Manolo Romero: una vida dedicada a l’atletisme
- 18/12/2018
- 0 comments
- redacció
- Categoria: Esports
- 0
És coordinador en la secció d’atletisme i triatló del CN Caldes i un exitós atleta veterà de fons
IMATGE | L’últim èxit de Manolo Romero ha estat guanyar els 10K del RACC. > CEDIDA
Poc després d’aconseguir la victòria als 10k del RACC d’aquest diumenge al Circuit de Barcelona-Catalunya, l’incombustible atleta calderí Manolo Romero atenia el nostre mitjà. Després d’una excel·lent temporada, “una de les millors, tant en l’àmbit esportiu com personal” com explica el corredor mateix, el del CN Caldes fa balanç de la seva carrera esportiva, de l’any i repassa l’actualitat de l’atletisme a Caldes.
Romero va ser un dels fundadors del desaparegut Club Atlètic Caldes als anys 80, del qual va ser corredor i entrenador després d’aconseguir el títol nacional de monitor a final dels 70. Aquesta temporada, amb una quarta posició al campionat del món de mitja marató a València, una setena a l’europeu d’Alacant de mitjana i una vuitena en màster del mundial de Màlaga, el coordinador i tècnic del Club Natació tanca un espectacular any esportiu.
Com comences en el món de l’atletisme?
Vaig començar al món del futbol, entrenant a la Penya Verdaguer del Bugarai. Això va fer que comencés a sortir a córrer sol i a poc a poc, amb 17 o 18 anys, abans de fer el servei militar, ja començava a participar en competicions. Des de llavors fins ara, passats els 60 anys, no he deixat mai de ser atleta.
Quin balanç fas d’aquesta temporada?
Ha estat impressionant, fins i tot vaig rebre un premi de l’Ajuntament la Nit de l’Esport. Ha estat un any molt bo en tots els àmbits, el personal i l’esportiu. És un esforç diari: portar una bona alimentació, ser constant amb els entrenaments, fer les recuperacions necessàries amb massatges i descàrregues de cames cada mes o mes i mig. No bec, no fumo i intento dormir el màxim. Amb 62 anys t’has de cuidar molt per evitar lesions.
Com és la transició per convertir-te en entrenador?
L’atletisme va entrar a la meva vida d’una manera tan intensa que va arribar un moment en què ho havia de treure i que la gent pogués fer servir els coneixements que havia adquirit. Volia ajudar la gent a fer bones marques, fos competint o no.
És una doble satisfacció, doncs, el tema de les marques?
Sí! I me n’alegro molt per complir els objectius. Més per ells que per mi, ja que veus com compleixen somnis. Quan veig una cosa així és un passada!
La categoria de veterans s’ha tornat molt competitiva.
Gairebé cada dia m’arriba un atleta en edat de veterà, amb 40 o 50 anys, que vol córrer. L’atletisme és adaptable a totes les edats, perquè hi ha nivells diferents per a cadascú. Malauradament a Caldes no tenim instal·lacions adequades, si les tinguéssim el nivell pujaria molt, ja que tenim molts atletes de qualitat. Els joves que comencen a córrer en pista han d’anar a Mollet, Granollers o Castellar, que és on hi ha pistes de qualitat.
Es troba a faltar un tartà a Caldes de Montbui?
El tartà no tant, només necessitem una pista de sauló ben feta amb les mides reglamentàries.
No necessitem grans instal·lacions com un estadi olímpic, només quelcom per poder entrenar i que els més petits puguin iniciar-se. Nosaltres entrenem a diversos llocs del poble, ja sigui a la muntanya, als parcs o a Torre Marimon, però això funciona amb fondistes i gent que vol fer llarga distància, amb els nens que volen iniciar-se en pista, no. Ara hem d’anar a Mollet i ho hem de fer pagant entrada i desplaçament. L’atletisme està creixent molt en els últims anys.
Ara que sembla que torna a estar de moda, des del punt de vista d’un entrenador, qualsevol està preparat per córrer?
Tothom pot córrer, sempre que es faci ben fet. S’ha d’anar ben equipat, amb sabatilles bones per no lesionar-se els genolls. Per començar s’ha de fer progressivament i amb molta paciència, en intervals de temps marcats. Hi ha una dita que diu que “per córrer ràpid, abans s’ha de saber córrer lent”. Al CN Caldes, per competir i federar-se demanem una prova d’esforç, que és molt necessària per a saber en quin punt està l’atleta en començar; així evitem problemes com s’està veient últimament.