El gran oblidat: l’Auditori

> Domènec Sánchez Riera

Només obrir el Tot Caldes de Nadal, número 1.489, ens trobem amb l’entrevista feta al senyor alcalde, i s’ha  de reconèixer que per poc que mirem endarrere, s’ha fet força feina i, pel que està previst, se’n farà molta més. Si bé sempre hi ha detractors, de vegades és gràcies a aquests que, amb les seves crítiques constructives, avancem i les coses es fan més raonades, quan no millorades.
El que segueix a continuació res té a veure amb la meva particular vessant artística, però a l’entrevista citada es troba a faltar, i molt, una de les nostres principals mancances culturals més flagrants: la manca d’un auditori com dels que avui disposen nuclis de població de molta menys entitat que la nostra. Caldes de Montbui necessita de forma peremptòria aquest equipament; és el mínim que es mereix.
Si bé entitats privades fan el que poden per dotar el poble de teatres o pseudoteatres més o menys dignes, no és menys cert que no disposem d’un espai públic amb equipament on es puguin celebrar concerts, obres de teatre, dansa o qualsevol altre acte que pugui necessitar per a la seva ratificació qualsevol de les nombroses entitats, de les quals el nostre poble s’enorgulleix i en fa gala.
La màxima que la cultura ens farà més lliures, trobo que és una bonica manera d’acabar amb la meva reiterada reivindicació, que, si bé no podré  veure personalment, desitjo que ho puguin fer les generacions posteriors.
A hores d’ara, les Bones Festes, Bon Nadal i Feliç 2018 són ja història i aigua passada; espero, però, que s’hagin acomplert aquestes expectatives i que l’aigua, sigui passada, present o futura, ens hagi vingut per fi a visitar.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss