Riera de Caldes

Recuperant la riera de Caldes

Des de 2008, aquest curs d’aigua nascut als peus del Cingle de Gallifa està sent objecte de nombroses intervencions per recuperar la llera

IMATGE | Un voluntari del Projecte Rius examina diferents paràmetres situat enmig del riu. > Q. PASCUAL

La riera de Caldes neix de la unió de les rieres de la Roca i de Gallifa, als peus del Cingle de Gallifa, a una altitud de 951 metres. Posteriorment, segueix per una estreta i llarga vall que transcorre entre les muntanyes del Farell i del Castell de Montbui. A l’alçada de Caldes de Montbui, la riera deixa d’estar entre muntanyes i s’eixampla en arribar a la plana vallesana.

Aquest tros llarg i estret de territori que va de Caldes de Montbui, passant per Palau-solità i Plegamans, Santa Perpètua de Mogoda i finalment desemboca al Besòs entre Mollet i la Llagosta, on es produeix l’aiguabarreig amb el Besòs, forma la frontera entre les dues comarques del Vallès. Segons va publicar el geògraf i pedagog sabadellenc Pau Vila el 1930, la riera de Caldes era en aquella època “una franja intermèdia entre el Vallès industrial de Sabadell i les planes agrícoles de les valls de la riera de Caldes, el Tenes, etc.”. Històricament, l’aigua de la riera s’aprofitava mitjançant rescloses per fer anar molins i poder regar. En canvi, avui en dia, aquesta franja de territori a cavall de les dues comarques presenta una elevada concentració industrial i l’agricultura ha passat a ser una activitat cada cop més testimonial.

La conca de la riera de Caldes té 111 km2, i la riera, una longitud de 22,6 km amb un cabal mitjà anual de 0,25 m3/s, segons dades del Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Besòs. La riera es va restaurar ambientalment entre 2008 i 2012 i ha esdevingut un espai natural “totalment recuperat”, admet el regidor d’Espais Públics i Sostenibilitat i Serveis Municipals, Jaume Mauri, en aspectes tant biològics com de qualitat de l’aigua o d’accessibilitat de la ciutadania a la riera.
Tot plegat perquè Caldes ha començat a mirar cap a la riera i no viure-hi d’esquena. “La riera de Caldes, com la majoria de rius del país, als anys 60, 70 i 80 del segle XX va patir moltíssim amb l’expansió immobiliària i industrial i era la via d’escapament de tots els abocadors industrials i de les aigües grises de les cases”, reconeix Mauri. La situació es va revertir quan es va prendre la consciència que les lleres dels rius “són eixos naturals i de salut de tots els municipis que reguen al seu pas i es va fer una gran feina de recuperació de les aigües i les lleres”. Ara, “la gent té la conscienciació que la riera i el riu són un espai per gaudir i poder-se acostar a la natura”, quan fa 25 o 30 anys “eren clavegueres a cel obert”. La darrera claveguera a cel obert que Caldes va recuperar va ser la del torrent del Marquès, “que ara és un torrent que travessa les hortes”, constata el regidor  d’Espais Públics i Sostenibilitat.

Les tasques més significatives de la dignificació de la llera del riu entre 2010 i 2013 van ser la millora del paisatge i la retirada d’elements aliens al medi fluvial com deixalles i tanques, i la recuperació de la vegetació de ribera autòctona mitjançant treballs de millora forestal i plantacions. Entre les espècies seleccionades hi havia el saüc, el freixe de fulla petita o el gatell. Es van eliminar les espècies de flora exòtica invasora de la llera, especialment de les canyes, que amb el seu creixement exuberant impedeixen el creixement d’altres plantes i, en cas d’aiguat, són arrossegades amb facilitat. També es van tractar amb herbicida algunes espècies llenyoses que havien envaït l’entorn fluvial a partir de la seva plantació a jardins, com els ailants o les acàcies.

Entre altres feines, es van eliminar els horts irregulars ubicats en zona inundable i davant els murs que delimiten les zones d’horta tradicional es va reconstruir la resclosa que capta l’aigua que va al molí d’en Ral, i que permet portar aigua als regants de les hortes de baix.

 

111 km2
de superfície
de la riera

22,6 km
de longitud

4
municipis (Caldes de Montbui, Palau-solità i Plegamans, Santa Perpètua de Mogoda i la Llagosta) són els que rega la riera

 

 

GRUP DE DEFENSA DE LA RIERA DE CALDES
Aquesta feina de recuperació de la riera de Caldes ha estat possible gràcies a l’esforç de les administracions com el Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Besòs i l’Agència Catalana de l’Aigua, però també a la tasca de la ciutadania i a grups de defensa de la riera. En el cas de la vila termal, el 2009 va néixer el Grup de Defensa de la Riera de Caldes, format per sis persones “que estimem molt la natura i que ens vam sumar al Projecte Rius”, un projecte organitzat per l’Associació Hàbitats, on a través de grups de voluntaris s’avalua l’estat de salut dels diferents rius i rieres de Catalunya.  Les inspeccions se solen fer a la tardor i a la primavera, la darrera, dissabte passat. En les diferents inspeccions “vam poder observar gran quantitat de residus sòlids que hi ha a la riera i els seus marges”, explica una de les integrants del grup, Cristina González. Era tanta la quantitat de residus que recollien que el 2014 el grup es va adherir al projecte europeu Let’s Clean Up Europe, un programa creat per la Unió Europea i aquí gestionat per l’Agència de Residus de Catalunya i que compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Caldes. El 13 de maig d’aquest any es farà una jornada de recollida popular de residus.

Quant als residus, “hem vist que hi ha dues fonts. Una, els residus il·legals, que n’hi ha uns quants. N’hem parlat amb l’Ajuntament i s’han reduït molt; i l’altra, els sobreeixidors, on amb les aigües del clavegueram hi ha tovalloletes o compreses”, assegura González. Mauri, que creu que els abocaments il·legals han anat a menys per les facilitats per usar la deixalleria, assegura que el principal problema són les torrentades, que quan baixen fortes “tot el que troben tirat pel voltant va a espetegar a la llera i ens ho porta a les portes de casa”. En aquesta feina de conscienciació per minimitzar els abocaments de residus en origen i així evitar haver de netejar-los posteriorment, el Grup de Defensa de la Riera de Caldes va muntar a la biblioteca una exposició amb fotografies i residus reals per mostrar l’abast del problema. Des del juliol de 2017 el grup forma part del CECMO, Centre Excursionista de Caldes de Montbui, entitat que ha permès desenvolupar el conveni de col·laboració amb l’Institut Manolo Hugué sobre el Servei Comunitari, que pretén despertar en els alumnes l’esperit de voluntariat.

 

Riera de CaldesIMATGE| Deixalles recollides durant la inspecció del Projecte Rius dissabte passat. > Q. PASCUAL

 

Viu la Riera, un projecte d’intervenció a tota la llera

Tant l’Ajuntament com el Grup de Defensa de la Riera de Caldes participen en el projecte Viu la Riera, nascut el 2016 i que ha estat impulsat pel grup de recerca RIL, Regeneració de Territoris Intermedis, format per investigadors de l’ESARQ-School of Architecture de la UIC Barcelona, juntament amb investigadors de l’Institut de Medi Ambient (IMA) de la Universitat de Girona, amb el suport de RecerCaixa. El projecte pretén facilitar la participació ciutadana en la rehabilitació de la riera de Caldes al seu pas pels municipis de Caldes de Montbui, Palau-solità i Plegamans, Santa Perpètua de Mogoda i la Llagosta. Aquests dies, la Llagosta acull una exposició on es mostra en un plafó de grans dimensions, i de manera gràfica, una síntesi de les fases de treball i els principals resultats del procés de participació ciutadana per a la millora de la riera de Caldes. Aquest procés obert ha conduït a la construcció d’una xarxa ciutadana compromesa amb la protecció, valorització i rehabilitació de la riera. L’exposició arribarà al juliol a Caldes.

Riera de CaldesIMATGE | Moment de la comprovació de l’estat de l’aigua.> Q. PASCUAL

 

El retorn del blauet blau i les llúdrigues

Un bon termòmetre per avaluar la recuperació de la riera de Caldes és la presència de fauna i flora d’espècies autòctones. Els trams de la riera “que no toca l’home estan perfectes”, assegura Cristina González, membre del Grup de Defensa de la Riera de Caldes. En aquest sentit, zones com el Pasqualet o la Torre Marimon, on hi ha bosc adjacent a la riera, “la qualitat de l’aigua és molt bona”. Així, s’ha observat la presència del blauet blau en les proximitats de la Torre Marimon i fins i tot de llúdrigues. En alguns casos poden estar en perill per actuacions de desbrossament per eliminar espècies invasores com la canya americana. “En alguns casos aquestes actuacions són tan bèsties, que no deixen absolutament res, deixen el terra nu, on és fàcil que es colonitzi. Els animals no tenen lloc on viure o amagar-se, i no hi ha flors per pol·linitzar”, assegura González. El regidor de d’Espais Públics i Sostenibilitat i Serveis Municipals, Jaume Mauri, ha constatat que a la riera de Caldes “hi ha algunes espècies que s’hi troben bé com alguns amfibis, tortugues, ratolins de riu… Tot són indicatius bons”.

LA QUALITAT DE L’AIGUA TERMAL
L’aigua de pluja que ha caigut recentment no afecta ni el nivell ni la qualitat de l’aigua termal que surt dels brolladors. Tot i això, “cal dir que la pluja entra a formar part del cicle de l’aigua termal”, asseguren des de Thermalia. És a dir, es filtra pel subsòl i arriba a uns 3,5 km de profunditat i, gràcies al gradient geotèrmic, pujarà a través de la falla tectònica fins a la superfície com a aigua mineromedicinal. Aquest procés té una durada de més de 10.000 anys.

Riera de CaldesIMATGE | Voluntaris consulten una guia d’aus autòctones. > Q. PASCUAL

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss