S’apropen les eleccions municipals i de nou se’m plantegen dubtes quant al ser significat i el que he de valorar a l’hora de decidir per un o altre partit/candidat.
Tinc tendència a plantejar-m’ho de forma abstracta i amb cert punt sentimental, però ràpidament veig que això correspon a altres nivells polítics en què la meva afectació pot semblar gairebé nul·la, fins i tot orientada més enllà de la meva voluntat conscient.
Però en l’àmbit pròxim tot canvia, aquí puc dir la meva, basada en evidències mesurables i palpables, ja que no deixa de ser una dimensió propera a la de la meva família.
Així doncs, ja ho tinc clar! He de valorar el mateix que valoro a casa meva!, ja que el poble no deixa de ser això, casa nostra.
I quin és el poble que vull?… La casa que vull!
·Vull una casa amb bona convivència per sobre de tot, on trobi sentiment d’afecte i proximitat amb els que m’envolten i que també convisqui amb la natura.
·Vull una casa on ser considerat a aquelles decisions que afectin qüestions essencials, sense rols paternalistes.
·Vull una casa amb alt grau d’autosuficiència, recursos propis i que no depengui de préstecs ni ajudes externes.
·Vull una casa amb un mínim d’equipaments, sense luxes innecessaris, que em permeti viure de forma saludable.
·Vull una casa neta, ordenada i segura, on se sentin còmodes els que em venen a visitar.
·Vull una casa sostenible en el temps, pensant sempre en els que són el futur. Un espai perquè puguin gaudir i formar-se com a persones.
I per fer això possible hi ha un únic motor, la família, la força social. En conclusió, dipositaré la meva confiança de nou en el socialisme.
