Caldes de Montbui

Caldes, un poble amb tradició turística que vol explotar més

A més de l’estada, l’atractiva oferta gastronòmica i comercial i els paratges naturals són l’atracció de visitants

IMATGE | Panoràmica general de la vila termal vista des de la muntanya del Farell on s’aprecia el privilegiat entorn natural de la població, un dels molts valors que vol potenciar el municipi. > J. Serra

El topònim de Caldes de Montbui confirma l’establiment d’un centre termal en època romana. Aquest municipi sempre ha estat identificat amb Aquae Calidae, esmentat al segle I d. C. per Plini el Vell al llibre Naturalis Historia, i al segle II d. C. per Claudi Ptolomeu a l’obra Geographia. Val a dir que Aquae Calidae va ser un topònim comú de tots els indrets on brollava aigua calenta, i no se sap gaire bé si aquest topònim correspon a l’actual Caldes de Montbui o a Caldes de Malavella. Els romans deurien ser els primers turistes de Caldes, que venien atrets pels beneficis de les aigües calentes que brollaven de manera natural.

De fet, l’economia de Caldes de Montbui està intensament vinculada amb el turisme termal; un bon exemple és tota l’economia generada a partir del món balneari entre la segona meitat del segle XIX i la Guerra Civil de 1936-1939: la fabricació artesanal de pastes de sopa de Can Sanmartí, fàbriques de farina, sabó, una destil·leria, cistells, espardenyes, fàbriques tèxtils, adoberies i baldufes, sense oblidar l’aigua termal envasada Thermion.
A la segona meitat del segle XIX, Caldes de Montbui era la primera estació balneària de Catalunya i la segona de la

Península, tant pel nombre de balnearis com per la qualitat dels seus establiments. El 1844, hi havia vuit balnearis perfectament equipats, més un hospital civil i un hospital militar amb serveis de balneoteràpia. A partir de 1872, el nombre de balnearis es va reduir a set.

Salvador Codina i Duran, doctor en farmàcia i un dels primers elaboradors de iogurt dels Països Catalans, que va crear la mítica farmàcia del carrer del Forn, va editar l’any 1922 conjuntament amb el mestre nacional Jaume Bech Rotllan el que es pot considerar la primera guia de Caldes, L’Amic del turista de Caldes de Montbuy, que recull aspectes històrics de la població; anuncis breus d’empreses de construcció, de sastreria o licors, petits planells amb circuits i recorreguts, i unes conclusions amb una petita bibliografia i l’agraïment al doctor Palà per la cessió de les dades sobre les aigües termals i a mossèn Isidre, per les fotografies.

Actualment són tres els establiments oberts al públic que fan que Caldes de Montbui segueixi sent una de les estacions termals capdavanteres de Catalunya. Els tres balnearis (Bruquetas, Termes Victòria i Vila de Caldes) sumen 360 places. A aquestes cal sumar-hi les 550 del Càmping El Pasqualet  (165 parcel·les i 7 bungalous) i la trentena llarga que ofereixen els apartaments turístics de la Font del Lleó, la Casa del Poble Termes Romanes, la Casa de les Moreres, La Cria de Caldes i els apartaments turístics Broquetas.

El regidor de Turisme i Termalisme, Isidre Pineda, ha explicat que “hem centrat el relat de la nostra identitat en el fet que som la vila de la península Ibèrica amb l’aigua més calenta”. A més, ha afegit que, a part d’atraure visitants, “volem aconseguir un model de poble, una vila més propera amb un cert benestar i lligar el termalisme amb el patrimoni com una aposta pel turisme de qualitat”.

COM ES PRESENTA LA TEMPORADA
Segons dades facilitades per l’Oficina de Turisme-Museu Thermalia referides al 2017, Caldes de Montbui manté un flux de visitants estable durant tot l’any i, per tant, no presenta una estacionalitat destacada. Tot i que els balnearis mantenen la diferenciació de les temporades, l’índex d’ocupació no és significatiu.

L’evolució del termalisme a Caldes de Montbui ha seguit les tendències generals del sector en incorporar noves actuacions que augmenten la rendibilitat dels tres establiments balnearis existents, com ara els banquets o les estades per congressos i convencions.

Una estimació global permet fixar la demanda turística en uns 100.000 visitants/any. L’ocupació mitjana dels balnearis és entre el 65  i el 75% de les 350 places hoteleres, amb estades de cap de setmana, estades d’uns 10 dies pel termalisme social o de 2 a 4 dies pel turisme de congressos i familiar, per visitant. En aquest sentit, el director general del Grup Victòria, Joan Anglí, ha assegurat que “tenim des del client que ve a passar tot el mes o dos mesos fins al client de darrera hora a l’estiu, que acostuma a ser estranger, que ve a fer una o dues nits, o aquell que ve a buscar la Catalunya autèntica prop de Barcelona”.

Només el sector balneari genera una ocupació laboral per a unes 150 persones, sense comptar la incidència indirecta sobre la resta del sector terciari, en particular sobre el comerç i els serveis en general. Als balnearis, la mitjana d’ocupació en temporada alta –agost, Nadal, Setmana Santa, ponts i festius– ronda el 90% i la resta de temporada oscil·la entre el 65 i el 75%. Anglí ha afegit que “sobre el paper, les previsions és que la temporada serà més bona que l’any passat, quan ja vam fer una bona temporada d’estiu”.

Pel que fa al càmping, l’ocupació entre juliol i agost és del 90% i en temporada mitjana (entre abril i juny i entre setembre i octubre) és del 85%. La propietària del càmping El Pasqualet, Fina Soley, apunta en aquest sentit que “aquest any és el primer que tornem a les xifres d’ocupació d’abans de la crisi i ho aconseguim treballant la segmentació i les xarxes socials”.
Pel que fa al lloc de residència, al voltant d’un 60% del nombre d’usuaris procedeix de la província de Barcelona, principalment del Barcelonès i, en segon terme, del Vallès Oriental. En tercer lloc hi ha els visitants de les comarques del Maresme i el Vallès Occidental.

Els visitants de les restants províncies catalanes suposen un 20%. Es detecta una mitjana d’un 15% de visitants de la resta d’Espanya i un 5% de l’estranger, principalment de França, Holanda i Alemanya. “El primer públic que tenim és el metropolità i hem notat un increment del francès, que respecta molt el termalisme”, constata Pineda.

SITUAR CALDES AL MAPA
Un dels reptes que han d’afrontar els operadors turístics i el mateix Ajuntament és que “Caldes surti al mapa, ja que a part de donar valor a les coses que estem fent, hem de treballar perquè quan es munta algun recorregut del que sigui, Caldes torni a sortir al mapa”, admet el director general del Grup Victòria. Sí que és cert que Caldes ha estat present al Mercat de les Escapades o al B-Travel, però “ens falta sortir als mapes de debò”, reitera Anglí. Un dels fòrums on es coordinen totes les accions que cal fer és la Taula de Turisme, definida pel regidor de Turisme i Termalisme “com  a molt bona experiència perquè els mateixos actors s’hi sentin implicats i les propostes que s’acorda impulsar beneficien la destinació i no els interessos particulars”. Pineda assegura que un dels reptes de la Taula de Turisme és, sobretot, “motivar actors no tan sols relacionats amb el turisme, sinó els comerciants i industrials ja que el termalisme és transversal, no és una política sectorial”.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss