Ahir dia 4 de febrer, diumenge, el CLOTEATRE de l’Orfeó Martinenc Barcelona va representar a l’Stage aquesta obra d’en Tennessee Williams amb la qual TACA’M inicia el 30è aniversari d’aquest exitós concurs de teatre amateur.
Personalment, em sonava el títol d’aquesta obra però, efectivament, de vegades la traducció al català despista. La coneixia com El zoo de cristal; en anglès, The glass menagerie. Aquesta obra, a part d’haver estat molts cops representada al teatre per al qual fou escrita, s’ha fet també en versions cinematogràfiques: cap als anys 40 la Jane Wyman, l’Arthur Kennedy i el Kirk Douglas (suposadament, a les seves beceroles) en varen interpretar una versió; anys després, va ser l’Audrey Hepburn en el rol de la mare qui va interpretar-ne un remake.
Com que es tracta d’una obra de caràcter eminentment nord-americà, on l’acció ens situa als anys 30 del segle passat, vista avui la trobes desfasada; la societat i el candor dels personatges, malauradament, avui, repeteixo, no són factibles.
S’ha de felicitar CLOTEATRE per la seva valentia a l’afrontar el repte de “veure-se-les” amb una obra gens fàcil i amb els mitjans que són els que poden ser.
Per al que això escriu, l’escena final, amb el rostre de la Laura (la filla) sobre les figuretes de vidre i amb una llum indirecta que surt d’aquestes enfocant el seu bell rostre, ha estat una troballa, i ha aconseguit un efecte òptic que representa més del que es veu.
Avui un altre protagonista ha estat el públic, ja que amb la tarda “de perros” que feia, anar al teatre i quasi omplir-lo (fent com feien a la TV l’esport rei) ha demostrat que també la cultura té els seus adeptes, i que sigui per molts anys.
