A casa he intentat que fóssim abans crítics constructius que crítics d’ofici, o sigui gratuïts i dels que no aporten cap solució. D’aquests darrers (em plauria equivocar-me) en sortiran com a boletus quan l’any és propici a la seva proliferació.
Aquesta asseveració la faig amb vista del tríptic sobre l’aparcament que els responsables del municipi ens han fet arribar a tots els veïns.
Si tots plegats fem gala de civisme, és indubtable que els resultats haurien d’esdevenir positius.
Com a bon català, no m’agrada que em toquin la butxaca, però de vegades, per fer possible la convivència, sobretot quan ja som tants, és evident que s’han de prendre mesures no sempre populars, en aquest cas (crec) més per una minoria que per la majoria; tan poc populars potser com us podria semblar aquest apunt.
S’acomiada un veí a qui, com vosaltres, sigui directament o indirecta, afectarà la –impopular?– mesura.
