…com Un mundo feliz, d’Aldous Huxley, Fahrenheit 451, de Ray Bradbury i encara hi podríem afegir Don Quixot per la cremada de llibres o els llibres ‘prohibits’ per el nazisme o per qualsevol altre ideari totalitari.
I perquè aquesta introducció pseudo-literària? El meu sí, m’ha fet arribar fins el dia d’avui a una edat que suposo que deu vorejar la senectut, si bé, com que aquest adjectiu no m’agrada gens, deixem-ho en vellesa; lamentablement, això sí, amb la v baixa.
Si bé des de el punt de vista físic la cosa no és gens engrescadora, et permet, en canvi, gaudir des de la distància d’una perspectiva que no tindries de no haver-hi arribat; des d’aquesta atalaia pots anar veient els canvis que es van incorporant a la nostra societat.
De ben segur que tot el que plantejo serà més ben entès pels adults que no pas per la joventut, cosa que no pot pas ser d’altra manera, encara que, (penso) molt jovent s’hi pot sentir identificat (per què no?):
A la nostra joventut gaudíem d’uns valors ètics i morals; avui aquests van a la baixa per convertir-se en quelcom… més material.
Els darrers ‘avenços’ de la societat, per poc que els analitzem, tots atempten contra la personalitat del individu: Els xinesos han tret el carnet de punts per determinar si un ciutadà pertany a una determinada classe, i això els permet uns determinats privilegis. Els tentacles d’Internet i succedanis cada cop arriben més lluny i sense adonar-nos-en anul·len la nostra personalitat, i cada cop en som més dependents.
Els ‘mangantes’ (perdó, magnats) … que ens adotzenen i anul·len com persones en interès propi, cada cop en són menys però més poderosos. Ara estan cremant refineries a fi de fer pujar el preu del petroli; els vedellets aviat a córrer per pagar l’increment d’aquest cost que repercutirà, sens dubte, en els carburants.
Les targetes de crèdit cada cop seran mes personalitzades i l’efecte serà que tindrem menys privacitat.
El culte al verb comprar està arribant a cotes vergonyoses; quasi té la condició, apart de paràsit, de becerro de oro; el que no vulgui entrar en el joc ho tindrà cada cop més pelut.
Els cinc paràgrafs anteriors intenten demostrar la vigència dels llibres que al principi citava i que de ben segur ens dur a la societat del Gran Germà, que farà de cadascun de nosaltres un mer número cardinal qualsevol.
Avui m’haureu de perdonar aquest intent de filosofar, ciència de la qual sóc un profà total, probablement deu ser degut a un determinat estat anímic, però, un cop més, m’ha semblat que potser algú podia estar d’acord amb aquestes idees, que, de ben segur, a més d’un poden inquietar.
