El proper dia 8 de març commemorem el Dia Internacional de la Dona, que recorda les dones que fa més de 100 anys, en una fàbrica de Nova York, van perdre la vida per defensar els seus drets laborals. Des de llavors fins ara, la història de la lluita per la igualtat entre dones i homes és una història d’èxit.
Drets impensables en èpoques anteriors avui formen part del nostre dia a dia. El compromís amb la igualtat d’oportunitats entre dones i homes, tant de forma individual com a través de les institucions, entitats…, ha permès que dones i homes haguem aconseguit a Espanya la igualtat davant la llei i s’hagin fet importants passos per erradicar les diferents formes de discriminació que impedeixen a les dones l’exercici ple dels seus drets.
Avui comptem amb un marc normatiu que garanteix la igualtat de tracte i d’oportunitats i l’impuls de les polítiques públiques per promoure l’apoderament de les dones i l’erradicació de la violència que s’exerceix sobre elles. Avui hi ha més dones treballant a Espanya que mai (8.554.010 afiliades a la S. Social). Són molts els assoliments aconseguits, però això no ha de fer-nos caure en l’autocomplaença o en la resignació, perquè encara persisteixen desigualtats que no solament hem de denunciar, sinó afrontar amb determinació. Per tot això, hem d’impulsar els canvis necessaris que permetin, al més aviat possible, afirmar amb rotunditat que a Espanya hem aconseguit la igualtat real d’oportunitats, sense crear debats absurds que contaminen la consecució de la igualtat real de la dona. El debat de les “portavozas” són campanyes que, en lloc d’aportar quelcom en la consecució de la igualtat, generen discrepàncies absurdes que intoxiquen el veritable repte que tenim per davant.
Tan femenina és la lletra “a” com qualsevol altra de l’abecedari; propostes com aquesta intoxiquen un dels reptes més importants de la societat espanyola i catalana: la igualtat real. Falsos debats gramaticals no fan les dones més lliures.