Dones d'aigua

Les dones es planten i diuen “prou”

Caldes es va sumar a la iniciativa general de la vaga feminista motiu pel qual va celebrar l’acte commemoratiu un dia abans

IMATGE | L’antropòloga Maite Marín va dirigir la xerrada i projecció del documental “Dones d’aigua” el passat dimecres des de Les Cases dels Mestres.> I. HIJANO

El passat 8 de març, el Dia Internacional de la Dona, Caldes no va ser menys que altres indrets de Catalunya i de la resta del territori espanyol, i un important grup de persones, tant homes com dones, van sortir al carrer per reivindicar la igualtat de gènere. El grup “Caldes Feminista” va liderar la manifestació local amb diverses activitats que van aplegar a un grup nombrós de participants, especialment, en la caminada des de la plaça de l’Església a quarts de dotze del migdia. Més tard, a les 19h es va convocar una nova concentració on va tenir lloc la lectura de manifest des de la plaça de l’Àngel.

En motiu, precisament, de la vaga feminista convocada arreu de tot l’Estat, Caldes celebrava la diada un dia abans, el dimecres 7 de març, amb la projecció i xerrada titulada “Dones d’aigua” a Les Cases dels Mestres. Resultava, si més no, curiós que de la setantena d’assistents a l’acte, els homes es poguessin comptar amb els dits d’una mà. L’antropòloga Maite Marín va ser l’encarregada de dirigir l’acte i definia el visionat com “un viatge a través de l’aigua i dels safareigs, partint des de Caldes amb dones de la vila i originàries de molts altres països, que fan adornar-nos que temes com la cura, la higiene, la reproducció o, fins i tot, la preservació de l’aigua ha estat sempre en mans de les dones”. En els documentals que es van projectar, dones calderines i altres de diversos indrets de tot el món compartien les seves experiències entorn als safarejos i com d’importants han estat aquests en les seves vides. “És una mena de relat coral amb ressonàncies de pràctiques que van i venen”, on es desprenen moltes semblances en les pràctiques de dones de diferents cultures o classes socials.

El projecte de Marín va començar amb una de les edicions del MIAU, Mostra Independent d’Art Urbà, on es van entrevistar a dones de Màlia des del safareigs d’aigua termal de Caldes, mentre hi rentaven roba. Arran d’aquesta primera projecció, el comentari final va ser “que moltes de les experiències que ens explicaven les protagonistes tenien molt a veure amb les dones que havien nascut a Caldes”, així que el següent pas va ser creuar el testimoni de totes elles: calderines i immigrants d’arreu del món. Finalment, “una de les històries de l’Equador ens va portar fins a Quito”, indret on van entrevistar a dones de diferents safarejos o “lavanderies”, en el seu cas. “Malgrat la duresa de la vida que expliquen moltes d’aquestes dones, ens podem quedar amb que són i han estat espais també per al plaer, per la confraternitat, per trencar soledats i molta ajuda mútua”, explicava Marín.

La lectura final dels documentals, però, no resta únicament en el protagonisme de les dones en les tasques de la cura i la higiene, sinó també del seu important paper en la defensa i preservació de l’aigua a moltes regions del món. És el cas de Berta Cáceres i Máxima Acuña, “dues dones que han posat en joc les seves vides per defensar l’aigua, la seva manera de subsistir i mantenir-se en els seus territoris”.

Segons Marín, la celebració del Dia de la Dona és absolutament necessària: “Hem de parar, sortit al carrer i fer-nos escoltar”. Però també, segons el seu punt de vista, és important “no oblidar-nos que hi ha dones que carreguen més el pes de la discriminació”. L’encoratja saber que existeix un gran tsunami de dones d’arreu del món que “estan dient prou, estant recuperant els carrers i liderant un dels moviments socials més importants dels últims temps”: el feminisme.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss