A ningú se li escapa que aquesta última setmana ha estat una de les més mogudes a nivell polític dels últims anys. Totes les notícies que estan succeint de forma vertiginosa, cal analitzar-les en fred i per separat.
S’està parlant molt de la moció de censura a M. Rajoy i la posterior investidura de P. Sánchez. És evident que fa només uns dies ningú no podia preveure aquesta situació després d’aprovar els pressupostos (amb el PNV). Jugada mestra d’en Sánchez, que li permetrà estar dos anys a la Moncloa, millorant la seva imatge sense haver d’entrar al fangar d’aprovar lleis rellevants. A més aconsegueix desactivar el soufflé de C’s, on en Rivera ja es veia de president. La pregunta és: “¿Mismo perro con distinto collar?” Ho veurem…
Però del que no s’ha parlat gaire és del que està passant a Catalunya. La presa de possessió dels consellers i la caiguda de l’article 155 permet a la Generalitat recuperar el seu funcionament després de 7 mesos de segrest. De forma urgent caldrà recuperar el temps perdut pel bloqueig institucional que ha frenat el correcte desenvolupament dels diferents departaments.
I també caldrà tornar a fixar el rumb cap a la República. Cal explicar que, per molt que els partits unionistes ho resin, la lluita per aconseguir un anhel polític no és delicte. Les lleis han de ser un reflex de la societat i han de ser modificades per defensar i incloure tot tipus de demandes socials (fins i tot les territorials). I hem de seguir lluitant per l’alliberament dels presos polítics, el retorn dels exiliats i la recuperació de la dignitat de les nostres institucions. El nou Govern de la Generalitat té una feina titànica per davant. Li desitgem sort i fermesa per donar viabilitat a les demandes de la gent, però sense caure en errors del passat (que també n’hi ha hagut).
