Eva Termes Badia
- 18/09/2018
- 0 comments
- Jordi Rius
- Categoria: Calderins
- 1
Adjunta a direcció d’Embotits Pedragosa
Va entrar el 2002 de la mà del seu marit per fer-se càrrec de l’empresa, que ja va per la tercera generació. Amb el segell de qualitat sempre present, Embotits Pedragosa és l’abanderat de la llonganissa de Caldes, un producte que ella confessa que menja molt sovint.
· Com va ser la teva entrada a l’empresa familiar?
La meva sogra m’ho va proposar. Ja vam fer la botiga nova de Pi i Margall l’any 2000 i tenia molta feina. Em va dir que, en lloc de treballar fora , perquè no venia a treballar a casa.
· Provenies de l’àmbit de la gestió empresarial?
Portava el tema d’importació de joguines. Era un món totalment diferent. El meu pare és granger i provinc d’una família de solera de porcs. De fet, moltes llonganisses als anys 80 i 90 estaven elaborades amb porcs del meu pare.
· Aterrar a l’empresa què va suposar per a tu?
Va ser un canvi bastant gran. Vaig haver d’aprendre una mica tot el tema de pernils i embotits. Haig de dir que la meva sogra em va dir que a ella ningú tampoc li havia ensenyat… Per tant, les coses s’aprenen a base de colzes.
· Una vegada el teu marit i tu veu agafar les responsabilitats de direcció, què us vau proposar de fer?
El meu marit va intentar fer un canvi de gestió per remoure totes les tripes de la fàbrica. La gent de comercial i de distribuïdores era molt gran i aquí vam haver de fer una mica de reestructuració. A mi, com a granet de sorra, m’inquietava molt el tema d’importació i exportació i estic ajudant en aquest àmbit.
“Quan anem a festes o a casa d’algun familiar, sempre anem amb la llonganissa sota el braç”
· Quina acceptació està tenint el porc català fora del nostre mercat?
A tot arreu hi ha molta cultura de porc, fins i tot a la Xina. Espanya és el país, dins de la Unió Europea, on hi ha més porc.
· Hi ha països com els Estats Units que hi posen moltes traves…
Estats Units és un hàndicap i és molt difícil entrar-hi. Ens trobem que alguns anys que hi ha hagut la pesta porcina o la malaltia de les vaques boges que ha fet que en el sector dels animals s’han produït moltes variacions i èpoques de crisi fortes. De vegades a la tele quan els hi pica diuen que el porc és dolent o que porta colesterol… Vam seure el meu marit i jo i vam reflexionar que anem cap a una cultura de dieta mediterrània, que és el que s’està imposant, i aleshores vam detectar que faltaven productes de gall dindi curat. Vam decidir apostar per aquesta línia.
· I com ha anat l’experiència?
Al principi ens van titllar de bojos. Érem una empresa petita que començava a fer productes de gall dindi. El primer any vam fer proves amb col·laboració amb l’IRTA de Monells. No acabàvem de trobar la fórmula exacta fins que vam trobar el buquet que volíem, sempre apostant per la qualitat. Vam veure al final que hi havia mercat i vam ser una mica visionaris en aquest aspecte. Els grans fabricants van veure que un fabricat petitó, que és el que elabora les millors llonganisses de l’Estat, estava llançant una gamma de gall dindi i les grans marques també van començar a fer-ho. Enguany hem tret el pernil de gall dindi al saló Alimentària. El gall dindi és un producte baix en greix, ideal per als que cuiden el colesterol i les cardiopaties, i que, posat a l’entrepà, diries que és fuet. Fins i tot diria que als nens els agrada més perquè és més suau.
· Tota la gamma de porc la reproduïu en gall dindi?
Sí. I ara estem traient la gamma de tots els trufats tant en gall dindi com en porc. Segurament per Nadal ja estaran a punt.
· El mercat europeu té els mateixos gustos a tot arreu?
Cada mercat té les seves especificitats. Per exemple, a França, la gamma de trufats és molt gran. Aquí cuinem poc amb tòfona. Els italians cuinen molt amb la tòfona, potser més amb la d’estiu, mentre que a França valoren més la d’hivern. A Bèlgica i Holanda valoren molt la cultura del cos i tots els productes de gall dindi tenen molta sortida. A Polònia hi ha molta producció de porc, però hi posen molt toc de fumat mentre que a Alemanya estan fent la transició cap al producte més natural.
· Sempre us moveu dins la gamma alta del sector?
Sí, sempre. Apostem per la qualitat. Potser la gent en època de crisi no ho valora tant, però després busca qualitat. Tenim un departament de qualitat i fem controls exhaustius de cada lot.
· Quina és la diferència de la llonganissa de Caldes respecte a la de Vic?
Són dues denominacions d’origen. Hi ha la de Vic i la de Caldes, però com que nosaltres som els únics productors, no podem fer una D. O. De fet, la llonganissa de pagès és originària de Caldes i som els que vam posar al mercat la llonganissa de pagès de tot Catalunya.
· Quin és el secret de l’èxit de la vostra llonganissa?
Tot és temps de curació i de les carns nobles que utilitzem. No fem barreges d’altres carns, només utilitzem l’espatlla del porc. El temps de curació molt més lent fa que el producte maduri més lentament i s’aconsegueixi aquest sabor més suau. Utilitzem additius naturals i és la fórmula que utilitzàvem des de fa 100 anys.
· T’agrada l’embotit?
Sí. A més, la meva filla és gran consumidora de gall dindi i, en canvi, el nen es tira més a allò que li posi. I nosaltres, com venim de molta tradició del porc, la llonganissa Pedragosa ens agrada. A més, quan anem a festes o a casa d’algun familiar, sempre anem amb la llonganissa sota el braç.
· Hi ha algun mercat on us agradaria entrar especialment?
Ara estem amb certificació halal per a tots els països àrabs de gall dindi. Creiem que a finals d’any traurem la certificació. És un tràmit amb un procés de fabricació especial que et demanen des de la Mesquita de Còrdova. És una línia de producció només halal i no hi pot haver cap creuament amb el porc. Hem vist que, per exemple, a París hi ha tres milions i mig de musulmans i cada vegada tenen més poder adquisitiu.
· Sou una empresa petita però potser ja es pot considerar mitjana?
Som petits per ser grans i no som grans per ser petits. De moment no som ni en una banda ni en una altra. Apostant per la qualitat no es pot créixer molt.
Altres notícies
Autor
Ha treballat a mitjans comarcals, com ara El Punt, i també a Barcelona. Ara fa una aposta per descobrir els racons amagats de Caldes.