
100 anys d’Electra Caldense: Capítol VI- 2000-2017: l’electricitat i més
- 04/10/2017
- 0 comments
- redacció
- Categoria: Opinió
- 0
>Marta Puigdueta Revetlle
Enguany l’Electra Caldense celebra el seu centenari i per commemorar l’aniversari ha volgut fer un repàs de la seva història. Així doncs al Calderí fem un article mensual sobre la trajectòria de l’empresa elèctrica que il·lumina Caldes des del 1917, basant-nos en la recerca de Joan Villanueva Dachs. Al juliol vam conèixer l’expansió de l’empresa i ara seguim amb l’electrificació i la comercialització d’energia elèctrica.
La normativa de la distribució elèctrica del tombant de segle va obrir la possibilitat de que les distribuïdores poguessin estendre les seves xarxes a zones encara no electrificades encara que estiguessin lluny de la seva àrea d’implantació tradicional. La regulació va permetre als promotors de nous sectors urbans demanar propostes a més d’un distribuïdor i contractar les obres d’abastament i electrificació dels nous polígons segons quina fos l’oferta més avantatjosa. Com que a Catalunya existia només una gran distribuïdora, Endesa, i unes dotzenes de distribuïdores petites, però molt poques que, com l’Electra, s’atrevissin a competir van ser numerosos els promotors que van demanar a l’Electra l’electrificació.
La xarxa de l’Electra arriba a Sabadell
La societat de promoció urbanística de l’ajuntament de Sabadell, Vimusa,el 1999 va promoure un nou polígon industrial a la zona de Can Roqueta i va requerir el submnistrament a l’Electra. Es va connectar a una línia de 110 kV de propietat d’Endesa amb una nova subestació es preveia que aquella connexió pogués alimentar la totalitat de la xarxa de l’Electra, mitjançant la construcció d’una nova línia a 25 kV des d’aquell punt de Sabadell fins a Caldes. Però Endesa va denegar l’accés i es va dur el conflicte a les autoritats competents durant anys. El 2001ja s’havia acabat la urbanització del polígon, i hi havia empreses necessitaven electricitat, la solució provisional va ser el costós lloguer de grups electrògens per part de l’Elecètra. Fins el 2006 l’Electra no va guanyar el contenciós contra Endesa. Però abans de tancar el contenciós amb el pagament de danys i perjudicis es va plantejar el traspàs d’una part de la xarxa de distribució d’Endesa, les antigues instal·lacions d’11 kV de Caldes, Sant Feliu i Gallifa, a l’Electra. D’aquesta manera es va obrir la porta a la seva modernització i a la millora del servei dels clients que hi estaven connectats.
La solució definitiva de l’abastament
El monopoli d’Endesa feia cada vegada més difícil aconseguir noves connexions a la xarxa distribuïdora i la producció pròpia d’electricitat de l’Electra a les centrals de “Sot de Rubió” i “Pla de Pradells” no era una solució viable a llarg termini. En vista de la situació i la perspectiva de creixement en la demanda d’electricitat l’única solució viable a llarg termini va ser la connexió a una línia de transport, de propietat de Red Eléctrica de España (REE). La companyia gestionavs xarxes de molt alta tensió per transportar electricitat a llargues distàncies, normalment des de les grans centrals de producció fins a les instal·lacions de distribució. El 2004 es va enviar a REE la sol·licitud per connectar la xarxa de 25 kV de Caldes a alguna de les dues línies de transport que travessen el terme municipal aconseguir-ho no va ser fàcil, van caler vuit anys per fer-lo realitat.
El 2005 la trasportista va oferir la connexió a Sentmenat, després que l’Electra recorrés a la Comisión Nacional de Energía. La instal·lació estava ben onnectada amb la resta de la xarxa de transport però la manca d’espai va obligar a buscar terrenys veïns per poder construir-hi igualment una nova subestació 220/25 kV, a la qual se li va posar el nom de “Can Vinyals”. Es tracta, sens dubte, de la iniciativa més important que ha tirat endavant l’Electra en els seus cent anys d’existència, per la magnitud de la inversió econòmica, per les característiques tècniques de les instal·lacions i, sobretot, pel que representa d’independència respecte de la distribuïdora-competidora Endesa. Superats tots els obstacles, la construcció es va poder iniciar el gener de 2011, i l’1 de desembre de 2012 la xarxa de l’Electra es va connectar a la subestació, es van poder aturar els motors de la central de “Sot de Rubió” i es va assolir un dels objectius històrics de l’empresa: poder disposar d’un abastament de qualitat i amb capacitat més que suficient per atendre la demanda actual i futura, i no haver de dependre de la xarxa deficient, tant en qualitat com en quantitat, d’una distribuïdora competidora.
Les noves proporcions de l’activitat també van comportar, l’any 2010, el trasllat de l’antiga seu del número 3 de la plaça de Catalunya a un nou i modern edifici d’oficines de més de 700 metres quadrats, construït en el número 6 de la mateixa plaça. Uns anys abans, el 2007, va haver-hi relleu en la direcció: Albert Xalabarder va deixar el càrrec per jubilació al seu fill Oriol, després de 40 anys com a director-gerent va assolir una transformació total de l’Electra, i un salt endavant en tots els aspectes, però sense perdre el tret principal que ha caracteritzat l’empresa des de la seva fundació: el servei proper i de qualitat.
La comercialització
A partir de la llei elèctrica de l’any 1997 la venda d’electricitat als consumidors s’havia de fer a través de les empreses comercialitzadores, com l‘Electra Caldense Energia (E.C. Energia). Van haver de trobar la forma de comprar l’electricitat a bon preu per poder ser competitius en un mercat que des del primer moment va estar dominat per les comercialitzadores dels grans grups elèctrics del país. Aquesta era la inquietud principal que l’any 2000 va portar a diverses petites empreses elèctriques a constituir la comercialitzadora Nexus Energia SA. Des d’aquell moment, aquesta empresa, de la qual l’Electra n’és un dels socis de referència, no tan sols ha estat realitzant la funció d’agrupar les compres i facilitar l’activitat de comercialització dels seus socis, sinó que ha anat creixent fins a convertir-se en una de les comercialitzadores independents més importants d’Espanya.
El creixement inexorable
L’any 2005 la llei elèctrica va ser modificada per impedir que un distribuïdor pogués construir noves zones de distribució connectant-les a la xarxa d’un altre distribuïdor, i per això, a partir d’aquell moment ja no es van poder atendre les sol·licituds que seguien arribant a l’Electra per electrificar noves zones urbanes allunyades, com havien estat els casos de Sallent o de Lleida. Però malgrat això, encara van ser nombroses les demandes que van arribar des de poblacions veïnes del Vallès, a les quals era relativament fàcil estendre-hi les línies ja existents. Les àrees de nova urbanització de Sentmenat (Can Perich, Can Baixeres) i Palau (Can Cortès) en són un exemple. Del 2005 al 2010 es van connectar a la xarxa de l’Electra 409 nous clients de Sentmenat i 133 de Palau.
També Parets del Vallès es va unir a l’Elèctra el 2009 rebutjant la proposta d’Endesa.
L’Elèctra també va millorar la distribució del gas a Gallifa, que al 92 ja havia rebia l’electricitat de l’electrica calederina, amb la construcció d’una xarxa de gas propà. La iniciativa va suporar entrar en una activitat inèdita per l’Elèctra. La nova xarxa de gas va entrar en funcionament a finals de l’any 2006, i el 2017 proporciona gas propà canalitzat a 32 habitatges d’aquella població. L’experiència va servir per distribuir també gas propà a Sant Llorenç de Morunys, al Solsonès, mitjançant una nova empresa, constituïda a mitges amb el distribuïdor local d’electricitat d’aquella població. El 2014 l’Electra també va entrar com a soci a l’empresa Domus Mil Gas, que tenia projectada la distribució de gas GLP a diferents municipis de la província de Conca. L’any 2017, Domus Mil, que ja pertany al grup de l’Electra, distribueix gas GLP canalitzat a 338 clients d’aquella zona, i té previst arribar a més de 400 a final d’any, i poder canviar el GLP per gas natural.
Pel que fa a les energies renovables, el 2000 l’Electra va canalitzar els projectes de noves centrals col·laborant amb altres tres petites distribuïdores elèctriques, a través de la societat Aquaventus Energia SL. Les iniciatives de producció d’aquesta empresa es centren principalment en la minihidràulica. L’elèctrica calderina disposa directament de dues instal·lacions fotovoltàiques de 100 kW cadascuna des de l’any 2008. I a Caldes, a la teulada del magatzem de l’empresa al polígon de la Borda, hi ha també una instal·lació fotovoltaica de 64 kW de la que són propietaris a mitges l’Electra i l’entitat calderina Cooperativa70. Tantmateix, el 2012, es va iniciar l’activitat en el camp de la biomassa i en els últims anys s’han centrat en la gestió energètica, que consisteix a oferir als clients un servei per optimitzar els seus consums d’energia.
Telegestió i xarxa de fibra òptica
A les acaballes del segle XX, el desenvolupament de la informàtica i les telecomunicacions va fer créixer el convenciment que la xarxa elèctrica tradicional podia ser utilitzada per a molt més que per a transportar l’electricitat als punts de consum, i va començar a fer-se realitat el concepte de xarxa intel·ligent. El 2007 va aparèixer l’obligació d’implantar, abans de finals del 2018, l’anomenat sistema de telegestió. Aquest sistema comporta la implantació de comptadors intel·ligents en tots els punts de consum amb potència contractada no superior a 15 kW, si bé en el cas de l’Electra s’ha considerat convenient estendre-ho també a la resta de clients. La telegestió proporciona de forma remota tota la informació del consum del client perquè aquest pugui ajustar les característiques del seu contracte i la seva demanda elèctrica, amb la finalitat de fer un ús més eficient de l’energia i obtenir el màxim estalvi possible. Però la telegestió és només la punta de l’iceberg d’un complex sistema de telecomunicacions que es va estenent progressivament, i que permet a l’Electra la monitorització i el comandament remot de la xarxa de distribució elèctrica, amb la finalitat de reduir el nombre i la durada de les interrupcions i millorar la qualitat del servei. En un futur no gaire llunyà, aquest sistema ha de permetre la integració massiva a la xarxa elèctrica de l’autoconsum renovable i del vehicle elèctric dels clients, i la participació activa d’aquests en la gestió de la seva demanda.
Aquest capítol tanca el cicle de sis articles dedicats a l’empresa que porta la llum a Caldes de Montbui des de ja fa un segle.