Hermosilla

Roger Hermosilla: de l’ostracisme a l’elit

El tir amb arc va canviar la vida d’aquest calderí, que lluitarà per participar als Jocs Olímpics de Tòquio l’any 2020 i als de París l’any 2024 amb els Estats Units

IMATGE | A dalt, Hermosilla en una competició als EUA. A sota, Hermosilla davant del logo de l’Emmanuel College. > CEDIDA

Quan amb 15 anys Roger Hermosilla va provar el tir amb arc per primera vegada, li era difícil imaginar que aquest esport canviaria la seva vida. L’ara tirador va néixer amb una malformació congènita, una hèrnia diafragmàtica que no li permetia respirar amb normalitat i, per tant, li impedia la pràctica de qualsevol esport competitiu. Tot i això, mai va rendir-se fins descobrir la seva passió.

Aficionat a l’handbol, va haver de deixar-ne la pràctica per falta de capacitats. Tot això, però, canviava en el moment en el qual descobria el tir amb carabina a un Saló de la Infància de Barcelona, tot i que la complexitat dels horaris i el desplaçament fins a Barcelona li feien gairebé impossible la pràctica de l’esport. Una activitat d’esport escolar a l’Institut Manolo Hugué l’aproximava molt al que havia de ser el seu futur i descobria el tir amb arc a l’escola, gràcies a l’activitat que van portar a terme els Arquers del Negrell.

En només sis mesos de pràctica, el Roger –ara amb 21 anys- passava de l’ostracisme més absolut en el món de l’esport a postular-se com a una de les més fermes revelacions d’aquesta complexa pràctica. “Volia competir, però pels problemes respiratoris se’m feia molt difícil. Com que no podia practicar gairebé cap esport, vaig arribar a un punt d’obesitat mòrbida i amb 15 anys no podia fer una vida normal com la dels meus amics” subratlla aquest calderí, que descobria com en un esport on el físic suposa el 50% i la tècnica l’altre 50% aconseguia superar la malaltia en un període molt curt de temps. Amb la pràctica de l’esport, en només sis mesos baixava de 120 quilos a 68. “El desenvolupament toràcic del tir amb arc aconseguia el que ni tan sols els medicaments havien pogut fer i vaig acabar pràcticament curat del tot. L’arc va facilitar aquest desenvolupament” explica.

Als cap de tres mesos d’entrenar, va aconseguir la quarta posició en un campionat de Catalunya cadet, cosa que li va donar la següent empenta per competir a l’estatal. Aquesta ràpida evolució li servia per millorar tot el seu material de competició i en només un any ingressava al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat.

“Va canviar-me per complet la qualitat de vida, ni els metges ni els nutricionistes es podien explicar el canvi físic. L’arc va fer un gir a la meva vida. Sempre havia estat limitat a competir. Volia saber el que era competir i en cap moment vaig plantejar-me arribar on sóc ara”. Al CAR va començar a estudiar un grau superior d’animació i activitats esportives i començava a mantenir contacte amb grans esportistes, que li servien per seguir creixent.

Buscant l’excel·lència, Hermosilla deixava els Arquers del Negrell per fitxar pel CTA Montjuïc, tot i que només un any i mig després tornava al club calderí per incompatibilitats horàries. A mesura que anava creixent, s’especialitzava més en el tir amb arc i aconseguia quatre campionats de Catalunya, una setena posició al campionat del món de Marràqueix (2015), la dissetena júnior el 2016 o la medalla UFEC a la millor puntuació al català del 2017.

Hermosilla

 

Però va arribar el moment d’anar a la universitat i Hermosilla es veia obligat a escollir entre els estudis o l’esport, una dicotomia on no estava disposat a renunciar a res. Davant de la falta d’oportunitats arreu de Catalunya i Espanya –on no li permetien faltar a classe en no ser esportista d’elit- el seu pare va contactar amb el medallista olímpic nord-americà Jake Kaminsky per temptejar el món del tir als EUA. Kaminsky els donà dos noms, un dels quals el de l’Emmanuel College, una de les millors acadèmies de tiradors del país i de més prestigi a les lligues universitàries.

A través d’una agència de talents, la universitat contactava amb el tirador calderí per oferir-li una beca esportiva –posterior a un difícil examen d’accés de més de sis hores– on la pràctica del tir amb arc i el seu talent poguessin créixer. L’ingrés a l’Emmanuel College, on estudia Sport Management, li obria la porta a unes instal·lacions de somni on es podia dedicar de manera professional al seu esport, aconseguint en només sis mesos un top 3 a la conferència sud-est, un top 20 al nacional indoor, un top 20 en tir olímpic i una sisena posició estatal en parella mixta. A banda, la segona posició nacional de clubs.

Amb contracte pels pròxims sis anys, Hermosilla vol estudiar la doble titulació –la següent serà Sport Comunication- i ara lluitarà per classificar-se al preolímpic pels Jocs de Tòquio 2020 i els de París 2024, on participarà amb nacionalitat nord-americana, després de renunciar per contracte a fer-ho amb l’espanyola, atès que no ha tingut cap facilitat per fer-ho.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss