Tolerància zero amb la violència de gènere

05/12/2017
0 comments
redacció
Categoria: Actualitat
0

Caldes se suma al Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones amb diferents actes

IMATGE | Imatge de la campanya d’enguany, dedicada al Dia Internacional contra la violència envers les dones. > AJ. CALDES

El passat 25 de novembre es va celebrar, en l’àmbit mundial, el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, una jornada orientada a la conscienciació per a l’eradicació de l’agressió que encara ara moltes dones pateixen en la nostra societat.
En senyal de protesta i conscienciació, Caldes va celebrar el passat 25 de novembre diverses activitats que giraven al voltant d’aquest dia internacional. D’una banda, el taller “Desemmascarant els micromasclismes quotidians”, celebrat el 22 de novembre a Les Cases dels Mestres i a càrrec de Sara Barrientos, experta en estudis interdisciplinaris sobre violència masclista i terapeuta Gestalt. De l’altra, el taller “Viatge al centre del plaer: sexualitat i twerk”, celebrat a la Sala Noble de Can Rius a càrrec de la sexòloga María Cabral. Aquesta última activitat combinava l’educació sexual i la dansa, mitjançant algunes de les tendències més actuals, el twerk i bootydance, i es va orientar a dones joves per reflexionar sobre la sexualitat femenina i el coneixement del propi cos. En paraules de Cabral, “és una activitat on apropem l’educació sexual amb el treball corporal, un intent de resignificar aquestes danses actuals, conèixer els seus orígens i veure com estan relacionades amb les danses de celebració de la sexualitat de les dones”. El més interessant, en aquest cas, “és veure com les dones s’apropien de la seva sexualitat”, comenta la sexòloga, “i la sexualitat és una molt bona eina de prevenció de la violència masclista”.
Però quin és el paradigma actual de la sexualitat envers les dones joves? Existeix encara una cultura masclista, en aquest sentit? Cabral respon que afirmar-ho significaria una visió negativa de la realitat actual: “És molt pessimista afirmar que les noies d’avui estan vivint una sexualitat que té com a exemple el model patriarcal; seria generalitzar, i és molt interessant veure com elles mateixes aprenen a elaborar estratègies de resistència a través de la seva sexualitat”.

ASSESSORIA JURÍDICA PER A DONES

Una altra actuació que posa l’accent en el suport envers el col·lectiu femení, gestionada des de l’Ajuntament de Caldes, és el servei públic i gratuït d’assessoria jurídica a les dones, disponible mensualment. Les dones que vulguin fer consultes poden contactar-hi per demanar cita i ser ateses per advocades de manera absolutament confidencial. Les usuàries del servei poden consultar qualsevol dubte o problema que els afecti, des dels drets familiars, passant per la violència de gènere, conflictes per propietats, drets laborals, conflictes penals, assetjament, maternitat i un llarg etcètera.
Segons la memòria de servei de 2016, es van atendre 45 dones (tot i fer-se 52 reserves prèvies), la majoria de les quals eren divorciades, separades o casades, amb una feina no qualificada, espanyoles i entre 31 i 60 anys. La majoria de les consultes van ser motivades per temes de separació, divorci, parelles de fet i modificació de sentències, però no n’hi va haver cap de registrada de manera directa per violència de gènere. Rut Pérez, una de les advocades responsables del servei, comentava que aquest fet és força habitual perquè “les dones no identifiquen el seu problema com a violència de gènere, de tal manera que venen a buscar solucions per a la seva separació i deu minuts després t’expliquen situacions de maltractament que han normalitzat”. La majoria de les usuàries venen derivades dels serveis socials i, segons Pérez, el fet de realitzar la consulta ja és un importantíssim primer pas, així com decidir que volen deixar les seves parelles i començar una nova vida. En aquest punt, “és essencial que no se sentin culpables, sobretot les mares que tenen fills petits”, i les advocades els expliquen el funcionament del procediment judicial, així com les seves possibilitats i també possibles conseqüències. “Tot i que moltes m’expliquen situacions de violència de gènere, habitualment no aconsello denunciar-ho si no és que es tracta de fets molt greus i recents, ja que l’experiència m’indica que resulta contraproduent i acaben sent novament maltractades en el jutjat”, segueix explicant Rut Pérez com a crítica al sistema judicial, que “en lloc de protegir, acabava maltractant sense pietat les víctimes”.
Certament, la crisi econòmica pot haver tingut conseqüències també en les denúncies i els maltractaments permanents. La majoria de les usuàries del servei no treballen ni tampoc tenen cap tipus d’ingrés, “de manera que no veuen solució al seu problema i la por i la preocupació acaben provocant la continuïtat de la relació, cosa que incrementa la crispació en la convivència”, explica l’advocada. En aquests casos, resulta d’essencial importància comptar amb el suport emocional i també econòmic de familiars i amics, ja que, en paraules de Pérez, “malauradament, el nostre estat de ‘benestar’ no ajuda gaire, per no dir gens, que les dones dependents econòmicament i emocional puguin sortir d’aquesta situació”.