En aquests moments en què el focus de l’actualitat política es troba al Parlament, reivindiquem més que mai els CDR, que no han deixat en cap moment el seu espai de lluita, que és, ha estat i seguirà sent el carrer.
Els darrers mesos, entre tants contrastos, moments d’eufòria seguits de moments de ràbia, tristesa i de nou alegria, hi ha hagut sempre una constant: un moviment que no s’ha deixat endur per les eufòries momentànies, però tampoc s’ha deixat enfonsar en cap dels atacs frontals que hem rebut com a poble. Ha sabut mantenir-se ferm, defensant la República guanyada l’1 d’octubre i no disposat a deixar-la perdre. També s’ha mantingut constant a demanar la llibertat dels presos polítics. Aquest espai, tan divers, transversal, apartidista i amb uns objectius tan clars, ens ha donat una lliçó i un gran exemple de com de forta pot ser la gent autoorganitzada i com es poden aconseguir mobilitzacions històriques de lluita, com una vaga general, amb els principals sindicats donant-hi l’esquena.
És un orgull que Caldes tingui un CDR amb el qual sentir-nos plenament representades, i quin goig que la xarxa sigui cada vegada més gran.
Seguim teixint-la entre totes!
Gràcies, companyes!