ninot de carnestoltes 2018

Caldes es prepara per l’arribada del Carnestoltes

Enguany, els alumnes del Taller d’Art Manolo Hugué han elaborat un ninot per denunciar la violència masclista

IMATGE | Els joves del Taller d’Art Manolo Hugué enllestint el cap del ninot d’enguany.> Q. Pascual

Dissabte és el dia de l’arribada del Carnestoltes i a Caldes se l’espera a partir de les 17.30 h, quan començarà la rua del Carnaval amb un recorregut estrenat fa dos anys d’uns 1.300 metres, que arrencarà al passeig del Remei i enllaçarà amb el carrer Major, la plaça de l’Àngel, l’avinguda Pi i Margall i el carrer Mossèn Cinto Verdaguer, i acabarà a la zona esportiva del Bugarai. Les carrosses i altres vehicles deixaran la rua a l’arribar a Mossèn Cinto Verdaguer, i continuaran per l’avinguda Pi i Margall fins al carrer Montserrat Roig, i estacionaran a l’aparcament de la zona del Tint. Les inscripcions encara es poden fer en línia a http://carnaval.caldesdemontbui.cat fins a aquest dimecres, 7 de febrer, abans de les 14 h i presencialment a l’OAC de l’Ajuntament fins també a aquest dimecres, 7 de febrer, abans de les 14 h, o a l’Espai Jove El TOC fins avui mateix abans de les 20.15 h.
Hi haurà dos premis a les millors disfresses de grup (entre 4 i 10 persones); sis premis a les millors disfresses de comparsa (més de 10 persones), i un premi al millor esbronc. Els esbroncs són versos de denúncia i sàtira que retreuen els defectes i les faltes de persones o fets esdevinguts i que s’adrecen al rei Carnestoltes, el ninot que encarna tots aquests mals i que, per expiar-los, és cremat la nit de Carnaval. El premi especial de comparsa Carnestoltes 2018 rebrà 300 €; les comparses més original, més marxosa, la de millor posada en escena, la més divertida –categoria creada l’any passat– i la del premi a criteri del jurat rebran 200 € cadascuna. L’esbronc de Carnestoltes percebrà 100 €, mentre que el grup més enginyós, entre 4 i 10 persones, rebrà 80 €, igual que el grup més entranyable, que en rebrà també 80. L’any passat van participar-hi quatre grups i vuit comparses, i es van fer dos esbroncs. L’anomenada Família Adams es va endur el premi a la comparsa més divertida.
Altres premis atorgats van ser per als grups LEGOS, que anaven disfressats amb estructures cúbiques característiques d’un entranyable joc de construcció, i Els Diables de Caldes, per l’enginyosa disfressa de policies locals i parquímetres anomenada “Pagant, sant Pere aparca”. Els Diables de Caldes també van ser mereixedors del premi de l’Esbronc per uns enginyosos versos relatius a l’actualitat calderina.
Els premis a les comparses van ser repartits. El principal, el premi especial de comparsa, va recaure en l’escola de dansa i ball Stage, per les disfresses d’arlequins. L’Agrupament Escolta El Pasqualet, amb “CAUmpi qui pugui”, va guanyar-ne dos: a la comparsa més marxosa i a la més original. La comparsa Step by Step va guanyar la millor posada en escena, per una disfressa inspirada en El País de Mai Més, de Peter Pan, i el premi a criteri del jurat, que va valorar el treball artesanal, va recaure en la comparsa Carnestolokos, amb la disfressa “Els molinets”.
El regidor de Cultura, Isidre Pineda, ha explicat que “l’activitat de Carnestoltes està prenent molta força, amb la presència de diferents grups. Fa uns anys vam canviar l’itinerari per cremar el ninot al Bugarai”. A la zona esportiva del Bugarai hi haurà  l’exhibició de les disfresses, l’esbroncada i la crema del rei Carnestoltes, a més del lliurament de premis del concurs de disfresses. El Taller d’Art Municipal Manolo Hugué i l’Electra Caldense col·laboren en la construcció i el muntatge del Ninot de Carnestoltes, mentre que el Ball de Diables de Caldes de Montbui ho fa en la crema del Ninot de Carnestoltes.

IMATGES | Alguns dels joves atenent als mitjans i la visita del regidor de Cultura, Isidre Pineda, amb la directora del Taller d’Art Manolo Hugué, Cristina Aranyó, durant l’elaboració del ninot.> Q. Pascual

 

UN NINOT MALTRACTADOR DE 5 METRES
L’Escola d’Art Municipal suma 17 anys de construccions de ninots gegants que han estat Reis de Carnestoltes del Carnaval calderí i que han acabat sota les flames cada febrer, de la mà del Ball de Diables.
Enguany, els alumnes d’ESO i batxillerat han estat reflexionant sobre els missatges masclistes presents en part de la música que senten, en les conseqüències d’una educació masclista i en la necessitat d’actuar contra la violència de gènere. L’alumna  del grup de joves Cristina Saborit ha explicat que, per exemple, les lletres d’estil reggaeton “són molt masclistes i tracten la dona com un objecte”. La professora i directora del Taller d’Art Manolo Hugué, Cristina Aranyó, ha subratllat que “les notícies sempre ens donen molts temes i els nens del Taller d’Art estan sempre al dia”. Per això, han proposat donar forma de maltractador al Rei de Carnestoltes, que desapareixerà sota el foc la nit del 10 de febrer.
En la construcció del ninot gegant hi participen un centenar d’infants i joves, tots els alumnes del Taller d’Art Manolo Hugué, que tenen edats compreses entre els 4 i els 18 anys. La figura tindrà una estructura de fusta tapada amb multitud de capes de pasta de paper i cartrons, farà 5 metres i portarà una gàbia amb una dona, que representarà totes les víctimes de violència. Paral·lelament, a les classes “hem treballat la subtilesa del llenguatge”, apunta Aranyó.

LA REIVINDICACIÓ
Aquest caràcter reivindicatiu, de denúncia i de reivindicació d’una societat millor, ha propiciat la creació de moltes figures i actituds considerades “indesitjables” per les generacions d’alumnes que han anat passant pel Taller d’Art. El regidor de Cultura i Participació, Isidre Pineda, ha volgut deixar palès que “aquest component reivindicatiu, pel fet que els mateixos nens i nenes ho hagin escollit, ho posa més en valor”.
En la tria del motiu del Rei de Carnestoltes hi han participat, al llarg dels anys, infants i joves de totes les edats, cosa que demostra que ni la infància ni la joventut són alienes a les circumstàncies històriques, socials, culturals i polítiques que els envolten.
Alguns exemples de ninots cremats a Caldes de Montbui han estat el president nord-americà Donald Trump, un “Ibix35”, éssers mitològics provinents de l’antiga Grècia, un personatge inspirat en Miró emprenyat amb les retallades en la cultura, una ministra Magdalena Álvarez que escandalitza el país o un especulador immobiliari, entre d’altres.
Com a anècdota, cal recordar que el primer Rei de Carnestoltes, el gegant Gulliver de Jonathan Swift, no va ser fet per ser cremat, però ho va ser al tenir-lo acabat coincidint amb Carnaval, i es va proposar aquesta adaptació calderina a la tradició fallera.

LES ESCOLES ES PREPAREN
La majoria de les AMPA de les escoles de Caldes participen en la rua, i els mateixos centres fan diverses activitats per preparar l’arribada de Carnestoltes. L’escola El Farell, per exemple, va proposar ahir que els nens i nenes vinguessin a l’escola vestits amb pijama. Per avui, el lema és “Vindràs amb un cap divertit, tant si ets gran com si ets petit! A veure qui serà el més atrevit!” , i els alumnes han d’anar amb perruca o un pentinat estrambòtic. Per demà, “Si al Rei Carnestoltes vols enganyar, de nen o nena t’hauràs de disfressar”, cosa que vol dir que els nens aniran de nenes i les nenes, de nens. El joc que es proposa dijous des de l’escola és canviar d’aules després del pati i els infants portaran complements d’avis de P3 a 2n, i de 3r fins a 6è, un complement de nadó. Divendres, tot l’alumnat ha de portar unes ulleres divertides i hi haurà activitats especials, com un taller de màscares o el fet que els alumnes de cicle superior clavaran una lliçó als mestres en forma d’esbroncs. Les activitats de la setmana s’acabaran amb una petita cercavila pel poble.

UN CALDERÍ, JURAT AL CARNAVAL DE TERRA ENDINS
Oriol Barrasa i Bassa, subscriptor d’El 9 Nou i veí de Caldes, formarà part del jurat del 40è Carnaval de Terra Endins, de Torelló, a Osona, que tindrà lloc el proper dia 10. Barrasa ha estat el guanyador del concurs per escollir la figura del jurat popular que amb personatges populars i artistes deliberaran sobre la qualitat de les carrosses que participen en la rua.

 

BALLS QUE ES FEIEN AL CENTRE DEMOCRÀTIC I DESPRÉS AL CASINO

Abans de les celebracions actuals, el Carnestoltes es feia a les sales de ball que hi havia a la vila. Durant els anys de la Segona República, el Centre Democràtic i Progressista concentrava els balls que tenien més èxit, ja que es feien durant dos diumenges consecutius i eren anunciats als setmanaris de l’època. L’últim diumenge de mes se celebrava el Gran Ball de Mascarons. Els homes, disfressats amb mascarons, treien a ballar les noies. El primer diumenge de febrer se celebrava el Gran Ball de Màscares. Amàlia Bosch, l’autora del llibre sobre la història del Centre Democràtic i Progressista, recull l’anunci publicat a la premsa el 9 de febrer de 1936 sobre el ball de màscares, on es deia que per entrar a la sala era indispensable “que tota balladora vagi disfressada, del contrari ens veurem precisats a no deixar-la entrar fins haver transcorregut la mitja part”. El dia del ball era una ocasió magnífica per intercanviar els papers i era la dona qui portava la iniciativa i podia treure a ballar l’home que volgués, sense temor a ser reconeguda perquè portava una màscara. Després de la Guerra Civil, la dictadura va prohibir durant molts anys la celebració del Carnestoltes. No va ser fins ben bé la dècada dels 50 i 60 que es va recuperar la tradició, encara que ja no amb els tradicionals balls de mascarons i màscares. Amb el Centre Democràtic incautat, les celebracions es van traslladar al Casino, que va reprendre l’activitat amb el Baile de Trajes, on només es disfressaven les noies i no podien portar cap mena de màscara. Amb el temps es va organitzar un concurs de disfresses amb un jurat integrat només per homes de la junta de l’entitat, si bé després va estar compost per dones emprenedores. Les categories de premis comprenien l’originalitat de la disfressa, la dificultat en la confecció i la seva estètica. Els premis podien ser  des d’un rellotge de polsera fins a un lot d’ampolles de licor, un joc de cafè o una brusa que havien aportat els comerços de la vila.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss