Escric com a veu d’una part de les jugadores que van marxar del club l’any passat.
Primerament, volem felicitar la temporada que està fent el CNCaldes femení i el treball aconseguit durant l’estiu per refer l’equip.
Seguidament, volem manifestar la nostra realitat respecte “la desbancada” de l’any passat. Va ser un final de temporada difícil, ja que ens trobàvem en situacions complicades tant esportivament (jugant-nos el lideratge) com personalment (problemes dins de l’equip). El motiu principal que ens causava els problemes eren l’entrenador i les seves decisions, que van propiciar que el conjunt de jugadores ens adonessim que era necessari un canvi al cos tècnic.
Desprès d’intentar posar-nos en contacte amb direcció, coordinació i club, l’única solució que ens van donar va ser que el primer entrenador passés a ser segon i a la inversa. No estàvem conformes amb aquest canvi ja que, com a cos tècnic, les decisions son conjuntes i, a més, per qüestions de titulació, era ell qui hagués hagut de continuar dirigint els partits. Davant d’aquesta situació, només ens quedava marxar; tots sabem qué passa si tripulació i capità remen cap a costats oposats.
Avui dia, cada una de nosaltres juguem a nivells diferents. Hi ha qui juguem a nacional, les que juguem a primera i, fins i tot, algunes hem hagut de deixar de jugar a futbol sala.
En resum, la finalitat d’aquest escrit és fer saber a la gent que la desbancada no va ser per jugar en una categoria superior, sinó que vam marxar per no voler acceptar l’única solució que ens donaven i haver de seguir amb el mateix entrenador.
Recalquem que l’únic problema que hem tingut amb el cos tècnic ha estat amb l’actual segon entrenador.
Demanem que no es diguin realitats que no són, ja que les que ens veiem perjudicades som nosaltres.
