no s’hi viu.
La fi del franquisme va donar peu a altres publicacions interessants, com La Tortuga (que es manté avui dia en versió digital) i el Quinze dies.
Escola de periodisme i afició defineixen bona part de la història de Ràdio Caldes. L’empenta d’un grup de joves la va posar en marxa per la Festa Major de 1980. Van estar-se anys convivint amb l’alegalitat, fins que l’ajuntament va decidir municipalitzar-la i, més endavant, professionalitzar-la. La manca de recursos sovint ha hagut d’estar compensada per un extra de dedicació de tècnics i periodistes.
L’entusiasme i les ganes d’innovar van ser ingredients bàsics en el naixement de TV Caldes el 1984, una de les primeres emissores locals a Catalunya, que durant els anys 90 es va fer imprescindible en la cobertura de la vida del poble, i que es va professionalitzar amb el canvi de segle. L’arribada de la TDT, però, va ser un escull massa gran. Amb la TDT, precisament, va néixer VOTV, l’emissora pública comarcal que informa de l’actualitat calderina des de fa deu anys.
1886-2019. La premsa calderina. Passió per informar (malgrat tot) recull en una exposició a Thermalia i en un llibre totes aquestes experiències informatives que tenen l’element comú del corcó pel periodisme de proximitat, malgrat la manca de reconeixement, malgrat la precarietat, malgrat la censura, malgrat les moltes hores invertides…
També hi ha espai per a les publicacions més actuals: Tot Caldes, amb 33 anys d’existència, i Calderí, nascuda el 2017. Curiosament, ambdues gratuïtes i, probablement, les que gaudeixen de més salut.
Com a coautor, juntament amb Raquel Puig, d’un treball que homenatja el periodisme calderí, agraïm la iniciativa de Thermalia i us convidem a visitar la mostra fins al 12 de gener.