“Proyecto Pol”: l’esport com a eina de divulgació
- 20/02/2018
- 0 comments
- Albert San Andrés
- Categoria: Esports
- 0
Tony Molinos i el seu fill Pol, amb hiperglicinèmia no cetòsica, competeixen en curses atlètiques per donar a conèixer aquesta malaltia minoritària
IMATGE | El Tony i el Pol es fusionen en un de sol durant les curses. L’esforç té la seva recompensa a l’arribada. > cedides
El Pol Molinos va néixer fa set anys amb hiperglicinèmia no cetòsica, una malaltia degenerativa considerada minoritària. Sense gaires expectatives de sobreviure després de néixer, la seva família no s’ha rendit mai i temps després dona a conèixer aquest cas a través de l’esport, on el seu pare, Tony, competeix en curses atlètiques portant el Pol en un cotxet.
Triatlons, duatlons o maratons són les proves on el Tony i el Pol porten el nom de “Proyecto Pol” arreu de la geografia, per donar visibilitat a aquesta malaltia, amb només cinc casos a tot Espanya. La hiperglicinèmia no cetòsica és una condició hereditària en la qual el cos és incapaç de degradar i processar els aminoàcids, i el percentatge de patir-la és d’un entre 55.000 naixements.
El Tony i la Mireia Villalba, la mare del Pol, van veure que no hi havia gens d’informació d’aquesta malaltia quan 29 dies després el seu fill sortia de l’hospital. Van recórrer a El Petit Cor de Caldes, associació amb la qual finalment es van fusionar amb el pas del temps.
Amb l’esport “hem aconseguit que el Pol s’estimuli, que reaccioni a un impuls sonor, i ens hem donat a conèixer arreu i hem rebut molt suport d’associacions i empreses. Si fent això aconsegueixo que el meu fill sigui feliç, creuaré l’Atlàntic de punta a punta si cal. Sé que no li puc salvar la vida, no hi ha temps físic per fer-ho, però si podem fer arribar el nostre missatge a través del món de l’esport, ens donarem per satisfets”.
En els seus inicis diferents empreses van donar suport al projecte i, com explica el pare, el “Decathlon de Mollet ens deixa el material al 80-90% de descompte i hi ha gent vinculada al projecte. El Base: Esporta de Caldes i la marca Tuga també ens ajuden, a més de moltes altres. En un 95%, les inscripcions són gratis i t’acabes sentint com un professional gràcies a aquest fet”.
Tot i la duresa de les proves en què participen, el Tony no és esportista professional i ha de preparar-se com qualsevol amateur: “tinc la meva feina i he de cuidar el Pol. Entreno quan puc, a vegades de matinada o a la nit”, tot i que reconeix que ser soci vitalici del CN Caldes l’ajuda “molt per anar al meu ritme” i admet que no pot marcar-se objectius quant a temps o posicions.
El Pol, tot i anar en un carro, també necessita entrenament, ja que s’ha d’acostumar al temps que ha de passar en moviment durant la cursa. A més, necessita suport d’altres atletes durant les competicions, on normalment porta entre quatre i cinc persones –als costats, davant i darrere– per evitar problemes amb altres participants. El Tony arrossega un carro amb el Pol i en aigua ho fa estirant una barca on col·loquen el seu fill. Una lluita titànica d’un pare que no vol ser reconegut com un “pare coratge”, ja que “no faig res que un altre pare no faria pel seu fill en la mateixa situació”, mentre explica que no li agrada gaire córrer, tot i que prové del món de l’esport, on ha practicat arts marcials, rugbi i futbol americà.
“Proyecto Pol” va decantar-se per l’atletisme per culpa dels vídeos a Youtube del Team Hoyt, on van conèixer com l’atleta nord-americà Dick Hoyt i el seu fill Rick, amb paràlisi cerebral, participaven en diferents proves esportives. Els Molinos van completar la primera prova, el triatló olímpic de Banyoles, després de només sis mesos de preparació.
Amb els Hoyt com a referència, a Espanya són els primers a fer-ho, fet que comporta alguns problemes, ja que “ni la Federació Catalana ni l’Espanyola saben ben bé com encabir-nos i a vegades els organitzadors de curses importants ens posen problemes per participar, per por que alguns dels atletes xoquin amb nosaltres”, una possibilitat remota a causa de la velocitat de participació, ja que l’únic objectiu és acabar. Òbviament, per donar visibilitat a la participació, “Proyecto Pol” demana sortir amb els capdavanters i és aquí on resideix el problema. “Nosaltres no volem fer marques, només visibilitat per la causa; per això, entorpir els participants “top” és gairebé impossible”, defensa Molinos, que reconeix que ara per ara participar en una distància d’Ironman és difícil per aquest motiu.
El triatleta Josep Sanmartí va ser dels primers a recolzar el Tony en les curses, tot i que ara són molts els triatletes calderins que els ajuden. El repte de fer curses amb el Pol ha transcendit Caldes i després d’aparèixer en mitjans escrits, ràdios i televisions, a poc a poc es van donant a conèixer arreu, sent els únics que ho fan a tot Espanya. Pau Gasol, Miguel Indurain, Lucas Cruz o Martin Fiz són alguns dels esportistes d’elit que han donat suport a “Proyecto Pol”.
La meta final del projecte és trobar una cura i no hi ha res millor que un triatló, una cursa llarga, dura i difícil on necessiten ajuda per completar-ho. Una metàfora del que és la investigació de la hiperglicinèmia no cetòsica.
LA BOTIGA DEL PROJECTE
El passat 13 de gener, “Proyecto Pol” va obrir una botiga al carrer Doctor Xalabarder, on es poden trobar articles nous i de segona mà. Des de joguines a botes de futbol, totes cedides per botigues i particulars i que es venen sense un preu fix. La botiga, gestionada per voluntaris, tindrà un horari de 9 a 13 i de 17 a 20 h.
IMATGE | Tony Molinos a la botiga de “Proyecto Pol”. > A. San Andrés
Autor
Addicte de l’esport i al món del motor. Llicenciat en periodisme per la UAB i màster esportiu per Blanquerna, col·laboro en diversos mitjans locals en ràdio i paper. Fotògraf accidental i amant de la velocitat. Enamorat de Caldes de Montbui.