Papa: Tu que hi tens la mà trencada, en això d’escriure, podries fer un escrit reivindicatiu, a veure si despertem consciències i es treu d’aquesta situació tan deplorable un del racons més macos del Vallès des d’on es divisa una panoràmica de la comarca i de la nostra població de Caldes meravellosa.
Bé, el suggeriment, com ja deveu suposar, no va ser tan llarg; com correspon, jo l’he acabat d’amanir.
Aquestes runes (anava a escriure monument) es troben a l’est de Sant Feliu de Codines; ignoro a quin terme pertany, així com també ignoro on administrativament és adscrit. De ben segur que aquests motius són els causants del lamentable estat en què es troba aquest paratge.
Els “Caminaires de l’esplai” coneixem el lloc prou bé, tant com el pi recargolat que trobem a l’esquerra del camí, pocs metres abans d’arribar al mateix castell i que us recomanem que aneu a veure i a fer fotografies, no tan sols d’aquest sinó de tota la panoràmica; pel que es veu, també ho deuen conèixer els “running man” (com el meu fill), caminaires i tanta altra gent en general.
Be, tota aquesta “parrafada”, o si voleu, rotllo, ha estat feta, com deia, amb la intenció de despertar consciències (lamentablement polítiques) per recuperar aquest espai abans que no ho facin els elements, sobretot la “muralla”, d’uns deu metres d’alçada, que trobem a l’esquerra només arribar al lloc; la resta, inclosa l’església (tancada) i la sagristia adjunta, encara es conserva. Em pregunto què hi deu haver a l’interior de la primera…
Com a bon “sommie-truites” arribo a veure jovent de tots dos pobles, Sant Feliu i Caldes, celebrant aplecs culturals. Tan de bo la truita fos d’ous i el somni esdevingués realitat.
