La demanda d’eleccions era àmpliament compartida en la societat catalana els últims dies. De fet, segons l’enquesta de Sigma que s’ha publicat recentment, gairebé el 64% dels catalans era partidari d’avançar els comicis autonòmics, per tal de posar fi a una deriva agònica de la política catalana que entre farses i manipulacions des de partits independentistes ens ha portat a un desgavell econòmic i social que el poble català no es mereix. És significatiu que aquests mateixos s’omplin la boca tot sovint de l’estima que tenen per la terra, quan els fets ens han demostrat tot el contrari.
No obstant això, el fet que Rajoy hagi fixat ràpidament la data de les eleccions autonòmiques per al proper 21 de desembre, atès que Puigdemont no va tenir la valentia de fer-ho quan encara no havia estat destituït del seu càrrec, ha permès a l’Estat portar la iniciativa i forçar l’independentisme al dilema de presentar-se a uns comicis sostinguts en una legalitat que diuen (curiosament) no reconèixer, i habilita la via per al retorn de Catalunya a la plena normalitat democràtica.
En tot cas, el rellevant ara és que s’obre una etapa que desembocarà en un procés electoral, aquesta vegada sí, amb urnes legals i amb plenes garanties democràtiques, que retornarà la paraula a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya en nom de la democràcia real, la que respecta les lleis.
És molt important anar a votar i, encara que amb tot el que hem viscut els últims anys a Catalunya, és evident que “el sentiment i l’emoció” estan a flor de pell, en aquesta ocasió cal anar a votar amb el cap i amb consciència, els qui creguin que serveix per treure’ns del pou profund en el qual ens ha ficat l’independentisme.
