
Pau Vallvé: “Sempre dic que la meva música és trista, avorrida i introspectiva”
- 16/07/2019
- 0 comments
- Marta Puigdueta
- Categoria: Cultura
- 0
El cantautor barceloní serà un dels plats forts de la quarta edició del Festival Molí de l’Esclop
IMATGE | El cantautor en una de les imatges promocionals en què deixa entreveure la seva essència introspectiva. > A. REY
Pau Vallvé serà el 26 de juliol a Caldes de Montbui en el marc del Festival Molí de l’Escolp. El barceloní tocarà en aquesta quarta edició precedit de Donallop, el conjunt de minimalisme pop, format pels mallorquins Pere Bestard i Joana Pol. Vallvé arriba a la vila termal amb més de 20 anys sobre els escenaris i preparat per presentar el seu últim treball “Life vest under your seat”.
– Com és participar en una iniciativa com el Festival Molí de l’Esclop de Caldes?
Doncs tot un luxe, la veritat. Havia sentit a parlar i molt bé del festival a través d’altres artistes, és conegut per l’entorn i el bon ambient. Així que serà una passada poder-hi actuar, i més compartint cartell amb uns bons amics com els Mishima.
-Què n’opines del fet que el festival maridi artistes consolidats amb grups emergents i músics locals?
Em sembla la fórmula ideal, ja que els veterans aporten més públic i els emergents tenen la sang jove, que és tan necessària. I si ho rematem amb un trampolí per als artistes locals, ja em trec el barret.
– El 26 de juliol, actuaràs en un doble concert, et precedirà el duet Donallop. Què et sembla aquest binomi?
Una oportunitat de retrobament. Perquè el duet, format Pere Bestard i Joana Pol, ja em van fer de taloners fa anys a Mallorca, fins i tot vaig dormir a casa seva!
-Què ha d’esperar de tu algú que no t’hagi sentit mai?
La meva música és una espècie de dietari personal, inventar històries no està fet per a mi. De manera que parlo del que em passa i acabo fent cançons més aviat d’autor. Així, doncs, qui vingui al concert trobarà les meves vivències convertides en cançó contextualitzades. És a dir, que abans de cada peça faré una introducció, tipus cantautor, però amb una banda.
-Diuen que fas cançons tristes…
Jo sempre defineixo la meva música com a trista, avorrida i introspectiva, de caire personal. M’autoboicotejo. Les meves lletres sempre parlen del patiment en profunditat, sigui per donar-li protagonisme o bé per buscar la manera de tirar endavant. De totes maneres, són temes que rasquen a dins i que acaben fent la funció de catarsi. I, últimament, busquen celebrar la vida.
-Les teves actuacions solen ser ‘in crescendo’.
Sí. Sempre començo amb el context de la història que explica cada cançó i, després, sona la música. Primer només la veu i la guitarra, però a mesura que es desplega la cançó puja de potència i culmina amb una explosió elèctrica rock.
– Qui t’acompanya?
Som un trienni explosiu. Un bateria que ve del món hardcore, un baixista molt elèctric i un cantautor.
– El divendres del concert presentaràs el teu últim treball, “Life vest under your seat”. Com el definiries?
La diferència entre aquest disc i els anteriors és que és una mica més feliç que la resta, tot i que els altres no és que fossin massa alegres.
-Per què creus que ara les teves cançons són lleugerament més positives?
Els últims dos anys les persones del meu entorn han passat per moments delicats, mals moments. M’ha tocat ser aquella persona que anima i he hagut de buscar solucions. Suposo que aquesta positivitat s’ha filtrat a les cançons.
– Coneixies Caldes de Montbui?
Seré sincer, no hi he estat mai, així que serà una oportunitat per descobrir el poble, en un entorn sorpresa però immillorable, pel que m’ha arribat. A més, hi faré l’últim concert de la temporada, abans de l’aturada d’estiu.
El 26 de juliol a les 21 h, el barceloní presentarà el seu últim disc i també repassarà les cançons més destacades de la seva discografia anterior. Ho farà acompanyat de Darío Vuelta (baix i samplers) i de Víctor Garcia (bateria). En definitiva, oferirà un directe explosiu, elèctric i, alhora, introspectiu, genuïnament Vallvé.
Autor
Enganxada a Caldes de Montbui i la seva gent. Em caracteritzo per ser una persona feliç. Graduada en Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra, corresponsal d'Ona Codinenca i la Xarxa a la vila termal. Anteriorment Cap de Redacció del Setmanari Montbui. El que em mou és veure què té d'interessant cada persona que m'envolta i explicar-ho.