Kiap

“El taekwondo és un art, igual que qui pinta quadres o fa escultura”

Manel Ribot, or olímpic a Barcelona’92, imparteix l’art marcial al gimnàs Kiap de Caldes

IMATGE | Els lluitadors del Kiap en un dels entrenaments setmanals. > A. San Andrés

 

Desenvolupat a partir del karate-Do japonès i del taekkyon coreà, el taekwondo va ser inventat pel militar Choi Hong Hi a Corea del Sud després de la Segona Guerra Mundial. Avui dia, aquesta disciplina és practicada per més de 80 milions de persones al món de 206 països, gràcies en part a la seva inclusió en el moviment olímpic, sent l’art marcial més practicat arreu del planeta.

A Caldes, els encarregats de portar el coneixement d’aquest esport en els últims temps ha estat el gimnàs Kiap, dirigit pel matrimoni format per Dori Ruiz i Javier Heredia, dos amants de les arts marcials que van decidir obrir el gimnàs el setembre del 2011. Des de llavors, el club ha aconseguit diferents èxits als campionats d’Espanya i Catalunya amb lluitadors com Joan Reche, Dúnia López o Clàudia Heredia.

“Ens vam decidir a iniciar l’aventura perquè els dos érem practicants de taekwondo” explica el Javier. Des de l’inici van voler comptar amb la direcció esportiva de Manel Ribot, or olímpic en la disciplina i el seu entrenador de sempre. El judo i les arts marcials mixtes (MMA) també tenen un espai al club, tot i que la raó de ser és el taekwondo, d’on agafa el seu nom, Kiap, el crit de guerra.

 

“Totes les arts marcials tenen un camí, que ben ensenyat per un bon mestre fa gaudir de multitud de beneficis”

Manel Ribot, mestre de taekwondo del gimnàs Kiap

 

“L’art marcial autèntic no s’ha de veure com una lluita o una manera de despuntar o cridar l’atenció. Un artista marcial ha de ser una persona senzilla, capaç de passar desapercebuda, sabent que pot ser letal perquè es coordina molt bé. Són els valors que es treballen al ‘dojo’” explica el mestre Ribot. Ell és un dels culpables de l’èxit d’aquest club.

Or olímpic a Barcelona’92, és cinturó negre 8è Dan, amb set medalles d’or internacionals, quatre en campionats d’Espanya i cinc en els de Catalunya, a banda de multitud de plates i bronzes. A més, aquest especialista i coreògraf en arts marcials és fundador i director del Club Taekwondo Granollers.

“La competició no és la nostra raó d’existència, ja que et treu molt temps, tot i que és inevitable que sorgeixin campions” explica Heredia, mentre afirma què serveix per “entrenar, estar en forma, sentir-te segur de tu mateix i tenir autoestima”. Aquesta és una disciplina de fons i molt explosiva, que et porta al límit físicament i on “els infants aprenen a tenir seguretat en si mateixos” afegeix.

El taekwondo és un esport de contacte molt controlat i protegit, que res té a veure amb altres àmbits. “Aquí és molt difícil lesionar-se pel contacte –tot i que evidentment existeix la possibilitat- i tot funciona més per puntuació, ja que el combat es para quan hi ha lesió” admet Dori Ruiz.

Però la concepció d’un art va més enllà i el mestre Ribot afirma que “el taekwondo és un art marcial on es fa esport, on s’aglutinen una sèrie d’elements que tothom tenim com el respecte, la disciplina, companyonia i humilitat, però potenciats. És educació i conèixer-se a un mateix.”

Bill Clinton, Sharon Stone, Elvis Presley o el futbolista Zlatan Ibrahimovic tenen entre les seves aficions la pràctica d’aquest art, on “forces el cos al màxim, tan física com mentalment” motiu pel qual “t’has d’imposar una disciplina fèrria”. L’or olímpic va més enllà en la concepció del taekwondo i afegeix que “aquest és un art, igual que qui pinta quadres o fa escultura. És l’art d’auto-disciplinar-se a un mateix, mitjançant aquests elements, amb una saviesa que arriba de Corea”.

L’immerescut estigma que poden tenir aquests tipus d’art –incloent el judo, el karate o similars- ve donat per les modes actuals on la televisió i les arts marcials mixtes han tret de context a la resta: “totes les arts marcials tenen un camí, que ben ensenyat per un bon mestre fa gaudir de multitud de beneficis. Al contrari, hi ha qui es dedica a ensenyar conductes violentes perquè són addictes a la violència, que no són arts marcials” afirma Ribot.

I és que com explica la dita popular, “és millor ser guerrer en un jardí, que jardiner en una guerra”.

 

IMATGES | A dalt, el Mestre Manel Ribot supervisa els seus deixebles. A baiz, Ribot fa suar de valent els seus lluitadors del Kiap. > A. San Andrés

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss