Caldes pateix des de fa anys un problema greu d’oferta d’habitatge. Només cal fer un cop d’ull als principals cercadors i immobiliàries per veure que no hi ha oferta de lloguer ni de venda (a preus assequibles) per a la majoria de persones.
Primer, cal identificar els problemes que ens han portat aquí. Si parlem d’habitatge de protecció oficial, des dels anys 90 no se n’ha construït cap. Ara hi ha un projecte de construcció de 16 habitatges “socials” de venda (de menys de 60m2) al Molí d’en Ral amb un pressupost d’uns 2 milions d’euros. Només cal dividir el pressupost pel número de vivendes per entendre quines famílies amb risc d’exclusió social podran accedir-hi. Cap. Nosaltres creiem que l’habitatge social ha de ser sobretot de lloguer (rotatiu i amb preus adaptats a les persones que el necessiten), per permetre la recuperació de les seves situacions vitals.
En el cas d’habitatge lliure, cal incrementar l’oferta i equilibrar-la amb la demanda per aconseguir una moderació dels preus. I el primer que s’ha de fer és incentivar que els pisos buits entrin al mercat.
Nosaltres proposem una bonificació del 50% de l’impost de l’IBI i la contractació d’una pòlissa global d’assegurança de cobrament i cobertura de grans desperfectes per a tots els immobles particulars que s’acullin al programa de lloguer assequible. També farem treball institucional per incorporar les vivendes d’entitats bancàries al parc públic d’habitatge.
I si amb aquestes mesures no n’hi ha prou, caldrà ser valents i valentes i obrir, amb moderació, el meló d’algun pla parcial disponible (zones urbanitzables no desenvolupades). Fa dècades que aquestes zones estan identificades al pla d’ordenació urbanística i no s’ha fet res per impulsar-les.
Hem de fer possible que els calderins i calderines puguin seguir vivint a Caldes tot mantenint la tranquil·litat i el benestar que un poble ens dona.
