FC Barcelona Hoquei Patins

Barroso i Fernández, dos calderins blaugranes

Els dos jugadors s’han guanyat un lloc en un dels millors equips d’hoquei patins de la història

IMATGE | Sergi Fernández i Xavi Barroso en el seu últim retorn a la pista de la Torre Roja amb el FC Barcelona. > Albert San Andrés

Xavi Barroso i Sergi Fernández són dos jugadors professionals d’hoquei patins que llueixen els colors blaugranes arreu del món. Tots dos, sorgits del planter del CH Caldes i consolidats al primer equip del FC Barcelona, han guanyat tots els títols possibles. A les ordres d’Eduard Castro, són indispensables de l’hoquei nacional.
“Arribar a aquest nivell de professionalitat, un nivell que falta en l’esport, és el màxim. Si ets culer des de petit, arribar aquí és un somni que mires d’intentar allargar el màxim”, explica Fernández, que va arribar al club procedent del Vic, on va debutar a la màxima categoria. Aquest porter, caracteritzat pel fet que atura pilotes fins i tot amb el casc, ha arribat a un nivell d’excel·lència espectacular, lluitant pel lloc amb un dels millors porters de la història de l’hoquei, Aitor Egurrola.
El Xavi, un mig amb un potent tir exterior, va fer el salt del Caldes a les categories inferiors del conjunt blaugrana als 13 anys i va viure una temporada al Vendrell en la màxima categoria per “conèixer la realitat d’aquest esport”. “Som molt conscients del treball i el sacrifici que costa dedicar-se a jugar professionalment a l’hoquei. És una sort poder-ho fer. Tant de bo els clubs poguessin fer un pas endavant per professionalitzar-lo més”, afegeix.
Fa unes jornades, tots dos van tornar a la Torre Roja, on van retrobar-se amb antics amics, familiars i companys: “s’ha de felicitar el club per l’excel·lent feina que estan fent. Són sensacions molt maques, tornar a casa”, diu el Chencho, nom amb què es coneix el Sergi al vestuari. Barroso, que fa vida a Caldes, afegeix que “és molt especial anar a casa i ser rebut com si fóssim jugadors del club. Els he seguit sempre des de Nacional Catalana i sabia que tard o d’hora arribarien a l’elit”. Tots dos confessen passar desapercebuts pels carrers de la vila, però tot i això, cada vegada els demanen més autògrafs i fotos.
Tots dos saben el que és el dia a dia de la vila, i ho recorden amb nostàlgia: “Caldes és el poble que m’ha vist néixer. Hi vaig estudiar i m’agrada fer vida allà, tot i viure a Sant Feliu. Significa molt per mi”, diu Barroso, que assegura que li agradaria tornar-hi a viure algun dia. El cas del porter és una mica diferent, ja que “vaig néixer a Calvià, Mallorca, i amb dos anys vaig anar a viure a Caldes. És el poble on tinc els amics i, tot i viure fora, hi torno cada dues o tres setmanes. M’encanta la muntanya i passejar pel Farell”.
Tots dos coincideixen que “jugant al Barça t’acostumes que sempre has d’estar al 100%, ja que els rivals es motiven més i saps conviure amb la pressió com una cosa més de l’esport”, ja que el repte de superar el conjunt d’Eduard Castro és una de les ambicions dels equips de l’OK Lliga.
Però formar part d’un equip així no és fàcil i el Xavi, que ha recorregut el planter blaugrana, és conscient que “viure-ho des de les categories inferiors et serveix perquè no et pugin els fums i seguir treballant per agafar l’experiència necessària per aconseguir-ho”, mentre que Fernández, titular indiscutible al CP Vic, va passar de “jugar-ho tot a jugar el 50% amb l’Aitor, el millor porter de la història”.
Cap dels dos jugadors s’amaga a l’hora de mostrar les seves preferències en el moment polític actual. Internacionals amb la selecció espanyola, el porter explica que “un jugador sempre vol competir. Has de mirar qui és el que et dona l’oportunitat d’estar a un Mundial o un Europeu. Si arriba el punt on Catalunya pugui competir en l’àmbit internacional, haurem d’escollir, però ara no fem cap favor posicionant-nos, ja que encara no ho podem fer i és crear una mica més de conflicte”, mentre que el mig avala les paraules del seu company: “evidentment escollirem pel nostre bé quan toqui”.
A banda del tema polític, la crisi econòmica ha passat factura en tots els esports, especialment amb l’hoquei patins, on l’índex de professionals que poden viure de l’esport ha baixat de manera alarmant. “Abans hi havia molts equips professionalitzats, però ara han abaixat molt els sous. Potser la culpa la tenim els mateixos jugadors, que ho hem permès. En temes de diligències potser cal una renovació o escoltar més els joves per revertir la situació”, opina Barroso. “Els equips estrangers s’emporten els joves talents catalans. A l’estranger, a més de televisar els partits, els pavellons estan plens. A França, Itàlia, Suïssa o Portugal tenen catalans per ser competitius”, afegeix Fernández.
Respecte al seu futur, cap dels dos amaga que una oferta per acabar la seva carrera al CH Caldes seria difícil de refusar: “sempre he dit que m’agradaria jugar a l’estranger, però tot depèn de quan arribi el moment de deixar el FC Barcelona. Si el Caldes es posés en contacte amb mi, evidentment els escoltaria”, explica Fernández, mentre que Barroso afegeix que “sempre he dit que m’agradaria acabar al Caldes en el cas de no poder-ho fer al Barça. S’estan fent molt bé les coses i és un equip de referència, així que no descarto res”.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss