Avui, comptant amb el vostre permís, em permeto prendre’m la llicència de canviar de registre respecte a d’altres escrits que em feu l’honor de llegir.
Això de la inquietud pel voler saber deu ser com una mena d’addicció; quant més investigues i t’informes, més ganes tens d’ampliar coneixements; si, a més a més tens en compte la brevetat de la vida, tens una edat i cada cop veus més a prop la meta, això encara t’empeny més cap a aquest voler saber. No sabria pas dir-vos si això és bo o dolent, però només que sigui per despertar consciències i que no t’adotzenin, crec, sens dubte, que deu ser bo.
Darrerament això m’ha tornat a passar un cop de tants més, llegint el llibre de Ian Gibson Granada 1936. El asesinato de Garcia Lorca que, per cert vaig ‘trobar’ a la fira de brocanters del passat cap de setmana. No m’atreviré a fer cap comentari respecte a la seva vasta obra, ja sigui literària, poèticA o teatral; no tinc ni de lluny coneixements per ni tan sols intentar-ho… i després, perquè és una obra tan ingent que em perdria.
El que no he pogut, però, passar per alt és llegir un discurs que Federico va fer en la inauguració de la biblioteca al seu poble natal, Fuente Vaquero de Granada. Com que és una mica/bastant llarg, m’he pres la gosadia d’extraure’n uns comentaris que espero que us agradin tant com a mi:
“ No solo de pan vive el hombre. Yo, si tuviera hambre y estuviera desvalido en la calle, no pediría un pan sino que pediria medio pan y un libro…”. “Bien está que todos los hombres coman, pero que todos los hombres sepan y no olvidéis este precioso refrán que escribió un crítico francés del siglo XIX: dime que lees y te diré quien eres”.
Com deia al començament, aquest escrit potser és una mica ‘atípic’ respecte als que acostumo a fer. Em faig el propòsit d’esmenar-ho i no fer-ho gaire sovint. Gràcies.
