Llàstima d’adonar-se que poc que serveix aquest substantiu quan ja fa molts anys que ets en aquesta vida.
Encara que hom i cadascú ha d’ensopegar amb la “seva” pedra, si algú mira de no utilitzar-lo massa, agrairà el consell. El final és el mateix per a tothom.(Malauradament el que això escriu és el primer a no emprar-lo).
Aquesta introducció em serveix per matar dos pardals d’un tret: feia molt de temps que no em posava a escriure, d’una banda; de l’altra, llegint avui a la premsa l’article que porta per títol “Les raons de Peter Pan”, l’articulista em fa parar a pensar que després que a la societat li han calgut milers d’anys per aconseguir dominar l’escriptura, en menys de tres dècades els avenços més destacats (posa com exemple els CDs) ja s’han quedat endarrerits.
Acaba l’escrit amb aquestes línees: “Tot va tan de pressa que comencem a entendre perquè Peter Pan no va voler créixer més”.
Bon retorn a la vida habitual…
