Un any després

> Montserrat Canyameres

Diumenge 1-O . Ahir dissabte vaig anar a la convocatòria a La Casa dels Mestres. La sala es va anar omplint de gent, més i més. Ens vam agrupar per districtes o col·legis electorals. Al meu només vam sumar unes deu persones, però tant hi feia. El responsable del nostre grup ens va remetre instruccions per a l’endemà, tant de viva veu com lliurant-nos dos fulls impresos a cadascun. Ens va convocar a acudir a les sis de la matinada del diumenge dia 1. D’acord i fins demà!

Hi soc. He arribat a les sis en punt. Negra nit, encara. Hi ha més gent de la que em pensava trobar. Fa molt de temps que segueixo el procés i, sobretot des del dia 20, quan van envair la Conselleria d’Economia, que em clavo davant TV3 i escolto Catalunya Ràdio tot el dia, en un estat latent d’interès i de neguit permanent. A més, durant tots aquests dies hi ha hagut una febre ambiental al voltant de l’amagatall de les urnes, que al final van ser encarregades a la Xina i van entrar pel port de Marsella, transportades fins al poble d’Elna, primer, (Maternitat d’Elna, 1939/40) i amb altres mitjans, després, fins a casa nostra… L’afer de les paperetes també ha estat un campi qui pugui. Se n’han imprès milers amb impressores que podríem dir casolanes, tallades, guardades i distribuïdes per activistes “clandestins”. Tampoc hi ha faltat la gran bustiada i enganxada de cartells de tota mida, tipus i colors, molts arrancats, però que reapareixien l’endemà, amb proclames concretes i ben definides, com “Votar ens farà lliures”, “Votem per ser lliures”, “Democràcia”, entre moltes d’altres.

Bé, ara sóc aquí, al meu col·legi electoral, en pla actiu que no és ben bé el mateix de com estava a casa. Ja hem arribat a l’1-O, pronunciat, esperat, criticat, defensat amb tanta insistència. Almenys des d’aquí i no pas des de casa vaig seguint el procés dels esdeveniments a peu de carrer i tinc la sensació que això avança. Som molta gent, cosa que no m’esperava. Hi ha una colla de nois i noies que formen part d’un correfoc i que han vingut amb un sofà, trobat al carrer, on estan apalancats, col·locat davant la porta d’entrada. A dintre ja hi ha gent. Em sembla que l’urna, les paperetes i l’ordinador amb el cens ja són a dins també. Hi ha un gran moviment d’entrades i sortides repetitiu que comporta retirar i recol·locar el sofà, obrir i tancar amb clau la porta per fora i per dins. No m’ho perdo perquè estic asseguda en un seient plegable, ben bé al costat, l’esquena recolzada contra la paret, sota un fanal. Són les set. Sembla ser que per tot Caldes hi ha concentració de gent davant de cada col·legi electoral vetllant i protegint l’urna per si fos necessari.

Quan aquí han aparegut dos mossos i han estat parlant amb el responsable del grup, ens han dit que ens agrupéssim davant la porta, però ells no s’hi han acostat, s’han allunyat i s’han quedat al mig de la plaça. S’esperaran fins a les nou? La gent xerra, dempeus, relaxada, agrupada o mirant el mòbil. El jovent instal·lat al sofà xerra o dorm, sona la música. Ja es va fent de dia. A quarts de nou ha sortit una representant de l’Ajuntament per dir que no s’havia pogut constituir la mesa perquè ni president/a, ni vocals s’havien presentat. Ha preguntat qui es volia presentar. Aviat, en poca estona, tres dones s’han decidit i s’han ficat a dintre. Darrere d’elles, porta tancada a pany i clau, ben a dins i ben protegides per la gent de fora. Els mossos continuen asseguts a la plaça. No me’n fio…

A les nou han retirat el sofà i han obert i jo, de seguida, amb altres calderins hem entrat per anar a votar però no ho hem pogut fer perquè hi havia problemes amb el sistema informàtic que “havia caigut”. Ens hem quedat esperant dempeus en el passadís molta estona fins que s’ha decidit de fer-ho prenent nota del DNI manualment. Aleshores, a les persones de més edat i les que anaven en cadira de rodes, hem passat dintre la sala on hem pogut seure. Quan he sortit cap a les deu, hi havia una gran cua de gent a fora que ben a poc a poc han anat desfilant. Aviat ha corregut la veu que s’havia implantat el cens universal cosa que permet de votar allà on sigui. Bé. Ja cap a les dotze, en veure que tot estava tranquil, he decidit anar a casa perquè, en no tenir mòbil, tenia ànsia de saber com anaven les coses arreu i posar TV3, car de tot el que ja estava passant cap comentari. Almenys, al meu voltant, no corria cap mala notícia, ans al contrari: excepte el problema informàtic, a Caldes tot anava com una seda…

Així, doncs, carrer Montserrat amunt. A casa, he posat TV3 i he vist horroritzada el que estava succeint en diversos indrets de Catalunya. Les envestides de la guàrdia civil a cops de porra contra la societat civil indefensa, incloent-hi dones i persones grans. Amb quina mala ànima s’hi han abraonat! A Sant Julià de Ramis els brètols han irromput al col·legi on havia de votar el President fent destrosses i maltractant la gent. A Sant Carles de la Ràpita, una càrrega de sis dotacions han causat ferides i contusions enduent se’n les urnes… i més i més. Tot i que m’esperava alguna reacció per part d’ells, he quedat feta pols. A aquella hora 400 col·legis ja havien estat atacats pels energúmens, emportant-se’n urnes i paperetes malgrat la gent que les protegia essent, aquesta, colpejada salvatgement.

Cap a la una he tornat a la Casa dels Mestres. No hi havia tanta gent. A la plaça s’hi estava coent una paella i els dos mossos es recolzaven, asseguts contra una paret de la Residència. Un, amb un jec negre al damunt, ha anat a votar, i quan aquest ha tornat, l’altre també, aplaudits pels que ho presenciàvem! Amb això, la meva desconfiança s’ha esfumat! He anat a fer un mos al Bar Canaletes amb l’Enric. En tornar, em diuen que la meva filla m’ha vingut a veure. La tarda s’augura tranquil·la. Aquí, sortosament, els dròpols no han aparegut. Cap a les cinc, m’he dirigit a casa, ansiosa per posar-me al dia de les notícies i de les malvestats perpetrades pels brètols, amb la idea de tornar a les set per ser-hi a l’hora del tancament de l’urna i del seu trasllat fins al Thermàlia on es pensa fer el recompte de totes les urnes. Però, acabada d’arribar, l’Enric em truca des de Santa Susanna, dient-me que hi ha hagut l’avís que venia la guàrdia civil i que s’ha decidit portar totes les urnes amb els vots de tots els col·legis cap a l’Ajuntament que ara, es converteix en l’únic lloc per anar a votar i des d’on es farà el recompte. Que hem d’anar-hi tots per omplir la plaça i impedir-ne la destrucció amb la nostra presència si arriben els dròpols.

Cap allà me n’hi vaig. La plaça plena a vessar, persones conegudes per totes bandes, d’ideologies ben diverses! Finalment m’he trobat amb l’Enric, gràcies al mòbil d’una amiga perquè el meu està caduc com jo mateixa! Hem estat esperant dempeus fins ben passades les vuit, quan han donat el resultat del recompte: 7.474 vots amb 58,3% de participació; 6.821 sí; 485 no i 126 en blanc. No cal dir que tota la gent està en un estat frenètic de joia. N’hi ha per estar-hi. Hem tingut sort, molta sort encara que molts altres llocs de Catalunya han rebut de valent i això no té perdó! Quan veig que instal·len els altaveus, que comencen a treure el nas per la balconada on hi ha posada una pancarta que diu “Democràcia” i, després de la voleiada de les paperetes, entenc que allò s’allargarà molt i jo estic exhausta. Decideixo, doncs, emprendre, altre cop, la llarga caminada fins a casa on m’esperen les notícies d’aquella llarga jornada única i memorable.

 

 Nit post 1-O

Quin panorama d’aquesta jornada! L’envestida brutal dels guàrdies civils i policies, ara aquí, ara allà, ha estat terrible. Les nombroses filmacions i fotos en són la prova fefaent! Repeteixo, a Caldes hem estat de sort. La Festa Major s’augura tranquil·la perquè no s’hi han acostat encara que, per molts altres llocs, ha estat un ”diumenge de sang”. Les notícies desborden les pantalles, sigui les de les teles, sigui les dels mòbils. Tot Catalunya està al carrer i el jovent, sobretot el jovent, de quinze anys en amunt, treu fum pels queixals!

Això, aquest desplegament de masses ja es veia a venir. A més, tant el Jordi Sánchez de l’ANC com el Jordi Cuixart de l’Òmnium, en els seus últims parlaments, ens han cridat a una vaga general per al dia 3-O, com a protesta per l’escabetxada que s’acaba de viure i de patir. Després, ben tard, ha sortit a la pantalla en Puigdemont que ha dit: “S’ha celebrat el referèndum, s’ha votat i s’ha recomptat malgrat tants impediments…” I més imatges revoltants, i d’altres esperançadores en veure el nostre poble decidit a anar per totes. Ja se sabia que emprendríem aquest camí car ja fa temps que estem fent camí i això només acaba de començar. No hi pot haver marxa enrere tot i que han de succeir moltes coses més.

No podem claudicar. Quants anys portem esperant des del 1714? Caient, aixecant-nos, tornant a caure i aixecant-nos un altre cop! Intimidació i humiliació a desdir! “Tornarem a patir, tornarem a lluitar, tornarem a vèncer”. Després de Puigdemont, han sortit en pantalla en Turull, en Junqueras i en Romeva i han anunciat els resultats provisionals generals com també decisions de cara als pròxims dies.

Vots del Sí : 2.020.144 (un 90%). Vots del No: 176.566 (un 7,8%). Vots en blanc: 45.566. Col·legis sense poder votar: 400 i 770.000 persones sense poder emetre el seu vot. Persones agredides: 893. Pel que fa als guàrdies civils, primer diuen que si 39 baixes, després passen a més de 400 ferits! A continuació vénen les preguntes de la premsa… No falten tampoc, a través d’altres canals, notícies falsejades emeses pels mentiders, els manipuladors, els prepotents, els cacics! Enganxada a la pantalla m’he convertit en una addicte! Tanco i me’n vaig a dormir encara que no sé pas si dormiré! Vull viure aquest moment a fons ja que no es tornarà a repetir. El vull viure fins que aconseguim el nostre objectiu. Ens ho mereixem. Construirem un Nou País? Una Nova Icària, no pas, ja que no es va arribar a construir… De la revolució russa i de Lenine què se n’ha fet? De l’Índia de Gandhi? De Mandela a Sud-Àfrica? De Luther King… Del Che Guevara… Som un poble pacífic i com a poble farem el cim? Tant de bo!

 

Dimarts 3-O

Vaga General, a tot arreu. A tot Catalunya. Multitudinàries manifestacions contra la repressió i els atacs salvatges de la guàrdia civil i la policia del Diumenge de sang. Centenars de persones davant la prefectura de policia de la Via Laietana, protegida i custodiada pels mossos i els seus furgons. Tot Catalunya abocada al carrer seguint la Vaga General. Carreteres tallades. Tractorades. Bombers. Marxes i gernacions a totes les ciutats i poblacions catalanes. Barcelona desbordada de gent…

Caldes, naturalment, també ha sortit al carrer i des del Caprabo, en massa, hem anat caminant fins a la plaça de l’Ajuntament. M’hi he afegit des de Pi i Margall on m’he trobat amb la M.Clara. Com a protesta ciutadana tothom fent soroll amb tota mena d’estris de cuina, xiulets, timbals, etc. Totes i tots pacíficament units. Creuant la plaça m’he trobat amb l’Enric, tant ell com la filla aniran també aquesta tarda a Granollers.

A les 21 hores ha parlat el rei Felip VI. Res de nou en el seu penós i vergonyós discurs. Ni una paraula sobre les càrregues policials. Forma part de la caterva de lacais ineptes però perillosos que li fan costat… Hi ha hagut gran cassolada i soroll mentre parlava. Aquest rei, en una de les seves primeres visites a Girona, com a príncep de Girona, fa una bona pila d’anys, va dir, més o menys entre altres coses, en català: “Catalunya serà allò que el poble de Catalunya vulgui ser…” I, en el seu discurs, Puigdemont ha començat dient: “Així no, majestat, …” A continuació ha anunciat que dilluns que ve declararà la Independència…

 

6-O

El Tribunal Constitucional ja ha anul·lat l’acte de dilluns vinent al Parlament de Catalunya. Puigdemont ha dit que compareixerà la tarda del dimarts per donar explicacions sobre la situació i abordar els resultats del referèndum… De la DUI ja no n’ha parlat. D’altra banda el Banc de Sabadell i la Caixa ja traslladen la seu com també empreses com Freixenet, Gas natural, Societat d’Aigües i moltes més que seguiran… Per la seva banda, la Sanz de Santamaria va posant més llenya al foc amb l’article 155 i el 116! No hi falta tampoc el Ribera de Ciutadans i el Sánchez i l’Iceta. Que si reformar la Constitució, que si diàleg, que si mediar i mediadors!

 

 😯

Aquest diumenge hi ha hagut una manifestació unionista i espanyolista presidida per Societat Civil Catalana amb Mario Vargas Llosa, José Borrell, Javier García Albiol, Arrimades i Ribera a la capçalera. No posaré res del que van dir en els seus discursos però que per més que ho repeteixin et posa la pell de gallina i t’enrabia. Ahir, dissabte n’hi va haver una altra amb samarretes blanques demanant el diàleg. Però quin diàleg? Ells, els altres: el govern amb la seva llei, la Constitució i l’article 155, el dret constitucional, a l’infern se’n vagin tots!!!!!

 

10 Gener 2018

Han passat un reguitzell de dies, més de tres mesos, havent succeït un munt de coses que s’han anat amuntegant unes rere d’altres sense arribar enlloc, sense cap resultat positiu… En Puigdemont i quatre consellers fugits a Brussel·les, en Junqueras, en Cuixart i en Sánchez continuant a la presó, mentrestant s’ha aplicat l’article 155, a banda de proclamar-se la República el 27 d’Octubre a Barcelona, cosa a la qual vaig participar i celebrar amb l’Enric i gent de l’ANC de Caldes, Rajoy va convocar unes eleccions autonòmiques pel dia 21 de desembre, que dit de passada vam guanyar els independentistes amb una Arrimades i C,s frec a frec i un Albiol i un PP que han fet aigües… I ara s’està parlant i parlant del dia 17 en què s’haurà d’elegir un president i un nou Parlament. Un altre president?, el mateix d’abans que serà investit a distància o si no, repetir eleccions? Amb gent exiliada o a la presó per rebel·lió, malversació i sedició… i molts d’altres encausats a mans de jutges, amb la Generalitat intervinguda per totes bandes, amb el 155 a punt de ser abolit o a punt de ser restablert si no ens portem bé! Amb una Unió Europea que se’ns posa de cul! Quin cacau, quin merder… Jo, ja no puc mirar-me la política seriosament, ni la nostra ni la dels antagonistes. Res no té sentit. Que lluny queda l’enganxada de cartells, les bustiades, fins i tot les estelades penjades als balcons, els llaços i les bufandes grogues… Quin sainet més rocambolesc!

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss