els pastorets

“Un Nadal sense Pastorets a Caldes de Montbui no és Nadal”

El dia s’escurça i arriba el fred, ja s’han encès els llums de Nadal i tothom busca el caliu a casa. A les llars calderines tornarà la tradició: reunir-se, menjar a cor què vols, enraonar i aixecar-se de taula per anar a veure Els Pastorets.

IMATGE | El moment final de la representació d’Els Pastorets de l’any 2016.> TONI DÍAZ

L’obra de Folch i Torres s’ha popularitzat fins al punt que molts calderins poden recitar el text d’Els Pastorets de memòria. Ara bé, conèixer fil per randa el conte no els impedeix tornar a veure’l. Al contrari, anar a veure Els Pastorets és una de les tradicions més arrelades a la vila termal. Els avis hi anaven de petits, ara hi porten els nets i, encara que han vist un fotimer de vegades l’obra, es continuen emocionant.
Aquest Nadal, el Grup Escènic del Casino (GEC) tornarà a explicar la rondalla d’en Lluquet i en Rovelló, dos pastorets que somnien en el relat del naixement de Jesús. El 25 i 26 de desembre i el 7 de gener es podran veure Els Pastorets a la Sala Gran del Casino a les 18.30 h. D’ençà del final de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), a Caldes de Montbui s’ha representat l’obra de Folch i Torres ininterrompudament. Excepte el 2004, quan es va haver de tancar el Casino per reformes, la circumstància va fer impossible la representació però va evidenciar l’arrelament de la tradició al poble. Els calderins, irats, aturaven Sisco Serra, director del GEC, pel carrer per demanar-li explicacions, argumentant que “un Nadal sense Pastorets a Caldes de Montbui no és Nadal”.
El GEC s’encarrega de promocionar el teatre de qualitat a Caldes i aprofita Els Pastorets per augmentar el planter d’actors, ja que és una bona obra amb què iniciar-se. Tot i ser una tradició, Els Pastorets no són d’execució senzilla, calen quatre persones per dirigir un espectacle que posa cent persones dalt l’escenari. Joan Terrades, Jordi Graví i Laia Cuscó són els directors de l’obra i Sisco Serra és el regidor d’Els Pastorets. Per a Terrades, dur a terme l’obra significa “traslladar a la canalla valors, cultura, llengua, emocions i il·lusió”; Serra considera Els Pastorets “una qüestió nadalenca bàsica”; segons Laia Cuscó, qui fa possible l’espectacle només ho pot fer “per amor a l’art, ja que tot ho aportem des del cor i ho fem amb passió per les tradicions”, i Jordi Graví no concep “el Nadal sense Pastorets”.
Caldes de Montbui espera l’obra. “Encara que el poble hagi crescut, hi ha una massa important de gent que ve perquè fa Nadal, ho demana la canalla, i per molts és l’únic teatre que veuen durant tot l’any”, expliquen Joan Terrades i Jordi Graví. “Cadascú hi posa el seu granet de sorra. Ens els sentim molt nostres; a Caldes, no sé si per les aigües, però bullim diferent. És la nostra cultura, la nostra tradició”, raona Laia Cuscó. Hi ha molts calderins que s’adrecen als directors amb il·lusió: “El meu fill pot sortir a Els Pastorets?”; no falten mai actors, els venen a buscar.
“Hi ha moltes entitats i molta cultura a Caldes, però hi ha poques tradicions tan arrelades com aquesta. Any rere any més de cent persones representen l’obra de manera altruista i els calderins no fallen a venir-la a veure. Aquest fet ens enorgulleix molt perquè vol dir que alguna cosa l’estem fent ben feta”, proclama Joan Terrades. El fet és que les instal·lacions del Casino arriben al 100% i una mica més amb una obra que esprem al límit els intèrprets per transmetre-la.
UNA ADAPTACIÓ MÉS AMENA
“L’esperit del GEC és fer teatre, no en tenim cap altre”, sentencia Sisco Serra, director del grup. Aquest, doncs, és el tret característic d’Els Pastorets de Caldes de Montbui. Es versiona l’obra de Folch i Torres, respectant-la, per fer-la més lleugera i amena. L’esperit d’Els  Pastorets és religiós i pedagògic. “Però no deixa de ser una rondalla dirigida a la canalla”, subratlla Joan Terrades; per tant, el Grup Escènic opta per oferir un espectacle que faci entrar els nens al conte i el visquin i gaudeixin en dues hores i no tres, com marca l’original. Diluint els fragments religiosos, agilitzant els canvis d’escena i només fent una mitja part, s’aconsegueix una obra completa però fluida. Serra ho té clar: “Sempre hem volgut fer teatre abans de res, la nostra prioritat és aquesta abans que la tradició o la cultura. La representació vol ser digna, oferir un espectacle de qualitat, representar una obra de teatre amb cara i ulls”.
Per aquest motiu si s’hagués de preparar de zero els caldria un any, però tenen una mecànica que els permet començar a repartir papers a l’estiu i assajar al setembre, els novells, i a l’octubre, novembre i desembre, tots. Així s’aconsegueix que “tothom sigui on toca quan toca, que hi hagi detalls, que tot el que veu l’espectador estigui pensat per crear una situació. Amb pocs recursos, transmetre el màxim”, desvetlla Terrades. Per Laia Cuscó i Jordi Graví, és vital el paper de l’actor: “recordes personatges però no decorats, t’has d’enamorar de l’actor, de com ho ven”.
Una de les incògnites d’aquest any és qui farà de Satanàs; l’altra, quina cançó serà la protagonista de la coreografia de l’Infern. A més de saber, és clar, quina temàtica protagonitzaran els coblets, la part de crítica social que s’ofereix al casament d’en Lluquet i la Isabeló. “Una finestra per parar l’obra, sempre respectant la ideologia de tothom, en què s’intenta posar una mica de picant a través de temes d’actualitat”, els defineix Terrades. Les estrelles acostumen a ser la política nacional i local i donen pas a l’actuació del Ball de Bastons i el Grup Sardanista.
El GEC no ha volgut revelar el repartiment d’aquest any, ja que consideren que “s’ha de veure”.

 

ELS ORÍGENS ANECDÒTICS
L’afició calderina a la representació d’Els Pastorets és responsabilitat de mossèn Ramon Giralt. Amb el franquisme, el Casal del Centre Democràtic, on es promovia la vida cultural del poble, va quedar en mans de la parròquia i l’indret va passar a anomenar-se Casal Catequístic. Gràcies a la tasca del mossèn, el jovent de l’època va poder fer teatre, quan no hi havia més ambient. Es va fer teatre al Centre fins que es va declarar en semiruïna i es va tancar.
Els nois i noies es van traslladar al Casino a principis de la transició, on van anar seguir fent teatre però innovant. El 1976, amb l’ajuda de l’aficionat al cinema Quim Cros, es van fer uns Pastorets a l’estil La rosa púrpura de El Cairo de Woody Allen, on els actors sortien de la pantalla. Es podien veure escenes rodades al camp i masies del Farell i Sant Sebastià. Més endavant, es va arribar a representar l’obra amb una passarel·la al passadís entre el públic per contrarestar els efectes especials de La Guerra de les Galàxies.
El 1985, el Grup Escènic del Casino es va constituir com a tal i va passar de ser un grup d’amics que feien teatre a un cercle enfocat a la cultura i l’espectacle, dedicat a representar clàssics catalans com els de Segarra i Guimerà. En l’època innovadora es va provar de representar altres versions de la rondalla com Estel de Natzaret, La llum de l’establia o La Guerra de Satanàs, on els dimonis són dones. Però després de provar-ho del dret i del revés, van concloure que la versió de Folch i Torres era i és la que més agrada als calderins.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss