Mary Jones i la seva Bíblia

> Joaquim Campistron

Volia aprendre a llegir per saber per ella mateixa què hi deia, en aquella grossa Bíblia que hi havia al púlpit de l’església, i que en els cultes el pastor obria per llegir-ne la porció sobre la qual feia el sermó. Però era petita, no hi havia escola al poble, i ni els seus pares ni la gran majoria dels veïns en sabien.  
Amb la seva persistent i il·lusionada fe va remoure les conciències dels seus pares primer, i dels pastors després, traient-los de la rutinària comoditat de les seves pràctiques religioses, per tal que aixequessin la seves mirades pel damunt dels pics de les muntanyes que envoltaven les formoses valls del seu país, eixamplant així la visió de la tasca que els havia estat encomanada per Déu.
Trobem la Mary Jones el 1794, amb 10 anys i vivint amb els seus pares, Jacob i Mary, en una petita i pobra cabana de camp prop de Llanfihangel-y-Pennant, al nord del País de Gal·les. Parava molta atenció a les lectures bíbliques que feia el pastor Hugh en els cultes i en l’exposició del seu sermó, acostumant a acostar-se encuriosida al faristol –un cop acabada la cerimònia–, on hi havia l’enorme Bíblia, per veure tots aquells dibuixos que en deien lletres i que formaven les paraules que relataven històries sobre Jesús i altres personatges que tant li agradaven, tot delint-se per poder llegir per ella mateixa aquelles narracions.
Un venturós diumenge el pastor va anunciar que en pocs dies podrien comptar amb John Ellis, un mestre que s’encarregaria de la instrucció dels infants. Desperta i intel·ligent com era, no va tardar a aprendre a llegir amb apreciable fluïdesa. El pastor, sabedor dels seus èxits, va invitar-la a fer la lectura del text bíblic. Des d’aquell moment, aquella gruixuda Bíblia havia perdut el seu halo enigmàtic per convertir-se en un llibre abastable.
Esperonada per la innata inquietud inconformista, va anar creixent en ella el ferm desig d’aconseguir una Bíblia per llegir-la sempre que volgués. Ho va dir als seus pares, que intentaren treure-li del cap perquè eren escasses i cares. Però no es va rendir i va començar a oferir-se a fer feinetes pel veïnat a canvi d’uns penics. El seu pare, en veure la seva fe, va fer-li una capseta de fusta per guardar-hi els estalvis, i la seva mare deixava que, de tant en tant, es quedés amb els guanys dels ous que venia als veïns.
A mesura que la guardiola s’anava omplint, l’ànsia de la Mary s’anava apaivagant. Però va arribar el dia de la prova. El seu pare es va posar malalt, i la Mary va agafar part dels diners estalviats, per anar a comprar els remeis que necessitava, tot i la negativa del seu progenitor. Després de prop de sis anys fent bossa, a la primavera de 1800 es va desplaçar a peu al poble de Bala, a vint-i-cinc milles de casa seva, per anar a trobar el pastor Thomas Charles. Decepció: tenia les bíblies compromeses. Tanmateix, en conèixer la història plena de coratge, paciència i fe que hi havia darrere la petició de la Mary, li va entregar el tresor que havia anhelat durant tant temps.
Com n’estava de joiosa, amb la seva Bíblia, i amb quina alegria la van rebre els seus. A Bala, però, havia deixat una profunda inquietud. En una reunió de pastors i amics a Londres el 1802, Thomas Charles va exposar el que li havia passat, i de manera joiosa i decidida tots van estar d’acord a crear una entitat que treballés per aconseguir recursos a fi d’abaratir el cost de les bíblies perquè arribessin, no només a la gent d’Anglaterra i en els idiomes respectius de cada regió, sinó arreu del món. S’estava gestant la Societat Bíblica Britànica i Estrangera, que avui té homòlogues pertot arreu. En recordança del llegat de la Mary Jones, ruta i museu reviuen la seva gesta, i el març és el Mes de la Bíblia.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss