Cal recordar que la figura de la presó permanent revisable és proporcionada i constitucional, com han avalat el Consell d’Estat i el CGPJ, i està d’acord amb la majoria dels països de l’OCDE i dels codis penals dels països del nostre entorn.
Alhora que cal posar l’accent que la posició del PP referent a això no és d’ahir, ni d’abans-d’ahir, sinó que ve des de lluny, té el seu origen el 2015, any en el qual es va aprovar la
seva incorporació al Codi Penal amb un gran suport social, i en l’actualitat s’aplica a tots els països de la UE a excepció de Portugal i Croàcia.
La presó permanent revisable té a veure amb el manteniment d’una pena, perquè assassins o violadors reincidents no surtin al carrer si no s’han reincorporat, i que la
societat tingui la seguretat que quan surtin de la presó ho facin en una situació de seguretat per a la resta de la ciutadania. No és una petició populista, ni oportunista, ni insensata i, per descomptat, no és inconstitucional.
Defensem mantenir-la perquè una majoria social la reclama i, per aquest motiu, s’ha ampliat dels vuit supòsits inicials a cinc més, que estan molt justificats, com supòsits de violació reiterada o posar impediments perquè es trobi un cadàver, és a dir, casos que generen gran commoció social.
Aquesta pena no és obstacle perquè el criminal es reincorpori posteriorment a la societat, ja que no és cap tipus de cadena perpètua, com alguns asseguren. És una cosa molt
diferent de la cadena perpètua. Als països on existeix, quan es condemna algú a cadena perpètua, l’Estat ja s’oblida del tema. A la presó permanent revisable hi ha un seguiment i es fa una avaluació del condemnat. França ja va imposar el 1994 aquesta mesura penal i altres països ho han fet després, com Holanda i Alemanya. A més, és una mesura que compta amb l’aprovació del Tribunal Europeu de Drets Humans.
